17/1/11

El món al revés

Diria que és el primer cop que experimento el que aquí us explico, o com a mínim el primer cop que ho experimento a l'inrevés.

Fa cosa d'un parell de setmanes, caminant per la meva estimada Barcelona a la recerca d'un llibre que està descatalogat (la traducció al castellà de Siete años en el Tíbet, de Heinrich Harrer) vaig trobar-ne un exemplar a la llibreria de segona mà del carrer Canuda. L'edició, de 1997, la signa Ediciones B, S.A., i és una edició especial per a Ediservicios Madrid, un exemplar que només es pot comercialitzar (segons resa una nota sota les dades de l'edició) "conjunta e inseparablemente con esta revista".

Començo a devorar el llibre que m'ha costat tant de trobar, i quina és la meva sorpresa quan em trobo expressions com les que copio a continuació:

- Por lo que hace al mobiliario, éste se reduce a la mínima expresión...
- Nadie se cuida de alimentarlos [a los animales], por lo cual se contentan...
- ...como en esta región muy poblada es más difícil encontrar un escondite, tenemos que buscar largo rato antes no lo encontramos.

I seguiria afegint-ne (el llibre n'és ple), però crec que ja m'heu entès.

Ara mateix no sé si entristir-me o alegrar-me. De fet, com he dit al començament, deu ser el primer cop que em trobo interferències del català en una traducció al castellà (l'original és alemany), per comptes de trobar el contrari, molt més comú per desgràcia: les traduccions al català estan infestades de castellanismes, no només pel que fa al lèxic sinó, més preocupant encara, a la sintaxi.

Ara que, em fa l'efecte que els lectors monolingües castellanoparlants es miraran el llibre perplexos davant d'expressions com "nadie se cuida de [+ infinitiu]". Tot i que miraran el nom de la traductora i, ai làs, resoldran el misteri: María Teresa Monguió.


19 comentaris:

RGAlmazán ha dit...

Una traductora bastante peculiar, por no decir una mala traductora.
Hay que dominar bien las dos lenguas si se quiere ser un traductor. Y cuidado si ninguna de las dos es la lengua madre del que traduce, se corren riesgos...

Salud y República

MrBlonde ha dit...

Crida molt l'atenció aquest "por lo que hace" i el "antes no lo encontramos", però el "cuidarse de" no em sona tan malament, potser perquè jo mateix estic "contaminat" pel català tot i tenir el castellà com a llengua materna. De fet el DRAE recull una accepció que és "prnl. Vivir con advertencia respecto de algo. No se cuida DE la maledicencia.", però suposo que té un significat diferent, no ho sé. Quina seria, en aquest cas, la traducció al castellà més apropiada d'aquesta expressió?

M'agrada molt el teu blog, Llenguaddicta, segueix contagiant-nos la teva curiositat lingüística.

llenguaddicta ha dit...

Rafa, tens raó que un traductor ha de dominar a la perfecció les dues llengües amb les quals està treballant. En el cas dels bilingües, com ens passa sovint, una de les llengües "maternes" domina més que l'altra, inevitablement. Així doncs, aquesta traductora, quan ha traduït de l'alemany al castellà, ha posat en evidència quina és la seva primera llengua, i les interferències són moltes i molt vistoses... Val a dir, però, que aquest text hauria d'haver passat una correcció posterior, que òbviament no ha passat. Un corrector castellanoparlant hauria detectat aquestes infiltracions.

MrBlonde, gràcies per l'elogi. Pel que fa a l'accepció pronominal del verb "cuidarse de" en castellà, diria que el seu significat és més aviat sinònim de "preocupar-se per", com a mínim és el que jo entenc en l'exemple de la DRAE: "No se preocupa por la maledicencia", "No le importa la maledicencia".

El "no es cuida de" català correspon a l'ús no pronominal del verb "cuidar" en castellà. Així, "Nadie se cuidaba de los animales" hauria d'haver estat "nadie cuidaba de los animales" o "nadie cuidaba a los animales".

Anònim ha dit...

traducció i interpretació és una carrera, oi? doncs que aprenguin a traduir i que n'aprenguin de veritat. és ben trist que en aquest país els traductors no tenen pas nom. a altres llocs (es diu que) la gent escull un llibre o un altre segons el traductor. a banda, evidentment, de l'escriptor que sigui...

llenguaddicta ha dit...

Anònim, estaria bé que després d'una aportació tan radical signessis l'escrit. Sí, traducció i interpretació és una carrera, però em consta (perquè he format part del gremi editorial durant molts anys) que en aquest país (i en aquest moment quan dic país vull dir Espanya com a estat) la feina de traducció està molt mal pagada. Tots sabem que les nostres universitats no són capdavanteres en les llistes mundials, ni tan sols les europees, i la carrera de traducció com a tal és ben joveneta. Els traductors de la quinta de la senyora Monguió van estudiar Filosofia i Lletres, Humanitats, i carreres per l'estil. Molts d'ells potser van tenir la sort de formar-se a l'estranger, d'altres potser no.

L'ideal seria, com defensa el meu estimat Moreno Cabrera, que tothom fos competent en més d'una llengua, si més no com a usuari passiu, és a dir, que es potenciés la comprensió (oral i escrita) atès que és el primer procés en l'aprenentatge de qualsevol llengua. Llavors no ens caldrien traduccions (ep, que consti que sóc la primera que, si pot llegir una traducció al català o al castellà, la trio abans de l'original, a no ser que l'original sigui anglès o francès).

Joan ha dit...

Fa uns dies vaig sentir al Messi parlant del "plantel" del Barça, i no vaig poder evitar somriure, allunyat el cruel fantasma de la cantera o pedrera dins el club blaugrana.

Però ahir a les notícies de TV3 van parlar de la "guinda" del pastís, i no vaig poder evitar una ganyota.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Guarda'l aquest llibre, que és una peça de museu. Un llibre amb catalanismes no es troba cada dia. No negarem la capacitat en alemany de la traductora, però aquest cop una part de la cadena editorial ha fallat: la revisió del text, com tu ja has dit. Als traductors no els pots demanar que et treguin textos normatius, sempre se'ls escaparà alguna cosa. I als revisors també se'ls escaparà, però seran tant poques que no ho notarà gairebé ningú.

Lletraferit ha dit...

Colla,

No em sembla del tot correcte criticar la traductora per ser víctima d'una interferència lingüística. Si critiquem aquest nivell d'interferència, aleshores pràcticament cap llengua del món té cap parlant, com diria en Ramon Cerdà.

Sóc conscient que les persones de Lletres han de ser especialment sensibles i respectuoses amb la llengua, però criticar el castellà d'una catalana per una cosa com "Por lo que hace a" (crítica que, en cert sentit, puc arribar a compartir) ens obligaria a criticar p.ex. el castellà de tots els països que no siguin Espanya (farcit d'americanismes, anglicismes i el que toqui a cada ex-colònia particular), negar de retruc la unitat del castellà i, per extensió, negar la unitat de qualsevol llengua multinacional.

Per què les interferències amb el català les veiem com problemes de traducció, i les variants dialectals del castellà són mostra de la riquesa de la llengua? :-D Només per la distinció política de català i castellà com dues llengües diferents. Tanmateix, les isoglosses passen per on passen i els és igual si hi comença un ajuntament o un estat.

Evidentment, si la traducció és molt molt dolenta i està plena de catalanades, aleshores potser sí que som davant d'un problema. Però si senzillament hi ha un seguit d'expressions que es fan servir sistemàticament i correcta, aleshores es tracta senzillament de varietat lingüística del castellà prèviament no documentada ;-)

De la mateixa manera que, quan la RAE treu la gramatiqueta de torn, ara es posen d'acord amb mitja Amèrica, si també tinguessin nassos a posar-se d'acord amb els parlants catalans de castellà, hi haurien d'incorporar unes quantes catalanades tan sospitoses però igual de legítimes que els peruanismes dels peruans. Ara, sembla que la RAE només es recorda que els catalans també parlen castellà quan ens han de fer la punyeta; en canvi, quan han de fer la gramàtica, aleshores sembla que els catalans només parlen català.

llenguaddicta ha dit...

Estic amb tu, Lletraferit. De fet, ja ho deia en el meu post, que no sabia si alegrar-me'n o entristir-me. Però tant tu com l'Eduard m'heu ben convençut: me n'alegro.

llenguaddicta ha dit...

Joan, això del "plantel" és... aix, que m'esgarrifo...

MrBlonde ha dit...

Què passa amb això de "plantel"? És com diuen a l'Argentina "equip" com a conjunt de jugadors, el Messi la fa servir molt sovint.

Lletraferit ha dit...

Aprofitant que MrBlonde ha obert la porta de la pendateria, em permeto d'apujar l'aposta :-)

"Plantel", de fet, tampoc és "com li diuen a Argentina al conjunt del jugadors d'un equip", sinó que és en realitat una paraula del castellà d'Argentina, Perú, Espanya i, en realitat, d'on sigui, la qual designa un col·lectiu humà amb un tret característic compartit, cfr. DRAE:

"3. m. Conjunto de personas que comparte una misma actividad o tiene cualquier otra característica en común. Este hospital cuenta con un buen plantel de cirujanos."

Ara, ja veieu que, pel to que estava prenent la conversa, ni la meva precisió ni tampoc l'anterior eren necessàries xD

llenguaddicta ha dit...

Lletraferit, no siguis pocasolta... ;)

Àlex FiB ha dit...

Hola!

Quina conversa tan interessant! Hi tinc unes quantes coses a dir.

Primer de tot, he estudiat Traducció i Interpretació i no estic gens d'acord que "en aquest país els traductors no tenen pas nom" ni que "les traduccions al català estan infestades de castellanismes, no només pel que fa al lèxic sinó, més preocupant encara, a la sintaxi". No esperava escoltar el contrari en els àmbits en què m'he mogut sempre, però és coneguda la cantarella en el gremi que les traduccions catalanes són molt bones, sovint millors que les castellanes (sobretot en el camp del doblatge). De la manera més objectiva possible, diré que hi estic molt d'acord, després d'haver-me fet un fart de fer comparacions de traduccions.

Tot plegat m'ha fet arrufar el nas quan heu dit tan obertament que aquestes estructures són incorrectes en castellà o, si més no, "no oficialment normatives":

a) "Por lo que hace de"
A l' accepció d''hacer' al DRAE:

39. intr. Referirse a, concernir, afectar. Por lo que hace al dinero, no te preocupes.


b) 'Cuidarse de' (trobo que és indiferent la categoria gramatical del complement que vagi al darrere)
Estic d'acord amb MrBlonde: el DRAE recull aquesta accepció que, a parer meu, té el mateix significat que en català: 'ocupar-se de' (DIEC2). Una altra cosa és que ens soni més natural en castellà un altre règim d'aquest verb.

c) 'Antes no lo encontramos'
No ho he trobat documentat enlloc, tot i que sospito que deu ser perfectament correcte, després de veure que els altres dos exemples que citeu en realitat queden recollits per la normativa del castellà.

'Lingüista', per què no cites algun altre cas i en traiem l'entrellat?

L'objectiu d'aquest comentari no és semblar petulant, però abans de sancionar alguna cosa com a incorrecta cal documentar-se. Estic convençudíssim que les decisions que ha pres la traductora en qüestió no són fruit de cap interferència sinó d'una reflexió i una recerca profundes, que és el que repeteixen cada dia als seminaris de Traducció. M'arriscaria a dir, tal com apunta el Lletraferit, que la traductora ha intentat fer una traducció com més propera millor al dialecte del castellà parlat en territoris de parla catalana.

Enhorabona per les reflexions i pel bloc!

Àlex

llenguaddicta ha dit...

Àlex, benvingut al blog (si és el primer cop que hi entres). Gràcies per les aportacions, i per la crítica constructiva.

Cert que les traduccions són (diuen) molt millors en català que en castellà: com a fantàstic exemple citaré el fet que la trilogia de Larsson ha estat traduïda al català des de la traducció a l'anglès (¿o era al francès?), per comptes de fer-la directament de la llengua original. O el fet que les traduccions al català sempre es fan a corre-cuita perquè les editorials que publiquen en català acostumen a aconseguir els drets amb un cert retard que ens obliga a fer les coses a mitges si volem tenir els llibres a les llibreries el mateix dia que les editorials que publiquen en català. Com a exemple il·lustratiu de la traducció aplicada al doblatge, citaré el tan estimat cas de la pel·lícula "L'exorcista", en què la nena, tot incrustant-se un crucifix a l'entrecuix, cridava: "Mira què fa la truja de la teva filla". Seguint amb el doblatge, qualsevol exemple de traducció de "fucking" com a modificador d'un substantiu en anglès (exemples "fucking child", "fucking car", "fucking government"), traduït inadequadament per "fotut" en català (i "jodido" en castellà), quan l'adjectiu que tot usuari nadiu de qualsevol de les dues llengües faria servir en els contextos esmentats seria "puto" ("puto nen", "puto cotxe", "puto govern"). ¿Segueixo?

Ho sé, tan sols són exemples, i no podem generalitzar, però deixeu-me explicar el que vull dir quan dic que les traduccions catalanes estan impregnades de castellanismes: pràcticament sempre que llegeixo una traducció al català, em fa l'efecte que estic llegint la traducció d'una persona que com a llengua primera (o materna si voleu) té el castellà. És l'efecte que fa llegir expressions com "tinc la impressió" (per comptes de "em fa l'efecte"), o l'ús de temps verbals de manera incorrecta (com es troba sovint en les construccions condicionals: *"si ho hagués sabut, hagués fet alguna cosa al respecte", per comptes de "hauria fet alguna cosa al respecte"). Naturalment que el lèxic -si el llibre és corregit a posteriori- serà català, però hi ha certes estructures i certes expressions que són calcs del castellà, i que una persona que ha tingut a casa com a llengua primera el castellà no reconeixerà mai, per molts cursets de català que faci, per molts llibres de gramàtica que llegeixi. I no és una crítica: de la mateixa manera, una persona la llengua primera de la qual és el català, perquè va ser la llengua de casa, tindrà interferències similars en castellà, i les trobarem reflectides en els seus escrits (com és el cas de la traductora del llibre que comento en el post).

...

(No em puc creure que el meu propi blog em limiti el nombre de caràcters...)

llenguaddicta ha dit...

...

Cert que potser els exemples que dono del llibre no són els més indicats. Tu mateix, Àlex, has trobat que algunes de les expressions que critico són vàlides en castellà (per més que en la 39a entrada de la paraula). Gràcies per la informació i per verificar el que MrBlonde insinuava. Ens feia falta certament l'opinió d'un traductor, i de debò que l'aprecio i la valoro.

El que no puc exemplificar, però, és aquest efecte general que el llibre transmet quan el llegeixes, aquest efecte que es desprèn no només d'expressions concretes com també de construccions que no buscaré, paràgrafs sencers (fa setmanes que el vaig acabar, el llibre). Parlo de l'efecte que la persona que ha traduït el llibre és catalanoparlant, i no castellanoparlant com és habitual, tot i que com a catalana domina ambdues llengües (i no assumeixo aquí que tots els catalans dominin ambdues llengües, consti). És l'efecte que es desprèn de qualsevol persona que fa ús d'una llengua que no va ser la seva primera llengua.

Que quedi clar, però, que tal com diu l'Eduard, el llibre és un tresor, i el guardo amb afecte entre els meus preferits.

Una abraçada, i fins ben aviat!

PS: Quan dius 'Lingüista', ¿et referies a mi? No sé si m'agraden gaire les cometes. :P

ÀlexFiB ha dit...

Lingüista,

Perdona que hi insisteixi, però continuo sense estar gaire d'acord amb el que dius. Parlo amb tota la humilitat del món, no voldria pas que la manca de llenguatge no verbal "tibi" les meves paraules (ho miraré de salvar amb les emoticones :-P).

Primer de tot, no sóc traductor. He estudiat Traducció, però mai no he exercit prou com per considerar-me'n. De la mateixa manera, es pot ser un excel·lent traductor sense tenir-ne formació "oficial". Ho dic perquè considero que encara que avui dia ja tinguem formació reglada en aquest àmbit, quan no en teníem també disposàvem de bons traductors. I de dolents, i és clar.

Òbviament, no es pot generalitzar, però en el fons ho continues fent: a) sempre es tradueix d'una versió ja traduïda? jo he sentit justament el contrari: en el camp del doblatge, sobretot; b) sempre es té la pressa que dius? només la té el català?; c) aquest 'fuck' i derivats sempre es tradueix malament? precisament, s'hi dediquen sessions senceres, a aquesta qüestió concreta. Vols dir que "puto" seria la millor opció? Té la mateixa recurrència i flexibilitat? Jo no ho crec.

Quant a la percepció que tens de no llegir traduccions prou "naturals" (no crec que es tracti d'incompetència lingüística en la llengua d'arribada, sinó d'habilitat a l'hora de saber allunyar-te de la llengua de partida), barregem coses: "tinc la impressió" és una expressió perfectament catalana, encara que ens pugui semblar que n'hi ha d'altres de més genuïnes. D'altra banda, em falta informació sobre el context on ho vas ensopegar, però això de fer servir l'imperfet de subjuntiu en lloc del condicional compost és ben genuí, oi? De fet, hi ha autors que defensen "incorreccions" d'aquest tipus en situacions de diàleg. Em ve al cap el gran Monzó.

En fi, no paga la pena allargar més el debat, tot i que és força interessant. No em considero pas cap salvador dels professionals de la traducció en català, però sí que considero que abans de dir segons què cal estar-ne informats. Jo també he llegit traduccions horribles, precisament ara llegeixo un llibre que em fa arrufar el nas tot sovint, però això no vol dir que totes ho siguin. Només vull remarcar que si comparéssiu la situació de les traduccions en altres llengües veuríem que en Laporta té tota la raó: no estem tan malament! :-)

PS: Les cometes a "Lingüista" (ús metalingüístic, ergo aquí sí que toquen, oi?) no denotaven ironia. Ha estat un lapsus linguae ;-). És un bon exemple per demostrar fins a quina punt és important l'ortotipografia! :_)

MrBlonde ha dit...

No sé com he tornat a aquest article i he rellegit els comentaris, sobretot els que de fet no he rellegit sinó que he llegit per primer cop, i només puc dir... seràs torracollons, Lletraferit! Amb tot l'afecte del món. Que potser vaig dir alguna cosa que no fos certa? Recordo perfectament el que vaig pensar quan escrivia aquest comentari. Quan deia "és com li diuen a Argentina al conjunt de jugadors d'un equip", no volia dir que el seu ús no fos normatiu, sinó que em vaig basar en l'ús que se'n fa de la paraula per valorar la seva correcció, i no tant en si surt al diccionari o no. Evidentment, que la vaig buscar al DRAE, ho faig sempre amb las paraules de les quals en tinc dubtes del seu significat.

Mare meva, quines discussions més interessants provoca aquest blog!

llenguaddicta ha dit...

M'encanta que un post de fa tant encara desperti passions... tot i que sigui per a "atacar" un dels meus comentaristes. Mr Blonde, no escalfis l'ambient, que si el Lletraferit et contesta sentirem els trons des de les antípodes. :)