21/5/10

Dia de les llengües de signes

No, no pas "dia internacional de les llengües de signes", però sí dia de les LS per a mi. La tarda d'ahir va començar amb una conferència al DCAL (Deafness, Cognition and Language Research Centre, a Londres) sobre interpretació a LS en contextos escolars a Canadà. La conferenciant, Debra Russell, signava en ASL (American Sign Language). Entre els assistents, 4 signants d'ASL, la resta tots signants de BSL (British Sign Language), LSC (Llengua de Signes Catalana, una servidora) o LSM (Lengua de Señas Mexicana). Mirant de passar desapercebut per destorbar el mínim, entre el públic seu l'intèrpret de ASL a anglès. Dret, al costat de la conferenciant, un intèrpret d'ASL a BSL (tan sols com a suport en el cas que algú perdi part de l'explicació per manca de familiaritat amb ASL). En un moment donat, la conferenciant està signant ASL, l'intèrpret oral parla anglès 4 fileres rere meu, i l'intèrpret signant està interpretant en temps real una part de la conversa que considera complexa: impressionant. Té els ulls fixos en la conferenciant mentre tradueix de manera clara i precisa a BSL.

La tarda acaba amb mi i la meva amiga Sorda anant a sopar a un restaurant xinès. La gent ens mira. Ja m'hi he acostumat. En acabat, anem a un pub i ens trobem 5 amics seus (4 oients i un Sord). Els oients són estudiants de 4t nivell de BSL. M'escandalitzo en comparar el grau de fluïdesa d'aquests estudiants de 4t amb el grau de rigidesa dels alumnes de 4t (una servidora inclosa) de l'escola on vaig estudiar LSC.

En tots els aspectes, estem encara a anys llum...

Però cal ser perseverant: el dia 26 de maig el Parlament català aprova la llei que regula la normalització de la Llengua de Signes Catalana. Bonic regal d'aniversari :)

5 comentaris:

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Ostres ¿deu ser una experiència psicològicament i pragmàticament interessant no, tanta informació lingüística de cop, entre intèrprets i tot?

lespiell ha dit...

Llenguaddicta, l'altre dia vaig descobrir una cosa que em va fer pensar molt en tu! Estava llegint l'article a la Viquipèdia dedicat a Nova Zelanda i vaig veure que allà hi ha tres llengües oficials: l'anglès, el maori i (atenció!) la llengua de signes. Desconec el món de les llengües de signes i, per tant, de quina es tracta. Tu em sabries explicar per què hi és llengua oficial? Gràcies i fins aviat!

llenguaddicta ha dit...

Espiell, si consultes les llengües oficials de l'estat espanyol (des del 2007), veuràs que hi han afegit la LSC i la LSE (Lengua de Signos Española). ¿Per què són oficials? Potser la pregunta caldria formular-la d'una altra manera: ¿com és que els governs estan trigant tant a reconèixer-les com a oficials?

Les llengües de signes són llengües molt emprades pels seus usuaris, la comunitat Sorda (i quan diem comunitat Sorda no volem dir "les persones sordes" només, sinó també tots els oients que d'alguna manera o una altra, formen part d'aquesta comunitat i per tant també són usuaris de la llengua comuna de la comunitat -una llengua de signes en aquest cas).

El reconeixement d'una llengua com a oficial (i en això l'Eduard és més expert que jo, em temo) és un pas endavant per a engegar tot de lleis, decrets i normes que fan que aquesta llengua pugui ser present en tots els àmbits: del privat al públic. És més que necessari en el cas de llengües minoritàries, i les llengües de signes són llengües minoritàries dins el context d'una o d'unes llengües orals que gaudeixen de molts privilegis.

Pensa, per exemple, en l'educació: els nens Sords no tenen accés a la informació si és transmesa de manera oral només. Per tant, en les escoles caldria (cal!) tenir intèrprets a l'aula per tal que l'alumnat Sord no es quedi enrere (que és precisament el que ha passat sempre: el sistema educatiu inclusiu va obligar a les escoles a tenir una ratio d'alumnes amb alguna discapacitat -sí, encara ara consideren els sords com a discapacitats quan fa segles que protesten per això, però aquest és un tema que no toca ara-, però mentre que tothom és conscient que tenint alumnes cecs, per exemple, cal que les portes no estiguin mai mig obertes -sinó obertes del tot o tancades del tot-, i que cal que els materials estiguin en Braile, en el cas dels Sords l'adaptació ha estat sempre oralista: tenen sessions amb un logopeda que els ensenya la llengua oral de l'entorn, que els ensenya a llegir i a escriure, i que els ensenya tècniques de lectura labial, però un cop a l'aula l'alumne passa com pot, perdent-se les explicacions del professor perquè ningú els en facilita l'accés en una llengua que sigui natural per a ells.

I això és només en el cas de l'educació. Ara aplica-ho a tots els àmbits socials, i veuràs que sense una regulació (que passa pel reconeixement de la llengua com a oficial) aquest procés cap a la normalització d'una llengua és impossible.

Espero haver aclarit els teus dubtes. :)

Per cert, la NZSL (Llengua de Signes de Nova Zelanda) forma part del que en el món dels signolingüistes s'anomena BANZSL: British-Australian-New Zeland Sign Language, terme emprat per a parlar dels trets comuns d'aquestes tres llengües de signes, ja que en origen era una de sola (en l'època colonial la BSL es va estendre pels territoris colonitzats). Noteu que no hi ha Índia, tot i que va ser colònia anglesa, intueixo que és perquè allà ja hi havia una llengua de signes (actualment coneguda com a IPSL: Indo-Pakistani Sign Language).

lespiell ha dit...

Llenguaddicta, gràcies per la classe d'introducció a aquest món. Ara em fa vergonya i tot saber-ne tan poc...

Molt interessant! :)

llenguaddicta ha dit...

Ep! No te'n faci: sempre hi ha algú que en sap més d'algun tema, i per això estem aquí, ¿no? Per compartir el que sabem. ;)