8/2/10

L'anglès és una llengua fantàstica

Ja sabeu que en anglès la creació de nous derivats és cosa de canalla: cada dia se n'inventen un de nou segons les seves necessitats. L'entorn Facebook ha donat pas a una nova generació de derivats, dels quals tinc intenció de parlar en més d'una ocasió. Començaré avui la secció amb el nou verb "To Friend". Friend és un substantiu que significa "amic". Com que a Facebook fas amics per a afegir contactes, els anglòfons han començat a fer servir el substantiu amb valor verbal: "I've friend him". Pel que he observat, no té flexió de temps (no he sentit "I've friended him", que és el que s'esperaria en aquesta construcció si es tractés d'un verb regular, però hauré d'ampliar la meva mostra per tal d'assegurar-me d'aquesta manca de flexió).

El més interessant és que aquest nou verb pot rebre afixació: "Can you believe it? She has defriend me!", la qual cosa és molt útil, perquè en llengües com la nostra hem de recórrer a una paràfrasis per tal de dir el mateix: "M'ha eliminat de la llista d'amics" (i formes similars).

¿Algú dubta de la vitalitat de les llengües?

(¿Estic molt contaminada o "afixació" existeix?)

22 comentaris:

Anna ha dit...

Doncs, que jo sàpiga, sí, sí que existeix :)

david ha dit...

Nooo, i ara! I "infixació" tampoc. Ni tampoc "sufixació" ni "prefixació". En català no fem coses d'aquestes... :)

El que sí existeix en anglès és el verb "to befriend" amb un ús semblant al que descrius. Això sí, amb flexió de temps. Mira:

verb [ trans. ] archaic or poetic/literary
befriend (someone).
• add (someone) to a list of friends or contacts associated with a weblog or electronic list: I am friended by 29 people who I have not friended back.

llenguaddicta ha dit...

Merci, David. I ara jo em pregunto: si ja tenien una forma verbal, per més que literària i arcaïca, ¿per què nassos no l'han aprofitada? I si ho haguessin fet, ¿com l'haurien negada? ¿"To debefriend"? ¿"Unbefriend"?

llenguaddicta ha dit...

Ah, per cert, afegeixes "add" i no en comentes res. ¿Era una manera subtil de dir-me que anava errada?

david ha dit...

Ein?? Ara no et segueixo... He fet un copy paste d'una definició del diccionari (per cert, en aquest fabulós macbook pro que tens a els mans, prova de prémer les tecles command+espai [se t'obrirà el "spotlight"] i després escriu "friend". Immediatament se t'ofereix la possibilitat de consultar el significat de la paraula en qüestió. Aquesta és una forma molt ràpida de trobar arxius i obrir programes. T'ho dic per si no ho sabies).

De totes formes, jo puc visualitzar bé el meu comentari... És una def. de diccionari. Bàsicament ve a dir que "befriend"=to add someone/something to a list of friends or contacts associated with a weblog or electronic list: I am friended by 29 people who I have not friended back.

El curiós és que la frase d'exemple no diu "I am befriended with...", sinó "I am friended with", com si l'infinitiu fos "to friend". En aquest sentit, la negació seria "to defriend", suposo...
No entenc res...

Per cert, si et fixes a la fra

llenguaddicta ha dit...

A això em referia: com que parlaves de "befriend" i de sobte hi ha un "add" on l'exemple no usa "befriend", he donat per fet que no pertanyien a la mateixa entrada.

Gràcies pels trucs del Mac.

Natxo ha dit...

La veritat és que l'anglès és realment un llengua fantàstica a l'hora de crear noves paraules.

En el tema de la no utilització del "to befriend" potser és deguda al fet que al ésser "arcaica" no és gaire coneguda i qui comença a fer-ne ús de la "nova versió" ho desconeixia i ràpidament és popularitza.

Tot un món això de les noves tecnologies per la vitalitat lingüística.

Lletraferit ha dit...

Hola,

Quant a l'enigma del diccionari del Mac, diria que és perquè heu buscat "friend" en comptes de "befriend" (si busqueu "befriend", no inclou l'"accepció Facebook" i només té l'arcaïca).

A l'exemple fa servir el verb "friend" perquè esteu al lema friend[verb]. És a dir, és un exemple del sentit de "friend" com a verb, que equival al sentit de "befriend", i que a més té l'altre sentit més específic relatiu a les xarxes socials (però només "friend" té aquest sentit).

És a dir, que "friend" designa tot el que "befriend" designa, més l'"accepció Facebook".

Per tant, si no l'"han fet servir en comptes de befriend", és perquè són sinònims i no implicaria cap diferència :-D

I si a sobre és arcaïc, doncs què més voleu, aquest verb és una dead word walking :-D

Pompeu ha dit...

Tot just acabava de llegir aquesta entrada i he vist a la televisió un anuncí d'uns famosos caramelets que deia alguna cosa així com "Smint me and run". Una altra mostra del poder de l'habilitació anglesa, oi?

De tota manera, no crec pas que les llengües llatines siguin menys productives a l'hora de fer derivats, encara que sovint hàgim de recórrer a l'habilitació amb afixos. És com el col·loquial: és menys creïble el català perquè tendeix més a la metàfora? No ho crec pas...

D'altra banda, és veritat que tendim més a la paràfrasi que a l'afixació, però l'exemple no és gaire encertat; difícilment podrem traduir ("paraula per paraula") to defriend, si no tenim to friend...

Felicitats pel bloc!

llenguaddicta ha dit...

Gràcies, Pompeu, i benvingut.

Lletraferit, aquest blog l'hauries d'escriure tu.

Lletraferit ha dit...

Hola!

Llenguaddicta, com no has posat cap emoticon no sé si cal entendre el teu darrer comentari amb un somriure o sense. Si m'estic fent pesat avisa'm i em dosificaré una mica ;-)

llenguaddicta ha dit...

Coi d'emoticons... tens raó. Hi anava un :-)

Hauríem d'aliar-nos i fer un blog together. (Sense emoticó, parlo seriosament).

llenguaddicta ha dit...

I per cert, en català, ¿no són emoticones?

Lletraferit ha dit...

"""I per cert, en català, ¿no són emoticones?"""

Doncs m'has enxampat, no t'ho sé pas dir. He dit "emoticon" tot manllevant el terme anglès directament perquè de fet no tenia l'esperança que existís ja una versió catalana estandarditzada. Jo crec que caldrà esperar molt, fins que els lingüistes descriptivistes convencin els lingüistes normativistes que n'acceptin alguna variant ;-) Ara, només he fullejat el DIEC i potser sí que hi és. Jo, però, no l'he trobada amb les ortografies que m'han semblat més probables.

"""Hauríem d'aliar-nos i fer un blog together. (Sense emoticó, parlo seriosament)."""

Mmmm, tenia intenció de fer un blog heavy en Computacional, pragmàtica i semàntica (a més d'astrofísica i ciència en general, que m'apassionen :-), tot anant-hi comentant les troballes que faig a la feina, però em costa treure temps per posar-m'hi. Només hi he escrit un parell de posts i òbviament no tinc la intenció de deixar que ningú els llegeixi en el seu estat actual! :-D

Ara, potser si em fas treballar, aleshores sí que m'animo a escriure-hi amb regularitat ;-)

Si vols, doncs, ja en tinc aquest d'obert (a Wordpress, però), i pots deixar-te convidar ;-)

llenguaddicta ha dit...

Lletraferit, em sembla que l'astrofísica i la ling. computacional no són (ni seran) mai sant de la meva devoció. Però jo em deixo convidar on sigui. :)

david ha dit...

Ves per on... Si el Lletraferit escrigués sobre astrofísica, jo el seguiria (em saltaria la ling. computacional, però...). És un tema que m'apassiona! A la propera vida vull ser astrofísic i, alhora, violoncel·lista en una bona orquestra professional. :)
.dicta, t'hauries de subscriure als podcasts de la Nasa a través del iTunes. Potser t'agradarien i tot!

llenguaddicta ha dit...

¿Nasa? ¿T'has begut l'enteniment? Prou feina tinc a seguir els blogs que segueixo, els 30 correus diaris que rebo a les 4 adreces de correu que tinc, posar al dia els meus blogs, llegir i escriure (perquè estic estudiant, ¿sabeu?), veure el Polònia, Lost i House cada setmana... com per a sobre escoltar els podcasts de la Nasa.

Ah, i tot això, combinat amb una vida social no gens avorrida...

Lletraferit ha dit...

Hola!

Ok, aleshores prenc nota sobre això d'escriure un blog plegats. Intentaré fer neteja al meu i d'aquí a uns dies t'escric un email per coordinar-nos :-)

Quant al suggeriment d'en David, crec que hauries de fer-li cas. Crec que si veiessis uns quants podcasts de la NASA, o l'ESA, o sobre el Hubble, etc., t'agradarien. Jo sacrifico les notícies (la tele en general), i d'aquesta manera hi trobo temps. A més, hi ha formats molt diferents i convenients: sovint tens podcasts d'entre 5 minuts i 20 minuts, i també n'hi ha de més llargs. Acaben essent ideals per als viatges curts o per quan surts a passejar, i també pots veure'ls a l'ordinador, és clar, com si fos la tele.

Jo faria la prova. Descarrega-te'n un parell i mira si et convencen. N'aprens un pilot, de coses interessants.

"""Prou feina tinc a seguir els blogs que segueixo""",

Jo tenia el mateix problema, però al final vaig decidir que, si hi ha moltes coses bones, apujo el llindar i em quedo només amb allò excel·lent. Si no ets molt selectiu, Internet et pot ofegar amb facilitat.

Andreu ha dit...

"Cheese me", en la línia dels caramels, però en el món dels formatges... No sé si és nom o lema d'un lloc on pots menjar formatges de moltes menes i maneres.
Gràcies per il·lustrar-nos.

llenguaddicta ha dit...

Lletraferit, m'has arribat al cor: "si hi ha moltes coses bones, apujo el llindar i em quedo només amb allò excel·lent" (espera, que m'he posat vermella).

Pel que fa als podcasts, no tinc accés a internet amb el meu telèfon (sí, ho sé, una dona com jo, amb un Mac, amb un iPod, no tenir un telèfon amb accés a internet... sembla una contradicció. Consti que és temporal la situació: realment, m'estic plantejant si seria capaç de fer-ne un ús profitós o si per contra em passaria l'estona a Facebook, o mirant sèries...).

Dius que has descartat la tele. ¡Jo no tinc tele! Fa molt que no en tinc (no en tinc a l'habitació, és clar, però ja no en tenia a casa, quan vivia a Catalunya). Per tant, no tinc d'on treure temps per a posar-me al dia amb podcasts... Hauria de llevar-me més d'hora, potser. Però fa una mandra...

Andreu, gràcies per l'exemple. Com a nom de restaurant especialitzat en fondues seria tot un reclam.

llenguaddicta ha dit...

Aix, ara m'he adonat d'un parell d'ambigüitats del meu comentari anterior: he donat per fet que quan dic "telèfon" entendreu "mòbil", que és el que hauria d'haver escrit; i he escrit "no tinc tele a l'habitació", donant per fet que tots sabeu que visc en una habitació en una residència d'estudiants, que és el que hauria d'haver escrit. Sorry.

david ha dit...

.dicta, els podcasts, els reps i mires a l'ordinador! Suposo que si tens un mòbil de l'era espacial, també els hi pots visualitzar, però jo em referia al programa iTunes que tens instal·lat a l'ordinador.
Ara t'envio per e-mail una impressió de pantalla perquè vegis a què em refereixo.