"És que els francesos apart de no importarl'his la vida personal tampoc els importa tenir de president un mentider?". Això trobava jo avui escrit en una opinió del diari El Punt Avui. Analitzem-ho.
L'autor de la frase té clar que aquí hi ha d'haver algun pronom, però ¿quin? També té clar que els pronoms no van enganxats als verbs, li sona que hi ha apòstrofs, però ¿on? És possible que fins i tot aquesta persona sàpiga, perquè li hauran dit deu mil vegades, que "lis" no existeix, malgrat que es resisteix a fer-lo desaparèixer del tot... Resultat: una orgia de verb, pronoms i apòstrof digna d'entrar al meu blog.
6 comentaris:
I segurament parlant dirà el clàssic "importalzi", "alzi" és el comodí per tot.
Segurament... (m'ha agradat això del 'comodí').
Però què dieu!? No us hi heu fixat!?!?
Hi ha una seqüència de ròtica vibrant i lateral alveolar sense assimilació TOT I QUE la lateral no es recolza a cap vocal!!! (L'apòstrof marca una el·lisió.)
És l'equivalent lingüístic d'un unicorni, que no us fa il·lusió? :-)
M'agradaria haver vist la posició de la llengua d'aquesta persona quan intentava pronunciar el que escrivia. Encara deu tenir la llengua ficada al nas ;-)
importarl...
importall...
importarlrl...
importalll-HIS!!!
Ha ha ha ha... Lletraferit, és clar que m'hi he fixat, en l'unicorni lingüístic. ¿Per què et penses si no que he triat aquest comentari i no qualsevol altre dels que tenien errors 'pronomfeblians'? ;)
De fet, és una molt bona troballa, Llenguaddicta. Quina enveja ;-)
Tota vostra. Un plaer compartirl'ha.
;)
Publica un comentari a l'entrada