11/11/07

El [so] d'en Pitus

Vaig tenir la "sort" divendres passat d'anar al teatre amb els alumnes de cicle superior de l'escola on treballo. Deixant de banda la meva opinió sobre el fet que el teatre infantil actual fa pena (persisteix una mena de tendència a pensar que els nens són estúpids), volia aixecar la meva veu contra un teatre català (i en català) que no es preocupa per les normes fonètiques, lèxiques i sintàctiques de la nostra estimada (i poc valorada) llengua.

Només perquè us en feu una idea, a la sessió de divendres de l'obra
El zoo d'en Pitus (adaptació del llibre de Sebastià Sorribas), els actors van deixar anar algunes perles com les que anoto a continuació:
  • "Bueno", "vale", "pues" (profusament, amb la corresponent adaptació fonètica)
  • "De poca monta" (sense cap mena d'adaptació)
  • "El dramaturg és qui s'encarrega d'escribir l'obra" (amb adaptació fonètica, és a dir, sense la r final)
  • "[so] d'en Pitus" per "[zo:] d'en Pitus" (constantment, com una tortura xinesa)
  • "mariposa" (...)
I això sense comptar el munt de pronoms febles que van ser exterminats, d'africades on haurien de sonar fricatives, d'ensordiments i castellanismes diversos que en no tenir a mà una llibreta (i tenir feineta a controlar els alumnes que menjaven xiclet d'amagat), no vaig poder anotar.

Si el teatre català no aposta pel català, "apaga y vámonos".

1 comentari:

Anònim ha dit...

Quin "guinyu" més àdhuc, jo també el li ho he llegit aquest yibre.