Conversa captada en un bus.
Descripció: Dues senyores de més de 60 anys assegudes davant de la llenguaddicta miren per la finestra comentant tot el que veuen. El semàfor és en vermell. El bus s'atura davant d'una botiga de roba.
Senyora A: Goita, aquí també venen Ullet.
Senyora B: Ai, aquesta casa [i.e. marca] es fica pertot arreu. Però tenen coses maques, ¿eh?
Senyora A: Sí, sí. I bé de preu.
Senyora B: ¿Així aquí també tenen Ullet? ¿On ho veus?
Senyora A: Allà, mira, Ullet.
Detall rellevant (ampliat) de la imatge anterior:
10 comentaris:
A mesura que aprenem altres llengües i també quan som bilingües o multilingües, anem incorporant més possibilitats fonètiques, amb la qual cosa oblidem quines són les restriccions fonètiques pròpies de la nostra llengua.
Per exemple, en català maco vol dir bonic. Maco es una paraula totalment correcta, perquè va venir del castellà ja fa molts segles. Maco vé de "majo". Les restriccions fonètiques del català imèdeixen de fer el so que la lletra "j" representa a "majo". Un dels sons tècnicament més propers a aquest és el de la "c" de maco. De la mateixa manera hi ha hagut uns manlleus de paraules a tortosa que han donat el nom de persona cosé, en català, que vé de José, en castellà.
Si el nom José l'haguéssim manllevat en els nostres dies, no haguéssim fet això perquè ja ens han acostumat a dir el so de la lletra "j" de José en castellà. També ens han acostumat a l'anglès, de manera que "outlet" ens sembla una paraula corrent, que diem de manera semblant a com es fa en anglès, i fent això ens escapem de les restriccions fonètiques de la nostra llengua.
Ès meravellós per qui observa aquestes coses de sentir unes àvies que encara tenen les restriccions fonètiques del català en estat gairebé monolingüe, perquè llavors ens fem conscients que "outlet" no es pot dir, sinó que s'ha de dir "ulet" i si es vol "ullet". Llavors ens fem conscients que cada llengua té unes restriccions fonètiques concretes, però cada persona les té diferents segons com hagi incorporat els sons estrangers a la seva llengua personal pròpia.
EDUARD: ¿Saps? Ets sens dubte el més lingüista de tots dos. No m'havia parat a pensar tan profundament (amb nom i cognoms) en el fenomen que explico al post.
Estava clar que la peculiar manera de dir "outlet" d'aquesta parella d'àvies és provocada per llur desconeixement de les normes fonètiques de l'anglès. El que em sembla curiós és que consideris el diftong "ou" com una restricció fonètica, quan tenim en català una bona pila de mots que el contenen, i malgrat que alguns siguin manlleus, molts d'ells tenen una fonètica adaptada amb la realització del diftong "ou". Al DIEC2 hi ha 156 entrades que contenen aquestes dues vocals en contacte (com que al DIEC no hi ha la transcripció fonètica, no et puc dir quantes d'aquestes 156 són amb diftongació i quantes amb reducció vocàlica), entre elles paraules de tan alta freqüència com "ou", "bou", "brou", "pou", "coure", "dijous", "sou", "nou" i "tou".
Sí que és cert que a inici de paraula no és comú (la llista es redueix a 7 entrades, totes derivades d'ou, i tres d'elles no són més que variacions d'una mateixa: "ouaire", "ouataire" i "ouater").
És a dir, potser les restriccions fonètiques d'aquestes dues dones (curiós també que totes dues coincidissin en la pronúncia d'aquest anglicisme) haurien d'haver donat com a resultat una cosa més aviat semblant a "oulet" o "oullet". ¿Què me'n dius?
Per cert: ¿què me'n dieu del comentari que hi ha després del de l'Eduard? ¿Me'n refio o l'esborro?
Es un blog de propaganda de projectors de diapositives u d'altres coses semblants.
Jo n'he rebut uns cuans d'aquestos.
Son blogs de publicitat, básicament.
Tan sols et diuen que t'enllaçaran perque facis el mateix amb ells. Suposo que hi deuen guanyar quelcom.
Petonets.
P.S. Jo l'esborraria.
Aquests s'han d'esborrar sempre. Mai se sap què poden dur. Com diu l'Eulàlia, com a mínim, propaganda. Bé doncs aquest fenòmen de la ou a principi de paraula, almenys en català central, per molt que s'escrigui així, perquè és etimològic, mai s'ha pronunciat. Jo no conec els exemples que poses però en tinc un altre: la ouera. Aquell cartronet de mitja dotzena o dotzena d'ous, que a vegades també és de plàstic etc. La meu àvia sempre n'ha dit ue-ra, amb dues síl·labes. Heus ací. Ara bé, no sé pas com es deu fer amb els dialectes occidentals: probablement es diu ou tal com s'escriu i llavors la teva objecció seria vàlida. Tu ets molt lingüista, qui saps si més: jo tampoc sé això de pixar-fixar, però ho pensaré. Fins aviat!
Esborrat.
EDUARD: Conec la paraula "ouera" (i la seva forma més habitual arreu del territori: "la uera", o fins i tot, "l'uera"). Potser les senyores del bus tenien unes restriccions fonètiques ben originals (d'origen) i són de les que diuen "cuartines" per "cortines", "obergines" per "albergínies" i "uera" per "ouera". I visca la diversitat, i tant que sí.
Quant al tema de "pixar", fes córrer la veu perquè entre tots trobem una resposta convincent (se suposa que això fem els lingüistes), ja que a l'escola tenim ara mateix un dilema encetat que ha recaigut sobre les espatlles de l'única lingüista que tenen: "sadir", la llenguaddicta.
Cuan jo era petita anavem a comprar els ous amb una ouera, pronunciant la o amb un so entre o i a, no se si m'explico. A casa tots li deiem aixi, tot i que l'ou era l'ou, sens dubte.
I no era per la cosa del bilingüisme dons fins i tot la meva avia, que el castella no es que el parles massa be, (per dir-te que amb ton pare ell li parlava en castella i ella li contestava en catala) li deia aixi.
Respecte a aixo de la x si vosaltres no ho sabeu...
Petonets.
Sens dubte la fonètica catalana és tot un món a explorar (l'Eduard ja se n'està encarregant, si més no, a la zona del català septentrional de transició -era així, ¿oi?-).
Si, era septentrional de transició, hehe. Bé, he pensat aquest cap de setmana que "ulet" no és l'única pronuncia possible en català monolingüe: també és possible "aulet" (i aquí hi veuriem l'altra possibilitat que l'Eulàlia presentava per a ouera: auera). Au- és una síl·laba perfecta en català; per això existeix el cognom català Aulet. P.ex. Jordi Aulet, hi ha gent que se'n diu.
EDUARD: M'encanta saber que altres persones donen voltes el cap de setmana a dubtes lingüístics, que no sóc un bitxo raro, o no en sóc l'únic. Quant a "aulet", em va passar pel cap, però vaig creure que potser era perquè estic massa contaminada de la fonètica anglesa, i em semblava poc provable que una persona catalana monolingüe hi arribés, però veient el que explica la meva mare, d'algun lloc em deu venir: és a dir, la primera impressió és la bona.
Publica un comentari a l'entrada