7/11/08

Estimar

Fa uns dies un bon amic em deia que la nostra llengua té una manca greu de vocabulari per a referir-nos a l'amor. I m'hi va fer pensar. Tenim el verb estimar, i a partir d'aquí hem d'anar-hi afegint paràfrasis per especificar quina mena d'amor és el que sentim per la persona amb qui parlem: si l'estimem com a un germà, o com a una amiga, o com a alguna cosa més que una amiga però no tant com a una nòvia, o si l'estimem i punt. És evident que tenim diferents maneres d'estimar: no estimem de la mateixa manera a la canalla que als amics, o que a la nostra parella o a la nostra mare. I crec que la llengua no hauria de ser un obstacle per a expressar els nostres sentiments.

Jo proposo una classificació, a la manera de les llengües bantu (amb els seus classificadors de forma, de mida...). Per exemple, quan estimem algú amb amor familiar (filial, fraternal, etc.) podríem afegir al verb la marca f. Quan l'estimem com a una amistat, podríem afegir-hi una t. Si l'estimem com a persona que comparteix la vida amb nosaltres, una l. Si l'amor que sentim és més que el d'amistat, però no tant com el de parella, potser una s. I així, podríem anar inventant classificadors a mesura que anéssim necessitant maneres d'expressar aquest sentiment.

Com que els classificadors són marques morfològiques de gènere (recordem que gènere no és només masculí, femení i neutre, sinó animat, inanimat, gran, petit, rodó, tou, viu, perillós...), suposo que hauria d'anar abans de la flexió de persona i nombre. Així, tindríem una mare dient-li al seu fill: "T'estimfo"; o una noia dient a un amic: "T'estimto", i aquest no podria confondre mai quins són els sentiments d'ella; una dona dient-li al marit: "T'estimlo"; un home dient-li a una amiga molt especial: "T'estimso", o el mateix home, que estima encara la seva dona però no ja com abans, podria dir-li "T'estimso" i no "T'estimlo", i la vida seria molt més senzilla per a tots.

Sí, a nosaltres ens sona estrany, però m'agradaria saber si hi ha alguna llengua que contempli diferents maneres d'estimar, ja sigui amb flexió o lèxicament, com fan els inuit amb el color blanc.

Qui sap, potser algun dia...

6 comentaris:

SergiBR ha dit...

T'adjunto això que vaig trobar fa poc:

AFAR ko kicinio
AFRIKAANS ek het jou lief / ek is lief vir jou
ALBANIAN të dua
ALSATIAN ich hab die lieb
Dialectal ARABIC (North African) n'bghick
Dialectal ARABIC (Eastern) bahebbak (to a man) / bahebbik (to a woman)
Literary ARABIC أُحِبُّكَ (ouhibbouka) - to a man
أُحِبُّكِ (ouhibbouki) - to a woman
ARMENIAN yes kez siroumem
ASTURIAN quiérote
ATIKAMEKW ki sakihitin
ATTIÉ min bou la yé
AZERI men seni sevirem
BAMBARA né bi fè
BASQUE maite zaitut
BAOULE mi klôa
BELARUSIAN Кахаю цябе (kahaju ciabie)
BENGALI aami tomakey bhalo bashi
BERBER righ kem
BOBO ma kia bé nà
BOSNIAN volim te
BRETON karout a ran ac'hanout / da garout a ran / me az kar
BULGARIAN обичам те
BURMESE nga nin ko chit te
BUSHI-NENGÉ TONGO mi lobi you
CATALAN t'estimo
CHAMORRO hu guiya hao
CHECHEN sun ho ez (to a woman)
sun ho vez (to a man)
CHEYENNE ne'mehotatse
CHINESE (MANDARIN) 我爱你 (wo ai ni)
CORSICAN amu tè / ti tengu caru
CROATIAN volim te
CZECH miluji tě
DANISH jeg elsker dig
DARI man tu ra dost darom
DIOULA mi fê
DOUALA na tondi wa
DUTCH ik hou van jou
ESPERANTO mi amas vin
ESTONIAN ma armastan sind
EWONDO ma ding wa
FAROESE eg elski teg
FINNISH minä rakastan sinua
FLEMISH (WESTERN) 'k zien je geeren
FON un nyi wan nu we
FRENCH je t'aime
FRISIAN ik hâld fan dy
FRIULAN o ti vuei ben
FULANI mi yidi ma
GALICIAN amo-te / ámote / quero-te / quérote
GBAYA mi ko me
GEORGIAN me shen mikvarkhar
GERMAN ich liebe Dich
GREEK Σ' αγαπώ (s'agapo)
GUARANÍ rojhayhû
GUJARATI hun tane prem karun chhun
HAITIAN CREOLE mwen renmen'w / mouin rinmin'w
HAUSA ina sonki (man to woman)
ina sonka (woman to man)
HAWAIAN aloha wau iā ‘oe
HEBREW ani ohev otakh (man to woman)
ani ohevet otkha (woman to man)
HINDI main tumse pyar karta hoo (man to woman>
mai tumse pyar karathi hun (woman to man)
HMONG kuv hlub koj
HUNGARIAN szeretlek
ICELANDIC ég elska þig
INDONESIAN saya cinta padamu / saya cinta kamu
IRISH GAELIC tá grá agam duit
ITALIAN ti amo
JAPANESE aishitemasu / aishiteru (barely used)
anata ga daisuki desu ("cute")
KABYLIAN hamlagh-kem (man to woman)
hamlaghk (woman to man)
KANNADA naanu ninnanna pritisutteney
KHMER bang srolaïgn ôn (man to woman)
ôn srolaïgn bang (woman to man)
KIKONGO mu me zola nge
KINYARWANDA ndagukunda
KOREAN saranghe
KURDISH ez te hez dikim
LAO khoi hak tchao lai
LATIN te amo
LATVIAN es tevi mīlu
LEBANESE bhebik (man to woman)
bhebak (woman to man)
LIGURIAN mi te amu / t'amo / t'amu
LINGALA na lingi yo
LITHUANIAN aš tave myliu
LOW SAXON ik hou van ju
LUXEMBOURGEOIS ech hun dech gäer
MACEDONIAN te sakam
MALAGASY tiako ianao / tia anao aho (stronger)
MALAY aku cinta padamu
MALAYALAM enikku ninné ishtamaanu
MALTESE inħobbok
MANX ta graih aym ort
MAORI kei te aroha au i a koe
MARATHI majha tujhyavar prem aahe / mi tujhyavar prem karto
MARQUESAN hinenao au ia oe
MINA un lon o
MONGOLIAN Би чамд хайртай (bi chamd khairtai)
MORÉ mam nong-a fo
MUNUKUTUBA mu zola ngé
NAPOLETANO t'ammo
NDEBELE niya ku tanda
NEPALI ma timilai prem garchhu
NORWEGIAN jeg elsker deg
OCCITAN t'aimi
PAPIAMENTU mi ta stima bo
PERSIAN dustat dâram (formal) / duset dâram (informal)
POLISH kocham cię
PORTUGUESE amo-te / eu te amo (Brazilian Portuguese)
PUNJABI mein tenu pyar karda han (male speaker)
mein tenu pyar kardi han (female speaker)
QUECHUA de CUZCO munakuyki
RAPA NUI hanga rahi au kia koe
ROMANI kamaù tut
ROMANIAN te iubesc
RUSSIAN Я тебя люблю (ya tebya l'ubl'u)
SAMOAN ou te alofa ia te oe
SANGO mbi yé mô
SARDINIAN deo t’amo (logudorese) / deu t’amu (campidanese)
SCOTTISH GAELIC tha gaol agam ort / tha gaol agam oirbh
SERBIAN volim te
SESOTHO ke ya ho rata
SHIMAORE ni su hu vendza
SHONA ndinokuda
SINDHI moon khay tu saan piyar aahay
SINHALA mama oyata aadareyi (spoken) / mama obata aadareyi (formal)
SIOUX wastewalake
SLOVAK ľúbim ťa / milujem ťa
SLOVENIAN ljubim te / rad te imam (male speaker) / rada te imam (female speaker)
SOBOTA volim te / se te volime (lit.)
SOMALI waan ku jecelahay
SONINKÉ na moula
SPANISH te amo / te quiero
SUSU ira fan ma
SWAHILI nakupenda
SWEDISH jag älskar dig
TAGALOG mahal kita
TAHITIAN ua here vau ia oe
TAJIKI jigarata bihrum duhtari hola (man to woman)
tra lav dorum (woman to man)
TAMIL naan unnai kaadhalikkarn
TATAR min sine yaratam
TELUGU nenu ninnu premisthunnanu
TETUN hau hadomi o
THAI ผมรักคุณ (phom rak khun) - man speaking
ฉันรักคุณ (chan rak khun) - woman speaking
TIBETAN na kirinla gaguidou
TURKISH seni seviyorum
TURKMEN seni söýärin
UDMURT mon tone jaratiśko
UKRAINIAN Я тебе кохаю (ia tebe kohaiu)
URDU mein tumse mohabbat karta hoon (man to woman)
main tumse mohabbat karti hoon (woman to man)
mujhe tum se pyar heh
UZBEK men seni sevaman / men seni yahshi ko'raman (less formal)


VENETIAN t'amo
VIETNAMESE anh yêu em (man to woman)
em yêu anh (woman to man)
VUTE ma wou ndoune
WALLISIAN eau manako ia koe / eau ofa ia koe
WALOON (orthographe à betchfessîs) dji vs voe voltî
WELSH rydw i'n dy garu di
WEST INDIAN CREOLE mwen enmen
WOLOF nob nala
XHOSA ndiyakuthanda
YIDDISH ich hob dir lib
YIPUNU ni wu rondi
YORUBA moni ife e
ZULU ngiyakuthanda

llenguaddicta ha dit...

Vaja, tots tenen una sola forma de dir-ho (segons aquest llistat). Veig que les úniques diferències són en funció del sexe de l'emissor o del receptor. Quina llàstima...

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

Vaig fer un escrit sobre aquest tema al meu blog perquè em va resultar molt curiós que al Japó sí tenen diferents maneres d'anomenar els sentiments d'amor. Fes-li un cop d'ull, és interessant.

Lletraferit ha dit...

Colla,

1) Crec que trobeu a faltar paraules perquè feu servir un criteri de cerca inadequat. Esteu buscant termes més específics que un altre sense abans determinar si aquest és ja, al seu torn, específic o no (si més no, no he vist que féssiu servir cap principi per establir-ho). Per tant, podría estar agafant com a referència de la cerca un terme que ja teniu i que ja té un ús específic, amb la qual cosa, si no en trobeu de més específics, és només perquè això implicaria un "etern retorn" d'especificació. Exemple: seria com si els àrabs agafessin un d'entre les diverses dotzenes de termes que tenen per referir-se al camell, i diguessin "Oh, només tenim una paraula per parlar del 'camell alt sense pèl a les potes del darrere i que beu menys aigua que els altres', ¡quines poques paraules tenim per parlar d'aquest tipus de camell!"). La paraula/concepte que ha triat la Llenguaddicta, "amor", ja podria ser, en la meva opinió, una opció marcada, de manera que no tindria sentit buscar-ne més subdivisions: ja és una subdivisió d'un conjunt més gran format per paraules que són, aquestes sí, múltiples i distintes lexicalitzacions d'un mateix sentiment, però, més general i més vague: no el d'"amor", sinó una cosa més genèrica d'"afecte" o "bona relació amb", per exemple. Una cosa així com el que expressa el verb "agradar", però circumscrit a relacions afectives entre persones). Perquè:

2) Si hi ha d'haver un parlant amb un vocabulari reduït referent a sentiments, emocions i altres adaptacions evolutives pretecnològiques, sóc jo i, tanmateix, he trobat tota una sèrie de paraules del vocabulari del castellà (per a les quals és fàcil a més a més trobar correspondències en català) que permeten expressar diversos tipus de "bona relación amb" (i potser fins i tot d'"amor per"):

-Generalment no sexuals
afecto/cariño (genèric)

apego (genèric, amb matís de duració en el temps)

aprecio/estima (genèric, típicament el susciten motius no personals, sinó sobretot profesionals o socials, però indubtablement també es pot dir "te aprecio mucho como amigo", i té unes connotacions molt positives)

amistad (marcat com a "no-sexual", si més en una època anterior a les sèries americanes! :-D

química (X agrada a Y d'una manera generalment "interactiva": la "química" sorgeix fent coses, quan treballes amb algú i et produeix plaer fer coses amb aquesta persona tant per la manera en què treballa i per la vostra compenetració, com per tot un seguit de coses que no tenen a veure amb la feina però que hi són i que contribueixen a l'efecte general)

amor + especificador (amor platónico, amor filial, amor fraternal, amor paternal). (Fixeu-vos que cal el modificador per desambiguar el substantiu, però que quan es fa servir el verb, aleshores la desambiguació la fa automàticament el complement directe: "Quiero a mis hijos" vs. "Quiero a mi mujer" vs. "Quiero a mis padres" [per cert, compareu "Quiero mi país" vs. "Amo mi país". Sense preposició al complement directe, la primera denota possessió -i.e. "Quiero las llaves", vs. amor la segona. Per tant, "amar" és més marcat i denota afecte menys ambíguament que "querer", justament per això pots "querer jugar un partido", la qual cosa no vol dir que "t'estimis" aquest partit]. Suposo que per això mateix, a mi el verb "amar" em sona més natural per expressar relacions sexuals que no sexuals, v.gr. "Amo a mi mujer" vs. ?"Amo a mi tío Luís". El segon em sona mooolt marcat.

"adorar X" (i el terme "adorable", que té tantes connotacions boniques que de fet és adorable ell mateix :-)


-Generalment sexuals
atracción
"hombre/mujer interesante"
amistad con derecho a roce
amor (sense especificadors, terme no marcat)
deseo > tensión sexual > lujuria


3) D'altra banda, el repte que la Llenguaddicta ens proposa aquest cop és purament pragmàtic, no sintàctic ni lèxic (diria jo, vaja). Hi ha dues raons ENORMES que expliquen aquesta percepció en virtut de la qual creiem que disposem d'un vocabulari limitat a l'hora d'expressar un sentiment com ara l'amor:

a) El significat dels termes i, per tant, el seu ús i, així doncs, els termes pròpiament dits, es fixa de manera convencional. Això vol dir que els diversos parlants s'han de posar d'acord sobre què vol dir un determinat signe lingüístic. No cal dir que això és molt més fàcil si el referent d'un signe determinat és una realitat objectiva (v.gr. un objecte, un cos tangible que existeix de manera independentment i empíricament constatable), i molt més difícil si és un sentiment (de l'existencia del qual ningú no té proves llevat de l'experimentador). Per tant, no és gens difícil predir que el vocabulari que es podrà convenir al voltant d'emocions i sentiments serà sempre molt més reduït que el que es pugui establir sobre, p.ex., els camells: diversos observadors poden veure els diferents tipus de camells i, d'aquesta manera, posar els fonaments d'una terminologia per designar-los. Tanmateix, ningú no pot veure els sentiments d'una altra persona, de manera que és molt difícil saber quina és la realitat a la qual vol que tothom es refereixi unànimement amb un determinat terme: tothom pot veure el camell, ningú pot veure els sentiments!

b) Realment, qui vol parlar dels sentiments? Si acceptem que els sentiments els importen sobretot als interessats, aleshores el context ho fa tot, no cal text. Si dius "t'estimo", el context fa la resta: si li dius al teu pare, no hi ha ambigüitat possible (i en els improbables casos en què allò que el fill/filla li vulgui dir al seu pare no sigui que se l'estima com a pare, sinó que hi vol tenir relacions sexuals -cf. la Lolita de Nabokov-, estic disposat a apostar-me el que vulgueu que el fill augmentarà el nombre i el grau de marcació dels estímuls verbals i no verbals que estigui fent servir, i.e. dir només "t'estimo" a un pare sempre vol dir que se l'estima com a pare i, si no és així, es farà servir un comportament lingüístic -o paralingüístic- més marcat, mai a l'inrevés). El mateix passa amb la teva parella, cal suposar, així com amb els amics (tot i que aquí he d'admetre que la casuística és ja molt més complexa. De totes maneres, com abans, en els casos en què un amic/amiga es declara a un altre amiga/amic//amic/amiga, respectivament, suposo que hi ha haurà tota una munió de pistes contextuals que desambiguaran l'expressió. Per tant, la necessitat de tenir signes lingüístics per designar les emocions, inexistent, afegida a la dificultat de convenir aquests mateixos signes, com hem vist abans, segurament justifiquin -si efectivament és el cas que es dóna-, la manca de termes per parlar de sentiments com ara l'amor.

Bé, ara sóc a un tren que fa la ruta d'Amsterdam a Rotterdam. Un cop més, la tecnologia m'ha salvat d'estar incomunicat i ;-) Tot i això, m'estic perdent el paisatge, de manera que, com us podeu imaginar, ara us he de deixar. Fins aviat!


L'Ànònim

David ha dit...

I quina marca posaries a un sentiment d'amistat embrionària? Aquell sentiment que està entre la coneixença i una empatia més fort, que probablement esdevingui amistat però que està encara molt peix com per definir-lo com a amistat?
He estat a punt de dir que "estimtava" una persona però no m'he atrevit...

llenguaddicta ha dit...

Lletraferit, déu n'hi do la lliçó que ens has donat (un cop més). M'agraden alguns dels aspectes que toques, com ara la terminologia en castellà (que té traducció al català amb les mateixes connotacions). Però també és cert que, tal com diu Kundera, quan dues persones es proposen compartir sentiments, caldria primer sincronitzar els lexicons de cadascun d'ells, perquè les accepcions d'un mot com "t'estimo" poden ser ben diferents per a cadascun dels interessats, i aquesta diferència pot comportar malentesos i confusions indesitjables.

De tota manera, com em va dir fa poc una coneguda, el que realment desambigua són els fets, no les paraules. Si algú et diu que t'estima, t'ho haurà de demostrar també, perquè és molt fàcil dir "t'estimo", però no ho és tant demostrar-ho. Vivim en l'era de la sensibilitat, del deixar-nos sentir, de compartir, però no perdem de vista el que realment és important: fets, no paraules.

També cal dir que l'ús desgasta les paraules, i avui dia diem "t'estimo" amb molta facilitat. L'article de la Lucrècia m'ha obert els ulls en certa manera: un rotllet de dues nits et diu que t'estima al poc de conèixer-te, i és molt maco que t'ho diguin, però cal ser coherent: ¿es pot estimar algú que has vist 2 cops en la teva vida? No ho sé. Però és que un amic també et diu que t'estima, i independentment que existeixi química o no, el sentiment pot ser ben sincer. Ara, ¿què vol dir quan em diu que m'estima? Jo fa poc deia a uns amics que els estimo, perquè a mi no em costa estimar. El que és cert és que potser l'empatia, l'atracció, el feeling, que diuen els anglòfons, que sents que t'uneix amb algú, no sigui amor, i el que cal és posar tots aquests termes a la rentadora per poder-los fer servir com cal.

David, ¿què dir-li a una amistat embrionària? Entenc el sentiment del qual ens parles, ¿qui no l'ha sentit alguna vegada? La connexió és pràcticament immediata; és com si algú hagués accionat un commutador, els ulls dels dos implicats s'il·luminen quan es veuen, quan comparteixen gustos i inquietuds, un cafè o una tarda de pluja...

Jo, en aquests casos, acostumo a dir-li a la persona el que sento, però és evident que es corre el risc de ser malinterpretat. En qualsevol cas, com deia aquesta coneguda meva, són els fets, no les paraules. Estic segura que la teva amistat embrionària sabrà quins són els teus sentiments encara que no els verbalitzis.