18/11/07

Conversa bilingüe

Sí, existeix. Aquesta mena d'interacció en vies d'extinció es pot observar encara en alguns hàbitats allunyats de les grans zones urbanes (la superpoblació l'afecta més que no ho sembla).

A Olesa de Montserrat hi ha una ONGU (Organització No Gubernamental Unipersonal) que s'encarrega de vetllar per la supervivència del fenomen. La seva tasca consisteix a resistir amb fervor les forces magnètiques que duen a un parlant de llengua X a canviar el seu codi pel del seu interlocutor (a qui anomenarem parlant de llengua Y). Així, tot passejant per Olesa et pots trobar amb la intrèpida lingüista que, conscient dels perills que amenacen la seva estimada llengua X, lluita contra la tendència (socialment habitual i perfectament comprensible) d'adaptar-se al codi de l'altre (però, ¿per què no és mai l'altre qui s'adapta al codi d'un?)

En la vida quotidiana de la intrèpida lingüista, una transacció comercial (sigui de 5 minuts com d'una hora) es converteix en tot un repte quan, a més, el ressignat acompanyant de la intrèpida lingüista opta per la solució a priori senzilla d'adaptar-se al parlant de Y. I és així com en un ecosistema ideal per a la supervivència de la conversa bilingüe, tenim un exemplar a tres bandes en el qual, malgrat que dos dels tres individus són parlants de llengua X, el parlant de Y es manté en el seu codi, la intrèpida lingüista fa tres quarts del mateix, i el ressignat acompanyant de la intrèpida lingüista manté un doble codi segons parla amb l'una o l'altra.

Ai, que n'és de dura la feina dels lingüistes...

5 comentaris:

Eulalia ha dit...

M'ha agradat aixo de la ONGU, tot u que la seva definiciò fa entendre que no perdrà mai la U ¿oi?
Ja t'imagino en una d'aquestes situacions.
Petonets.

CresceNet ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Xana ha dit...

Jajaja, tá mui prestosu lu de "intrépida linguista", prestome asgaya y tou totalmente d'alcuerdu cun tiéu, ¿pur quéi los outros enxamas tien las arrancadeiras de facere l'esfuerzu d'adautase a nos?

¡Ánimu llenguaddicta! Anque muita xente té ascontra de nosoutros,los nuesos esfuerzos tien que furrulare y las nuesas llinguas sedrán reconocías pur tol mundiu.

¡¡¡DESIXIMOS RESPETU PA TOLAS LLINGUAS MINORIZADAS!!!

llenguaddicta ha dit...

Sí, per desgràcia encara hi ha molta gent que opina que no serveix de res tenir tantes llengües, gent que encara creu que Babel va ser una maledicció.

¿Saps què crec? Que el mite de Babel està mal entès (o mal interpretat). Potser la història va ser més semblant al que va passar a Papua Nova Guinea (país on es parlen més de 800 llengües diferents, i mai havien tingut problemes per entendre's perquè el plurilingüisme era la pràctica habitual, i natural). Doncs bé, a algun iluminat se li va acudir explicar als guineans que era impossible que s'entenguessin, que amb tanta llengua les relacions no podien anar bé (obviant segles de mútua comprensió), i va decretar com a única llengua oficial el tok pisin, que a més no era cap de les llengües del país, sinó com el seu nom indica, un pidgin.

(He reduït i simplificat la història, però en resum, va anar més o menys així).

Llarga vida a totes les llengües.

Xana ha dit...

Nun sou quien a pescanciare pur quéi dalgunas presonas tien tantu mieu a las llinguas y a la cultura.

Peru.... asina ye la vida. Eillos van d'universalistas falandu una sola llingua y nosoutros faciendu'l esfuerciu d'estudiare y falare duas, tres ou muitas más somos "unos pailanes pueblerinos".

Vraeiramente ye'l mundiu a l'inversa.

Salú y llinguas