La doble negació i el trastorn bipolar de les paraules-N en català

Aquesta tarda hem obert la caixa de Pandora a classe. Parlàvem de negació, de partícules, adverbis, paraules i afixos, i han sortit el que anomenem paraules-N. Les paraules-N són aquests adverbis que (normalment, tot i que no sempre) comencen per la lletra "n" i que acostumen a tenir (en la majoria de les llengües) una càrrega negativa. Un exemple de paraula-N és "nobody" en anglès, "nadie" en castellà,  "ningú" en català, etc.

La doble negació

Ningú no dubta (he he... ja m'avanço amb aquest inici de paràgraf al que he de comentar aquí) que en la majoria de les llengües una doble negació cancel·la el valor negatiu de l'oració (allò de "menys per menys és més"), és a dir, que si una oració conté dos elements negadors, el resultat és una oració afirmativa. Vegeu-ne un exemple de l'anglès:

"Nobody didn't come"

("Ningú no va venir", que en anglès implica que sí que hi ha vingut gent)

En català i castellà, en canvi, com en francès, la doble negació no cancel·la el valor negatiu de l'oració. El reforça i, en ocasions (com quan la paraula-N té posició post-verbal), és del tot obligatori i necessari per tal que la frase sigui gramatical:

"Nadie vino" i "No vino nadie" vs "*Vino nadie"

El català funciona com el castellà:

"Ningú va venir" i "No va venir ningú" vs "*Va venir ningú"

Però, ¿realment el castellà i el català se semblen tant? ¡No pas! (he he... en van dos).

En català, tal com us he deixat veure en un parell d'ocasions, en el que porto escrit aquí, podem fer una cosa que en castellà no poden:

"Ningú no va venir" vs "*Nadie no vino"

En català significa exactament el mateix que "No va venir ningú" que "Ningú va venir", mentre que en castellà, amb una entonació neutra, "Nadie no vino" és del tot agramatical. És gramatical, en canvi, si  hi donem un èmfasi que denoti que sí que va venir algú:

"Hombre, NADIE (nadie) no vino: estaban Pedro y Ana"

(amb una duplicació opcional emfàtica de la paraula-N)

Aquesta possibilitat de fer dobles negacions sense cancel·lar el valor negatiu de l'oració porta de bòlit als guiris que venen a visitar-nos. Mai no saben (he he... i en van tres) del tot si el que els estem dient és que sí o que no. (Preneu-ne nota, nois i noies, si voleu lligar amb gambes potencials aquest estiu: les dobles negacions, ben claretes, no fos cas que no us entenguessin pas i us duguéssiu un disgust).

El trastorn bipolar de les paraules-N en català

Ningú no dubta tampoc que les paraules-N acostumen a tenir una càrrega negativa, tot i que en algunes llengües (el català entre elles) experimenten una polaritat interessant. Vegeu-ne uns exemples d'oracions negatives comparades amb condicionals i amb interrogatives:

(càrrega negativa) "No hi aniré mai" vs "Si mai hi vaig, t'avisaré abans" (càrrega positiva).

(càrrega negativa) "No hi ha res" vs "¿Que has sentit res?" (càrrega positiva)

Doncs bé, aquesta tarda a classe una companya s'ha queixat que el professor estés comparant (posant-les dins el mateix sac) paraules-N del castellà o l'anglès amb paraules-N del català, atesa la naturalesa bipolar d'aquestes paraules en català (que, segons ella, no es troba en el castellà o l'anglès). Llavors el professor ha contraatacat amb aquest exemple del castellà:

"Trabajaré más que nadie"

I ara és on us pregunto: segons vosaltres, aquesta paraula-N, ¿té càrrega negativa o positiva? (I no val dir-me que és un neutró).