26/12/10

"Dulce se dice dolç"

Avui un comentari deixat per ma mare en el Facebook de la meva germana m'ha empès a escriure un post sobre un fet que fa setmanes (mesos) que em preocupa.

Ja sabeu que he conegut molts polonesos a Anglaterra, i amb molts d'ells he fet amistat, i he tingut l'ocasió de parlar de molts temes, entre ells (era d'esperar), la llengua.

Després de contrastar comentaris que sento de boca dels polonesos, constato que a Polònia la gent del carrer -i quan dic això em refereixo evidentment als que no tenen cap relació amb la lingüística o la filologia- tenen la forta creença (per no dir certesa) que la llengua és allò que està escrit. Comentaris com "el polonès és una llengua molt difícil perquè no té cap mena de lògica: aquesta lletra es llegeix tal o qual però és que aquestes dues juntes també es llegeixen igual", em posen els pèls de punta, i fa mesos que intento reeducar aquests amics polonesos per tal que entenguin que la llengua és allò que parlem, i que l'escriptura és tan sols una manera artificial, creada per nosaltres, per tal de conservar allò que el vent s'enduu: les paraules, els pensaments.

Una altra creença dels polonesos (però aquesta és extensible a totes les altres nacionalitats) és que existeix quelcom tàcitament conegut com "el polonès correcte", que segons els polonesos que he conegut és el que es parla a la capital, i per descomptat el que s'usa al telenotícies. La resta de dialectes són aberracions del polonès correcte. No cal dir que el grup de polonesos que conec són d'origens diversos: Łódź, Żory, Kraków, Warszawa, Lublin... I tots ells parlen varietats geogràfiques ben diferents, apreciables només quan parlen amb polonesos de la mateixa àrea, perquè quan parlen tots plegats s'adapten a aquest polonès correcte que tots coneixen.

Ja sé que tots els meus lectors saben de sobres (perquè són lingüistes, filòlegs, curiosos de mena, o perquè han hagut de patir una reeducació per part de la llenguaddicta) que la llengua és allò que parlem. És per això que m'ha sorprès molt el comentari de la meva mare al Facebook de la meva germana. A la pregunta d'una noia de Puerto Rico "¿Cómo se dice 'dulce' en catalán?", la meva mare ha contestat: "Dulce se dice dolç (pronunciado dols)".

Espero que amb la meva subtil manera de corregir-te, mama, puguis reescriure el comentari ;)


7 comentaris:

Anònim ha dit...

No ho entenc. I és que "dulce" es diu "dolç" en català.

Lletraferit ha dit...

Sospito que la Llenguaddicta està insinuant que caldria dir (escriure? ;-)

"Dulce se dice dols (escrit dolç)"

Tot i que jo, aquesta qüestió, no la veig tan clara com ella. Assumir que la parla és un reflex més precís del llenguatge que el registre escrit, no em sembla necessàriament cert (ni a la inversa, compte! Ni tampoc en relació amb p.ex. un hipotètic estàndard imposat per un centre de difusió, etc.)

En general, totes les variants tenen trets propis, la qual cosa, però, no en fa de cap una variant més representativa d'aquella llengua en general, perquè aquesta inclou totes les varietats i, per definició, una varietat no pot ser representativa d'una altra de diferent, perquè per això diem que n'és diferent!

El que sí que hi veig al darrere és una certa actitud prescriptivista que, amb moderació, considero sana (sense arribar a l'extrem d'immobilisme iracional de p.ex. la RAE, la consciència ortogràfica i la tendència resultant a corregir les bestieses dels ignorants és una funció bàsica per garantir la higiene de la llengua). En aquest context, s'acostuma a prendre com a referència l'escrit perquè, com es diu sovint, verba volant, scripta manent.

Jo, personalment, no m'hi capficaria especialment. Ara, aquest és el blog de la Llenguaddicta i ella s'hi pot capficar tant com vulgui ;-)

laeulalia ha dit...

Si tenim en compte que la noia preguntava com es diu, la meva filla te rao i hagues hagut d'escriure el que proposa en Lletraferit.

Però per inercia, he emprat el que fan els diccionaris bilingües: Escriure-ho com s'escriu i posar entre parentesi com es pronuncia.

A banda de que, com podeu comprobar, no soc la millor persona per dir com s'escriu res en catala.

Una abraçada a tots dos i petons per la meva reina.

Bon Nadal.

laeulalia ha dit...

P.S. A hores d'ara no tinc cap intencio de reescriure el meu comentari.

SoRT ha dit...

Mira que n'arribes a ser de tiquismiquis :P

Jo ho hagués posat igual que ta mare. Eulàlia, estem amb tu :)

Joan ha dit...

En realitat és un comentari impossible perquè la pregunta ho és. "Como se dice" no es pot preguntar per escrit!

MrBlonde ha dit...

Com que tu mateixa ets tan primmirada amb tot, et diré que realment la noia porto-riquenya volien dir "es diu" en el sentit de "s'anomena", no en l'acció d'expressar mitjançant la veu en forma de paraules, i per tant no hi ha lloc a la correcció. El verb dir ha guanyat aquest significat i està força arrelat i acceptat, no cal que li traguem ara ;).