24/10/09

Al·lòfons

Avui m'ha picat la mosca pensant en aquest concepte. Un al·lòfon, segons el DIEC, és una "Variant fonètica regular en què es manifesta un fonema en funció del context en què apareix". És a dir, un exemple d'al·lòfon és la [b] aproximant (per comptes d'oclusiva) que tenim en contextos com "tribu", o (el meu exemple preferit) totes les manifestacions de la /n/ preconsonàntica ([m] en contextos com "informal", velar en contextos com "fang"...). En tots aquests casos d'al·lofonia, l'única diferència entre el fonema i els seus al·lòfons és un tret distintiu (en els exemples que he donat, el punt d'articulació).

Ara bé, ¿com expliquem el fet que el fonema /v/ (labiodental fricativa) es manifesti com a bilabial oclusiva? (Suposo que el dia que ho explicaven a classe vaig fer campana).

¿Algun fonetista a la sala?

6 comentaris:

Josep ha dit...

Influència castellana, supose. Ells no diferencien entre /b/ i /v/.

David ha dit...

Jo no ho sé però em mullo: podria ser per una qüestió d'economia d'esforç? Si proves de fer la labiodental d'una forma molt relaxada, relaxant una mica els llavis, el punt d'articulació que surt immediatament i de forma natural és el bilabial. A part d'això, en un altre nivell de coses, potser també hi ha la qüestió de la influència del substrat àrab... no?

Anònim ha dit...

la /v/ es manifesta com a /b/ perquè actualment, ja no es pronuncia /ve/ sinó que /be/, s'ha perdut la distinció entre la v i b.

llenguaddicta ha dit...

Gràcies, anònim (i benvingut al blog si és el teu primer cop). La pregunta va una miqueta més enllà: ¿per què s'ha perdut la distinció? O més concretament, ¿per què s'ha perdut el fonema /v/, és a dir, per què ha deixat de ser un fonema (en la majoria dels dialectes del català, així com ha passat al castellà)?

¿O és que potser cal plantejar la pregunta d'una altra manera? Si tenim el fonema /v/ i el fonema /b/, ¿com és que tots dos tenen com a representació fonètica el so [b] en la majoria de parlars catalans? ¿Què ha causat aquesta assimilació?

Josep ha dit...

Els catalanoparlants de la Catalunya del Nord diferencien clarament entre /v/ i /b/.
A molts llocs de les Illes Balears i del País Valencià he trobat gent que marca la diferència, però molt suau i depenent de les vocals i consonants que l'acompanyen.
Els catalanoparlants que viuen a l'estranger, a Itàlia i Brasil els que jo conec, també fan aquesta diferència.

llenguaddicta ha dit...

Moltes gràcies, Josep, per la informació. Hauríem de considerar, doncs, que la no distinció d'aquests dos fonemes és una raresa dins els territoris de parla catalana (?)