Un cop més, Juan Carlos Moreno Cabrera posa el dit a la nafra: "El castellà no s'hauria d'ensenyar a les escoles de Catalunya". En aquesta entrevista presenta els punts forts del seu darrer llibre: El nacionalismo lingüístico, que ha tingut molta sortida als territoris bilingües, com és evident, i gens ni mica a la resta de l'Estat. I és que com diu ell, a la gent li agrada llegir coses que confirmin les seves creences, no que les contradiguin... I així anem.
4 comentaris:
En tot cas, la llengua castellana hauria de ser una llengua optativa. No pot ser que s'imposi a tot l'alumnat indiscriminadament l'ensenyament de la llengua castellana. A més, el fet que a Catalunya l'alumnat hagi d'aprendre dues llengües de forma obligatòria és un tret discriminador respecte dels alumnes de l'Espanya estricta (que únicament tenen el castellà com a obligatori).
Jo us puc assegurar que quan t'arriba una nena de Bulgària i només parla búlgar, se li fa una muntanya (amb tot el que el desarrelament de la seva terra li comporta, el xoc inicial, etc.) haver d'aprendre 2 llengües, a més de la llengua estrangera triada pel centre. Perquè, de fet, per a ella totes són llengües estrangeres fins que no comenci a dominar-ne alguna per entendre i fer-se entendre. El que s'acostuma a fer en aquests casos és fer-la exempta de castellà, introduir-la en la llengua catalana (i en la LE corresponent), i quan ja es defensa en català, introduir-li la llengua castellana.
A la pràctica això és una fal·làcia, perquè al carrer (i al pati) el que aprèn és castellà. Quan la nena encara no té prou consciència lingüística com per distingir que el que parlem dins l'aula i el que es parla fora de l'aula són llengües diferents, el garbuix és de dimensions gegantines. Si finalment aconsegueixes que la nena s'expressi en una mena de barreja d'ambdues llengües, t'entengui a classe, es relacioni amb els companys, etc., tindràs sort si no se la tornen a endur cap al seu país per motius laborals (dels pares, evidentment).
No vull semblar catastrofista, però estic d'acord amb el Moreno Cabrera: la llengua castellana no s'hauria d'ensenyar a les escoles catalanes, a no ser que a les escoles espanyoles s'ensenyés alguna de les llengües de l'Estat (cosa que en Moreno Cabrera ha proposat en més d'una ocasió).
No ens passem. El castellà no s'hauria d'ensenyar, però s'ha d'ensenyar. En tot cas com més llengües millor. Compte quan fem servir l'argument dels immigrants. Quantes vegades no hem dit nosaltres que els nens ho aprenen tot i que ells desseguida parlen les dues llengües (cat/cast) i que són els grans els que hi busquen problemes. Això diem per defensar l'ensenyament del català.
Que sí, Eduard, que sóc la primera que diu que si el català està en "perill d'extinció" a l'escola no és precisament pels nouvinguts, sinó pels locals. Però el cas exposat és real, jo era la seva tutora d'aula d'acollida. Està clar que com més llengües millor, i que quan som petits és quan les aprenem amb més facilitat. Això és indiscutible, però estic d'acord amb el Dídac, els nens catalans tenen un privilegi molts cops entès com un handicap (polititzat, evidentment, pels monolingües de l'Estat). Si arreu s'ensenyessin les llengües veïnes, ens entendríem tots millor, perquè com a mínim tothom podria, de debò, triar la llengua amb què vol expressar-se.
Publica un comentari a l'entrada