Ahir em deia una amiga que el seu fill (de 6 anyets) té seriosos conflictes a l'hora de menjar certs animals, i en especial el conill. Com que és un animal que li fa molta gràcia, li sap molt greu menjar-ne, tot i que li encanta la seva carn.
Els anglòfons tenen superat aquest conflicte. El nom que fan servir per als animals que es mengen és un préstec del francès. Així, tot i que tenen "cow" ("vaca"), mengen "beef"; al petit "calf" ("vedell"), quan se'l mengen li diuen "veal", i al "pig" ("porc"), li diuen "pork" quan és al plat. Per al conill no necessiten eufemisme francòfon perquè no en mengen, com tampoc no mengen cargols ("snails"), però quan ho fan, en diuen "escargots".
En castellà tenim "pez" i "pescado" per distingir el que encara és viu del que és mort. I fem servir l'anglicisme adaptat "bistec" ("beefsteak") per referir-nos al tall de bou o vaca.
La meva pregunta és, ¿per què necessitem eufemismes per parlar dels animals que ens mengem? (Noteu el plural maiestàtic, on òbviament no m'hi incloc).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada