Corro escales amunt -tot sortint del metro a l'estació de Victoria- per tal de no perdre el tren que m'ha de dur a casa. És tard i no tinc ganes d'esperar-me una hora a l'estació per no haver forçat el pas una mica.
Mentre m'apropo a les màquines de validar el bitllet, sento pels altaveus la sortida imminent d'un tren, a l'andana ?, que té parada a l'estació on jo m'he de baixar. "Fantàstic", penso, "però, ¿quina andana ha dit?" Segueixo corrent, i mentre m'acosto al primer tren aturat que trobo (andana número 5), miro fixament un dels treballadors de la companyia de trens, que xerra relaxadament amb una col·lega. No tinc temps per a una conversa tipus (aquelles on comences, "Excuse me, could you please tell me if..."); decideixo tirar pel dret i mentre afluixo la marxa, assenyalo cap a l'andana 5 mentre pregunto: "Rochester?" L'home em mira tot seriós i contesta:
"Train... but yes, it stops at Rochester".
Encara em pixo de riure.
4 comentaris:
Hehe, que ràpid l'home, però crec que la teva estratègia era bona en aquelles circumstàncies. Em sembla que no et sabrà greu si et dic que t'has despistat i has posat "m'he de baixar" o una cosa semblant.
Oops! Coses d'escriure a altes hores de la nit.
A la meva avia li encanta anar a passejar-se cada dia, i a mi em sembla genial... XD
Jo també em passejo de tant en tant... em passejo pels aparadors i em dic: "No!"
Publica un comentari a l'entrada