Tinc el mal costum, quan un diccionari cau a les meves mans, d'anar-hi a buscar les definicions de llengua i de llenguatge. Ahir, però, em vaig trobar amb la més catastròfica de les definicions, al Nou Diccionari Escolar de la Llengua Catalana, de Grup Promotor Santillana, 2008. Diu així:
llengua s.f. [...] 3. Sistema de comunicació oral que està format per un conjunt de sons i que és compartit per tota una comunitat, com per exemple el francès, el català, l'espanyol.
llenguatge s.m. 1. Qualsevol sistema que serveix per comunicar-se amb altres individus: el llenguatge dels sordmuts; el llenguatge dels dofins. 2. Capacitat humana de comunicar els pensaments per mitjà d'un sistema de sons que s'agrupen per formar paraules i frases. [...] SIN 3. Llengua.
Al·lucinant, ¿no? No només l'espanyol no és cap llengua, sinó que a més, descriure llengua amb l'adjectiu "oral" exclou totes les llengües de signes (i ja sabeu que n'hi ha un bon grapat pel món). Aquestes, a més, les inclou dins la definició de llenguatge, comparant-les amb el dels dofins. Denigrant: els oients ens comuniquem amb llengües i els sords amb llenguatges similars als dels animals. Per acabar-ho d'adobar, en diu "sordmuts": ¿no l'acabarem mai la batalla? I això en un diccionari per a canalla, per a tot un conjunt de noves generacions que creixeran dient "sordmut", quan portem dècades lluitant perquè els avis canviïn aquest mot per "sord".
Ara, fantàstica l'accepció 3 de llenguatge: ¡¡¡sinònim de llengua!!!! Encara ric. Curiós també que tot just després de dir "llenguatge dels dofins" trobem: "Capacitat humana de comunicar els pensaments". Aturem-nos aquí. Humana fa gràcia (per no dir pena) per allò que ve després dels dofins. Però, ¿per comunicar els pensaments? ¿Res més? Ni els sentiments, ni les emocions, ni les idees, ni els desitjos... Ni la poesia, ni el compromís, ni l'opinió que aquest diccionari és un "trunyo". Res. ¿Que no se suposa que els lexicògrafs han estudiat una carrera? ¿Què feia aquest lexicògraf mentre explicaven què és llengua i què és llenguatge?
PS: Mireu la pàgina de contacte de Santillana. Observeu les etiquetes inferiors on, se suposa, tries la llengua.
llengua s.f. [...] 3. Sistema de comunicació oral que està format per un conjunt de sons i que és compartit per tota una comunitat, com per exemple el francès, el català, l'espanyol.
llenguatge s.m. 1. Qualsevol sistema que serveix per comunicar-se amb altres individus: el llenguatge dels sordmuts; el llenguatge dels dofins. 2. Capacitat humana de comunicar els pensaments per mitjà d'un sistema de sons que s'agrupen per formar paraules i frases. [...] SIN 3. Llengua.
Al·lucinant, ¿no? No només l'espanyol no és cap llengua, sinó que a més, descriure llengua amb l'adjectiu "oral" exclou totes les llengües de signes (i ja sabeu que n'hi ha un bon grapat pel món). Aquestes, a més, les inclou dins la definició de llenguatge, comparant-les amb el dels dofins. Denigrant: els oients ens comuniquem amb llengües i els sords amb llenguatges similars als dels animals. Per acabar-ho d'adobar, en diu "sordmuts": ¿no l'acabarem mai la batalla? I això en un diccionari per a canalla, per a tot un conjunt de noves generacions que creixeran dient "sordmut", quan portem dècades lluitant perquè els avis canviïn aquest mot per "sord".
Ara, fantàstica l'accepció 3 de llenguatge: ¡¡¡sinònim de llengua!!!! Encara ric. Curiós també que tot just després de dir "llenguatge dels dofins" trobem: "Capacitat humana de comunicar els pensaments". Aturem-nos aquí. Humana fa gràcia (per no dir pena) per allò que ve després dels dofins. Però, ¿per comunicar els pensaments? ¿Res més? Ni els sentiments, ni les emocions, ni les idees, ni els desitjos... Ni la poesia, ni el compromís, ni l'opinió que aquest diccionari és un "trunyo". Res. ¿Que no se suposa que els lexicògrafs han estudiat una carrera? ¿Què feia aquest lexicògraf mentre explicaven què és llengua i què és llenguatge?
PS: Mireu la pàgina de contacte de Santillana. Observeu les etiquetes inferiors on, se suposa, tries la llengua.
11 comentaris:
Molt bona la tria que ens permet aquesta linea que dius.
Podem triar entre catalá, catalá i catalá. Jajajajajjaaaa.
Petonets.
Sí, però el més divertit és que no tries "català", sinó que tries "castellano, Catalunya, Illes Balears...". Com si els que vivim a aquests altres llocs no poguéssim llegir en castellano, o com si Catalunya fos un idioma...
Caram, sí que la conec, i tant!!
És preciosa, m'agrada molt!
(La Lingüista Elitista parla de la cançó que he penjat en euskera-català).
Sí, és molt maca, i arriba molt endins...
Ens veiem a classe.
Ara m'has fet agafar curiositat...!
En el diccionari que usava jo:
Llengua: òrgan musculós blablaba... òrgan principal del llenguatge; la llengua com a agent principal de la paraula; allò que té forma de llengua (?); llenca; llenguatge
Llenguatge: expressió del pensament mitjançant la paraula; esp. conjunt de mots i de maneres de combinar-los usat per una comunitat d'homes.
Sembla que només parlin els homes! Ara bé, almenys no compara les llengües dels sords amb el llenguatge dels dofins.
Ostres, quines definicions més "cutres", ¿no? El llenguatge és un conjunt de mots combinats perquè un grup d'homes els usin. Ara, no diu ni com ni per a què (¿serà per anar a caçar mamuts? Potser els llencen un munt de mots i els deixen groguis... Ves a saber...).
Hola Llenguaddicta!
No fa gaire que m'has comentat l'existència d'aquest blog i ja sóc aquí, amb ganes de llegir-te i ànims de llençar una mica més de llenya al foc en aquest espai que també està bé que sigui de provocació, contrast i debat, oi? ;-) (T'he fet un "smile". Això vol dir que no et pots enfadar amb mi per res que et digui, eh? És igual que t'insulti o que sigui cruel. El "smile" em protegeix. Així són les normes! hehehe!)
Voldria començar per dir-te que m'ha fet gràcia el teu alias, i més encara després que he llegit el post sobre el calc sintàctic. Resulta que "llenguaddicta" sembla ser la catalanització d'una estructura perfectament natural de l'anglès (tret de l'elisió de la "a" del mig i el fet que ho hagis escrit tot junt). En anglès et diries, doncs, "language addict". :-) I com que aquí et refereixes el perill que suposa el contacte entre llengües envers la pervivència de la llengua més feble, ara m'has fet patir! Jo, que faig un esforç conscient i constant per tal d'eliminar del meu català qualssevol resquícies de castellanismes --i portuguesismes, sobretot!-- i amb prou feines me'n surto, ara m'hauré d'enfrontar amb un altre Goliat: l'anglès! Sabia que aquest dia arribaria, però... tan aviat...?? ;-P
Respecte els teus plantejaments sobre la intel·ligència artificial, em sembla difícil que puguis arribar a "conversar", com ho dius tu, amb una màquina. El plantejament més immediat, a no ser que ho hagi entès malament, és fer que la interacció home-ordinador sigui més natural i més intuïtiva. El llenguatge natural és, per tant, el mitjà més adient. En lloc d'adreçar-te a l'ordinador mitjançant el teclat i el ratolí, ho faries amb la teva pròpia veu. Ja no caldria fer una cerca al Google per aproximació, sinó que podries formular una qüestió directa per obtenir de part de l'ordinador una resposta igualment directa. Això, a mi, em sembla genial! La màquina no es farà mai humana, a no ser que guanyi consciència d'ella mateixa, i fins i tot així... Tanmateix, estem tan lluny d'això, tan fora de context, que no ens pertoca discutir-ho. Seria com si Aristòtil es proposés discórrer sobre les virtuts i les problemàtiques del segle XXI: no podria pas fer-ho perquè aquesta era està totalment fora del seu abast. De la mateixa manera, quan les màquines comencin a somniar ja haurà passat molt de temps que jo hauré escrit aquestes paraules. Qüestions com aquesta seran la base de les tesis doctorals dels lingüistes del futur, dels filòsofs, dels informàtics, i, en definitiva, de "l'homo computensis". Deixem-los espai perquè es puguin lluir! ;-)
David
David,
No et precipitis! Després d'una entrada perfecta al teu comentari, t'has deixat endur i podries haver comès un error!
Suposo que la Llenguaddicta et corregirà ella mateixa, però em permetré el luxe d'avançar-m'hi per tal d'atreure el foc de la seva còlera pelida ;-)
Em fa l'efecte que t'equivoques quan afirmes que "Llenguaddicta" és un calc de l'anglès. Només cal que pensis en paraules com ara "bocabadat", "aiguamoll" (= "moll a causa de l'aigua"), "corprès", participi de "corprendre" o, la millor, "lletraferit" (reina de totes les paraules) per veure que és una construcció perfectament catalana, una derivació per composició de nom + participi (modificador + nucli). De fet, no veig per què no ha de ser pan-romànica, atès que també la trobes en castellà ("pintiparado", "cariacotencido", "paticorto", "cachicuerno" -al Cantar de Mío Cid!- etc.) i dubto molt que hi hagi cap raó de pes per no trobar-la a altres llengües romàniques (català i castellà no són llengües excepcionals en cap sentit rellevant -com cap altra llengua, cal afegir-).
Un altre tema seria si aquesta estratègia és actualment productiva o no, com possiblement no sigui el cas, o no de manera significativa. De totes maneres, podeu trobar-ne exemples al diccionari de neologismes de la UPF (v.gr. "aerotransportador" < "aerotransportado" -necessàriament recent!-, "consejero delegado", "toxicodependiente", "turoperador", etc., i caldria dur a terme un estudi quantitatiu per determinar l'abast del fenomen. A priori, no veig res que impedeixi que nosaltres també poguem fer aquestes construccions, al marge que puguin resultar menys naturals en preferir les nostres llengües la veu activa i, per tant, ser menys freqüent un ús abundant de subjectes modificats per participis que pugui donar lloc a aquesta estructura (o fer-la proporcionalment més acceptable. No és estrany que nosaltres conservem paraules patrimonials amb aquesta estructura heretades del llatí, una llengua en què la veu passiva també era més freqüent en relació amb les nostres llengües).
D'altra banda, SUBSCRIC PLENAMENT la teva argumentació referent a les cerques al Google (excel·lent!). Tanmateix, també em permeto discrepar (per tant, jo també demano immunitat, vet aquí l'emoticon corresponent: ":-)" ;-) i afirmar al meu torn que els ordinadors INDUBTABLEMENT arribaran a pensar, tenir consciència i com li vulgueu dir. Evidentment, no com els humans, perquè això seria un fracàs (els humans pensen, però no gaire bé), sinó millor, com tot el que fan els ordinadors en comptes dels humans, i de fet ens hi estem acostant. Podeu consultar tota una sèrie de projectes pioners d'alt nivell en el camp de l'intel·ligència artificial i el raonament basat en llenguatge natural, v.gr. Cyc i, sobretot, el Projecte Halo (p.ex. http://www.aifb.uni-karlsruhe.de/~sst/Research/Publications/2004/ai-mag-preprint04.pdf).
Llenguaddicta, fa poc confessaves la teva por per la Llingüística computacional. Supera les teves pors! En aquest món hi ha projectes meravellosos que necessiten la partipació de gent amb capacitat per fer-los possibles, i em sona que tu ets una persona capacitada.
Lletraferit
Lletraferida,
Aquí m'has enxampat... :-) M'ho mereixo, sobretot perquè jo mateix n'era conscient mentre ho escrivia (ho sento, l'orgull m'obliga a dir-ho!)
Després de llegir l'article sobre el calc, sí que vaig fer aquest raonament però tot seguit em van començar a venir al cap alguns dels exemples que dónes de formacions d'aquesta mena en català i em vaig adonar que la qüestió es mereixeria, potser, una mica més de maduració. Tot i així, la mera possibilitat que la Lenguaddicta hagués triat el seu nom duta per un calc inadvertit de l'anglès em feia gràcia i em vaig permetre de fer-li la brometa, però reconec que hauria quedat millor ben calladet.
Si jo fos com els antics cavallers de la literatura medieval, ara hauria descobert el meu nom: Llenguerut, em diria. Afortunadament no ho sóc i puc continuar signant "David". ;-)
Una abraçada i gràcies per l'amabilitat!
David
He vist que abans he inclòs la paraula "consejero delegado" a la llista de paraules amb una estructura com la de "Llenguaddicta". Vaig interpretar, correctament, que la segona arrel del terme compost era un participi ("delegado"), però vaig passar per alt, erròniament, que aquest participi modifica justament la primera arrel, "consejero", cosa que no és certa en el cas de la resta de mots que he donat com a anàlegs de "Llenguaddicta". Un "consejero delegado" és un tipus de conseller (un conseller en el qual s'ha delegat), mentre que una "llenguaddicta" no és un tipus de llengua!!!
Em sap greu la confusió.
Lletraferit
En primer lloc, DAVID, benvingut al meu blog. En segon lloc, et felicito per la teva correcció lingüística: em sembla que ets el primer portuguès que conec que escriu el català millor que molts catalans que conec...
En tercer lloc, l'apreciació sobre la formació del meu àlies ha quedat contestada amb escreix amb els comentaris del Lletraferit. Efectivament, com ell ha esmentat, la formació de paraules amb N+Participi és pròpia de la nostra llengua. Fa uns anys unes companyes de la nostra facultat van fer un treball de recerca sobre formació de paraules d'aquesta mena. Elles el feien, però, amb paraules formades de N+V (de les quals han derivat les formes N+Part.): "coprendre", "camatrencar", "primfilar"...
Lletraferit, benvingut tu també al meu blog. (No recordo haver-t'hi vist abans). No pateixis, la llenguaddicta està treballant dur per superar les seves pors, però sense pressa. Les emocions d'una en una...
Publica un comentari a l'entrada