5/2/10

Archisílabos

El País publicava ahir un article boníssim sobre aquesta tendència recent a crear paraules llargues per a sonar més savi. I d'això ja ens avisava fa força anys la Valeria Salcioli, fent-nos veure la incorrecció de l'ús de paraules com "meteorologia" o "climatologia" on hauríem de fer servir "temps" o "clima", paraules com "problemàtica" per "problema" o "metodologia" per "mètode". ¡Si fins i tot als telenotícies en fan servir a dojo!

Pobres morfologistes...

;-)

5 comentaris:

SergiBR ha dit...

Tens més sindèresi que una onomàstica.

Lletraferit ha dit...

Hola,

Però això seria interessant d'investigar. Si es verifiqués que la paraula llarga i curta s'empren realment com a sinònims totals (i.e. en distribució paral·lela), potser es podria postular algun tret morfològic que tinguessin com una possible marca de cortesia (i.e. "politeness") com les del japonès. És a dir, si "meteorologia" és la paraula que es fa servir sempre en comptes de "temps" en contextos formals (o, més específicament, la televisió o els mitjans de comunicació), aleshores constituiria un marcador distintiu d'aquest registre i seria una variant lèxica del mot "temps" en el registre de comunicació pública (concebut pels parlants com de més gran cortesia, hence the mark). Segurament tota paraula amb "-ologia" es percep com a més formal que qualsevol altra, i això dóna lloc a la pauta observada.

Seria interessant fer-ne l'estudi aprofundit. Tot i que entenc la perspectiva de l'article des d'un punt de vista normativista (i la comparteixo), com a científics ens hauríem de basar exclusivament en l'enfocament descriptivista i, si estem parlant d'una tendència estadísticament significativa, aleshores hauria de tenir una causa investigable.

I si és explicable, aleshores és justificable també des d'un punt de vista científic. En concret, la pragmàtica lingüística estaria explicant l'ús d'expressions que, des del punt de vista de la semàntica lingüística, són incorrectes (ja que "meteorologia" =/= "temps", des del punt de vista referencial).

Naturalment, com que, quant al codi, la semàntica referencial és un nivell d'anàlisi molt més bàsic i precís que la pragmàtica, qualsevol parlant que doni prioritat als factors pragmàtics per sobre dels semàntics denota un desconeixement més gran de la llengua que a la inversa, i això justificaria una crítica il·lustrada.

llenguaddicta ha dit...

No hi estic d'acord, Lletraferit, perquè el motiu pel qual s'empren aquests arxisíl·labs és per pura pedanteria (i una bona dosi d'ignorància: els lingüistes que treballen a TV3 -per parlar només dels catalans- van aconseguir el títol en una fira). Com tu dius, no és en tots els contextos formals, sinó en aquells on els que parlen no són creadors del seu propi discurs: són uns altres, els entesos en la matèria (pressumptament entesos), qui revisen els textos que els periodistes escriuen, i els passen pel filtre de la normativa (pressumptament normativa) abans de picar el text en el telepropmpter.

Sorry, Lletraferit, no veig interès científic en estudiar la incompetència dels lingüistes.

Lletraferit ha dit...

"""són uns altres, els entesos en la matèria (pressumptament entesos), qui revisen els textos que els periodistes escriuen, i els passen pel filtre de la normativa"""

Aquesta premissa no és trivial, Llenguaddicta: estàs establint que un lingüista ha de saber el significat referencial de tots els mots de la llengua, i això és molt dir, perquè entres en el terreny dels llenguatges d'especialitat. És clar, la confusió de "meteorologia" i "temps" és relativament evident. Però ara digues, com a lingüista: si t'arriba un text on diu "executa la comanda 'make' des de l'intèrpret de comandes de Linux", exactament a quin curs de la carrera t'han explicat que 'make' no és una comanda de Linux? ;-) (especialment tenint en compte que fa temps vas dir que la Computacional no era el teu fort ;-)

Podries corregir-ho, tu, això? Hauries de saber, pel fet de ser lingüista, el significat referencial exacte de "comanda de Linux" i totes les possibles comandes?

No veig com!

De fet, llevat que tinguis una llista del que NO es pot dir (i fer una llista de tots els errors possibles és impossible), quan et trobis una cosa que desconeixes no sabràs si és un error o un fet que desconeixes perquè i.e. no ets meteoròloga.

És clar, pots intentar trucar el meteoròleg per preguntar-li (tot i que segur que no és pràctic), però què li preguntaràs? Si vol dir "meteorologia" on diu "meteorologia"? Evidentment, et dirà ell, que ni tan sols és conscient del problema que només tu hi veus (tal com ell ho entén, és com si li estiguessis preguntant: on dius "temps" vols dir "temps"? :-)

Els lingüistes tenen les eines per estudiar qualsevol fet lingüístic, però no poden saber tots els fets lingüístics.

I d'altra banda, encara no hem descartat que els meteoròlegs sí puguin tenir una raó al seu gremi per dir "meteorologia" en comptes de "temps". Els lingüistes bé que diem, d'un text, que "la substantivació no és adequada" quan el que tothom diria seria "les paraules grinyolen". I tenim les nostres raons per fer-ho, oi?

De fet, l'accepció de "temps" del DIEC no permet distingir entre el temps com a clima i el temps com a meteorologia, de manera que potser els meteoròlegs fan servir el terme "meteorologia" per deixar-ho clar.

En fi, que jo no em veig amb cor de reclamar als correctors que sàpiguen totes les paraules del món :-)

llenguaddicta ha dit...

No accepto la teva comparació com a bona: un lingüista ha de saber el significat de "meteorologia", "metodologia" i tants altres mots similars si treballa a TV3 i es passa el dia corregint textos on aquestes paraules hi apareixen sovint.