3/11/08

L'article i les vocals

Aquest matí el primer que m'ha passat pel cap en obrir els ulls ha estat això: "Si diem la universitat [lawnibersi'tat] (la meva transcripció és ampla -amplíssima- per qüestions de tipografia, i és del català central: b hauria de ser l'aproximant i r la bategant, i caldria neutralitzar les a i e àtones) però també diem l'oferta [lu'ferta], ¿no serà que diem [lawnibersi'tat] perquè les normes ortogràfiques ens hi obliguen?"

Bé, desenvolupada la idea després del primer te, arribo a la conclusió que ens ofeguem amb normes d'escriptura que no tenen gaire a veure amb la llengua. ¿D'on ens ve la no apostrofació (grafia) i la no elisió de la a de l'article (oral) quan ens trobem amb una paraula que comença per u o i àtones? Si és una norma ortogràfica, ¿no hauríem d'escriure -atès que neutralitzem en català central- la oferta? ¿No hauríem de dir tots l'universitat i passar de normes d'ortografia?

Abans que algú m'ho digui, sí, sóc molt freak de llevar-me amb aquests pensaments. Però si us expliqués el cap de setmana que he tingut, us asseguro que m'entendríeu: la llenguaddicta necessitava tornar a la normalitat.

10 comentaris:

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Aquest tema m'interessa molt. D'entrada, amb el mesu coneixement, només se m'acut que aquesta norma és absurda. Llenguaddicta (llegeix aquí el teu nom real, que te'l diria si n'estés segur que puc) el que sí que et puc dir és que en el català que jo conec, que és el central, s'apostrofen totes les refotudes vocals!!! I tens més raó que una santa si dius que això és una normai prou. També tens raó quan dius que si algú que parla català central diu launiversitat és perquè està viciat per la norma i la lectura de l'estàndard. Al meu blog mai he deixat d'apostrofar en cap vocal. Perquè van inventar aquesta norma doncs? Si hi ha algú més savi que jo que ens ilustri sisplau! Una hipòtesi podria ser que els valencians i/o tortosins ho diuen? Ni idea.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Ah, me'n descuidava. Val a dir que aquesta norma és perillosa. Actualment hi ha la tendència de deformació del català tradicional que fa aberracions com dir "el oli" en lloc de "l'oli". Les normes del IEC han de reforçar aquestes coses mitjançant normes d'inhibició de l'apostrofació com la que ens ocupa?

Dídac López ha dit...

Si a Barcelona diuen "la universitat" i "l'oferta" pot ser per mil i una raons (p.ex. dir "la universitat" perquè en castellà és "la universidat"). Però creure que és perquè ho diu l'Institut d'Estudis Catalans és un principi de bogeria. De fet si diguessin "la oferta" potser hauria calgut escriure "la uferta".

Altrament, si la norma és estúpida (i no dic que no ho sigui) tampoc no cal passar ànsia.

Poso un exemple de la forma real d'escriure el català per la majoria de catalano-escrivents dels nostres dies:

si aixo sta mol be pro a mi magradaria saber les aplicacions de las melamina perke aixo u posa a tot arreu

responeu gracies


Penso que si tots escrivissim així faríem un favor als lingüistes, del present i del futur.

llenguaddicta ha dit...

Jo estic amb tu, Eduard. Crec que els parlants ens estem deixar viciar per les normes ortogràfiques, perquè si surts al carrer i pares l'orella (¿o la orella?) veuràs que tothom apostrofa, perquè és el més natural, ¡és la llengua! Els únics que hem deixat d'elidir la vocal de l'article davant i i u àtones som els que hem fet català més enllà de la primària. Les mestres grans de l'escola on jo treballava ho apostrofaven tot, i eren catalanoparlants de generacions enrere.

¿Què, doncs, Eduard? ¿Fem una revolució i comencem a apostrofar-ho tot a l'universitat? A veure què passa...

viktoro ha dit...

Doncs jo no n'estic tan segur com vosaltres. Quan sento que algú diu l'insonorització, em sona a exemple d'ultracorrecció, d'algú que no sap la norma del tot i, contra el seu sentit comú (diria: la insonorització), va i apostrofa.

Sobre "l'oferta": és evident que cal escriure "l'oferta" perquè en les zones on no es fa reducció vocàlica, lògicament apostrofaran sempre. La qüestió és si, de forma natural, no diríem lawferta (lawralitat, lawrganització...) i acabem dient luferta perquè veiem l'apòstrof.

Però no em feu gaire cas (veieu? aquí sí que trobo a faltar l'apòstrof: no'm feu gaire cas) que sóc un pobre músic que acaba de descobrir aquest blog. Una salutació.

Víctor Solé

llenguaddicta ha dit...

Benvingut al blog, Víctor. El fet que s'apostrofi de vegades sí i de vegades no és una mica agafat amb pinces. No conec cap altra llengua de les que apostrofen que tinguin una norma tan absurda. Jo ja he començat a dir "luniversitat" i "lunitat". A veure qui més se'ns afegeix.

SergiBR ha dit...

T'entenc perfectament. Jo una vegada em vaig liar amb una noia que no vaig tornar a veure. Al cap de setmana següent, tenia tot el llit i el sofà ple de bitxets d'aquests que piquen tant i que són com petites aranyes però bastant més emprenyadores. Total, que en comptes d'enrecordar-me de la seva mare, vaig començar a maleir en silenci al Pompeu Fabra i els seus seguidors, per haver-se tret de la mànega la vocal neutra i els pronoms febles.

llenguaddicta ha dit...

Gràcies pel consell, Sergi. D'ara endavant, en lloc de maleir els ossos de qui m'emprenyi, maleiré els de Fabra. Coi de neutres!

Burg ha dit...

Hola! És la primera vegada que escric en aquest blog tot i que el llegeixo sovint. Aquest tema és interessantíssim. L'altre dia, en el postgrau que estic cursant a la UB en assessorament lingüístic, un professor va dir-nos que mai ningú ha trobat una explicació en cap gramàtica fabriana sobre aquesta norma (refotuda, hi afegiria jo). No m'he parat mai a reflexionar-hi en profunditat, però ara m'heu picat la curiositat. Ara que estan editant les OOCC de Pompeu Fabra ho tenim més fàcil! Jo sóc del parer que estem caient, en segons quines qüestions, en un estàndard empobridor. Perquè l'utilitzem en més registres del necessari.
Quina verbositat!
Gràcies!

llenguaddicta ha dit...

Doncs benvinguda al blog, Burg, o més aviat, als comentaris. Sí, el tema és interessant i no se'n sent a parlar gaire. Quan tinguem les OOCC de Fabra, potser en treiem l'aigua clara. I si no va ser ell, ¿de qui és l'idea?