6/8/11
Pobrets pronoms febles...
"És que els francesos apart de no importarl'his la vida personal tampoc els importa tenir de president un mentider?". Això trobava jo avui escrit en una opinió del diari El Punt Avui. Analitzem-ho.
L'autor de la frase té clar que aquí hi ha d'haver algun pronom, però ¿quin? També té clar que els pronoms no van enganxats als verbs, li sona que hi ha apòstrofs, però ¿on? És possible que fins i tot aquesta persona sàpiga, perquè li hauran dit deu mil vegades, que "lis" no existeix, malgrat que es resisteix a fer-lo desaparèixer del tot... Resultat: una orgia de verb, pronoms i apòstrof digna d'entrar al meu blog.
5/8/11
Parole parole parole...
Aquest agost faig classes de català a una amiga navarresa per tal que es tregui el títol de català C. Segons una prova de nivell que li van fer, es troba en el nivell B2, i per tant necessita accedir al B3 abans de fer el salt al C.
Apart del fet que tots aquests nous nivells i subnivells de català no segueixen la codificació del marc europeu de les llengües (cosa que sempre m'ha fet molta ràbia, però contra la qual no s'hi pot fer res), em té del tot intrigada el fet que en els exercicis de lèxic del llibre de nivell B2 hi hagi paraules com "eixorivir".
Va, ¿qui és el guapo que em fa una frase amb aquest mot -sense buscar-la al diccionari?
31/7/11
En la meva llengua també, sisplau
Volava jo no fa gaire amb una companyia aèria normal, d'aquelles que tracten al client com a tal (i no com a una maleta), d'aquelles on et diuen "sisplau" i "gràcies" per tot... *sospir*, quan una assistent de vol em va oferir un aperitiu (sí, en les companyies de vol normals et donen menjar i beguda ¡gratis!): entrepà de pernil dolç, que vaig demanar per raons òbvies que em canviessin per un de formatge. En acabar-me l'entrepà, rebrego el paper i és llavors que m'adono: ¡l'etiquetatge està fet en totes les llengües oficials del país! No puc contenir una llagrimeta que se m'escapa en llegir: "Buen provecho / Bon profit / Bo proveito / On egin"...
L'assistenta de vol em sacseja: "Excuse me, madam, we've already landed"*. Vaja, no volava pas amb Iberia...
*"Disculpi, senyora, ja hem aterrat".
17/1/11
El món al revés
Diria que és el primer cop que experimento el que aquí us explico, o com a mínim el primer cop que ho experimento a l'inrevés.
Fa cosa d'un parell de setmanes, caminant per la meva estimada Barcelona a la recerca d'un llibre que està descatalogat (la traducció al castellà de Siete años en el Tíbet, de Heinrich Harrer) vaig trobar-ne un exemplar a la llibreria de segona mà del carrer Canuda. L'edició, de 1997, la signa Ediciones B, S.A., i és una edició especial per a Ediservicios Madrid, un exemplar que només es pot comercialitzar (segons resa una nota sota les dades de l'edició) "conjunta e inseparablemente con esta revista".
Començo a devorar el llibre que m'ha costat tant de trobar, i quina és la meva sorpresa quan em trobo expressions com les que copio a continuació:
- Por lo que hace al mobiliario, éste se reduce a la mínima expresión...
- Nadie se cuida de alimentarlos [a los animales], por lo cual se contentan...
- ...como en esta región muy poblada es más difícil encontrar un escondite, tenemos que buscar largo rato antes no lo encontramos.
I seguiria afegint-ne (el llibre n'és ple), però crec que ja m'heu entès.
Ara mateix no sé si entristir-me o alegrar-me. De fet, com he dit al començament, deu ser el primer cop que em trobo interferències del català en una traducció al castellà (l'original és alemany), per comptes de trobar el contrari, molt més comú per desgràcia: les traduccions al català estan infestades de castellanismes, no només pel que fa al lèxic sinó, més preocupant encara, a la sintaxi.
Ara que, em fa l'efecte que els lectors monolingües castellanoparlants es miraran el llibre perplexos davant d'expressions com "nadie se cuida de [+ infinitiu]". Tot i que miraran el nom de la traductora i, ai làs, resoldran el misteri: María Teresa Monguió.
4/1/11
Ferum de discriminació
La Gran Bretanya té una diputada Sorda: Jane Cordell. Després d'ocupar durant quatre anys el rol de secretària general de l'ambaixada britànica a Varsòvia (Polònia), se li acaba de denegar una plaça com a diputada a Kazaghstan perquè, segons l'Oficina d'Afers Exteriors britànica, proporcionar-li intèrprets surt molt car.
Ara jo em pregunto, ¿seria aquesta excusa un motiu de pes per a denegar la presidència, per exemple, al senyor Zapatero, o al senyor Obama, o a la senyora Merkel, o a qualsevol altre polític del món? Perquè jo diria que no n'hi ha un de sol que no necessiti intèrprets quan surt de casa (que jo sàpiga, cap d'ells parla les més de 6.000 llengües del món, ni tan sols les quatre o cinc més habituals en la política del "primer món"). ¿Que potser no necessitarà intèrprets en David Cameron (primer ministre britànic) quan visiti França, Espanya, Alemanya, Itàlia, Portugal, Xina o Japó? ¿Que no en necessitaran els respectius caps de govern quan visitin la Gran Bretanya?
Posar com a excusa la despesa pública, en un assumpte que fa pudor de discriminació amb majúscules, és vergonyós. La senyora Cordell ha demostrat la seva vàlua en els anys que ha estat a Polònia, i en els anys previs en què, treballant al seu país, ha promogut polítiques i campanyes contra la discriminació social i laboral. Una persona molt vàlida, que ha tingut la mala sort de néixer dona i sorda en un món fet per (i per a) homes oients.
(Podeu llegir la notícia clicant aquí).
26/12/10
"Dulce se dice dolç"
Ja sabeu que he conegut molts polonesos a Anglaterra, i amb molts d'ells he fet amistat, i he tingut l'ocasió de parlar de molts temes, entre ells (era d'esperar), la llengua.
Després de contrastar comentaris que sento de boca dels polonesos, constato que a Polònia la gent del carrer -i quan dic això em refereixo evidentment als que no tenen cap relació amb la lingüística o la filologia- tenen la forta creença (per no dir certesa) que la llengua és allò que està escrit. Comentaris com "el polonès és una llengua molt difícil perquè no té cap mena de lògica: aquesta lletra es llegeix tal o qual però és que aquestes dues juntes també es llegeixen igual", em posen els pèls de punta, i fa mesos que intento reeducar aquests amics polonesos per tal que entenguin que la llengua és allò que parlem, i que l'escriptura és tan sols una manera artificial, creada per nosaltres, per tal de conservar allò que el vent s'enduu: les paraules, els pensaments.
Una altra creença dels polonesos (però aquesta és extensible a totes les altres nacionalitats) és que existeix quelcom tàcitament conegut com "el polonès correcte", que segons els polonesos que he conegut és el que es parla a la capital, i per descomptat el que s'usa al telenotícies. La resta de dialectes són aberracions del polonès correcte. No cal dir que el grup de polonesos que conec són d'origens diversos: Łódź, Żory, Kraków, Warszawa, Lublin... I tots ells parlen varietats geogràfiques ben diferents, apreciables només quan parlen amb polonesos de la mateixa àrea, perquè quan parlen tots plegats s'adapten a aquest polonès correcte que tots coneixen.
Ja sé que tots els meus lectors saben de sobres (perquè són lingüistes, filòlegs, curiosos de mena, o perquè han hagut de patir una reeducació per part de la llenguaddicta) que la llengua és allò que parlem. És per això que m'ha sorprès molt el comentari de la meva mare al Facebook de la meva germana. A la pregunta d'una noia de Puerto Rico "¿Cómo se dice 'dulce' en catalán?", la meva mare ha contestat: "Dulce se dice dolç (pronunciado dols)".
Espero que amb la meva subtil manera de corregir-te, mama, puguis reescriure el comentari ;)
22/12/10
Con la RAE hemos topado
És el que segurament estaran pensant els peperos i els ciutadans en aquests moments, si és que s'han llegit l'entrevista al nou director de la RAE, José Manuel Blecua, un home que no té pèls a la llengua quan toca defensar les llengües minoritàries del territori i les seves polítiques lingüístiques. Llegiu i gaudiu, jo encara tinc la pell de gallina (i un somriure tonto als llavis).
16/12/10
Determinisme lingüístic
Interessant debat promogut per The Economist, sobre el determinisme lingüístic: ¿la llengua que parlem ens determina la manera en què pensem? Remuntant-se a la teoria de Whorf, els experts presenten arguments a favor i en contra. Els lectors també hi podem votar.
9/12/10
Llengües en perill d'extinció
8/12/10
Per a relaxar-nos una mica
When we heed a certain call,
When linguists must come together as one.
There are people speaking,
They bind and c-command;
It's grammar, the greatest gift of all.
We can't go on
Pretending day by day
That we know our language works in the brain.
We are all a part of
God's linguist family,
And the truth, you know, grammar's all we need.
We are the world,
We are the linguists,
We are the ones who make a brighter day
By making theories.
There's a choice we're making
By forming hypotheses
And we'll describe a language
Just you and me.
Send them a research group
So they'll know that someone cares
And their data will be thoroughly explored.
God has shown us
By turning stone to bread
That even a linguist must be fed.
We are the world,
We are the linguists,
We are the ones who make a brighter day
By making theories.
There's a choice we're making
By forming hypotheses
And we'll describe a language
Just you and me.
When you're criticized
There seems no hope at all,
But if you just believe
There's a usage-based approach.
Well, well, well, well, let us realize
That debates will always come
Even though we stand together as one.
We are the world,
We are the linguists,
We are the ones who make a brighter day
By making theories.
There's a choice we're making
By forming hypotheses
And we'll describe a language
Just you and me.
***
soloists: László Kálmán, András Cser, Zoltán Bánréti, Csilla Novák, Attila Novák, Ádám Nádasdy, Miklós Törkenczy (Ágnes Füle), Zsófia Zvolenszky, András Máté;
choir: some of the professors and students of the last 20 years of the Budapest ELTE-MTA Theoretical Linguistics Programme
lyrics: Zoltán Bánréti, Michael Jackson, László Kálmán, Lionel Richie, Miklós Törkenczy and the organizers
sound: A. P., B. L. ; camera: Lili Krizsán, Péter Miklós Molnár; photos: Judit Horváth; editor: Bálint Biczók; organizers: Bálint Biczók, Brigitta Fodor, Ágnes Füle, Emese Lipécz, Lilla Magyar, Julianna Pándi, András Schepácz
1/12/10
Unitat fonològica bàsica
Alguns potser sabeu que la unitat fonològica bàsica del català és la síl·laba. Un test que es pot fer a peu de carrer per a comprovar-ho és demanar a qualsevol vianant que et parteixi la paraula "papallona": tothom farà pa-pa-llo-na. Aquest és el motiu pel qual les particions de línia es fan per síl·labes.
Però no en totes les llengües la síl·laba és unitat bàsica. Tots ens hem sorprès (si no ho sabíem d'abans) quan, llegint un llibre en anglès, hem vist particions estranyes com ara "cent-uries" o "compassion-ate" (trets dels dos llibres que tinc ara mateix a l'abast de la mà). Quan ja fa un temps que llegeixes, però, t'hi acabes acostumant. Tot i que sempre trobarem un cartell que ens farà grinyolar els queixals...
17/10/10
Reestructuració neuronal
Un estudi de la University of Western Ontario demostra que l'àrea auditiva primària del còrtex cerebral de les persones sordes de naixement és reutilitzada per al processament d'estímuls visuals; més concretament, segons els investigadors, per a potenciar la visió perifèrica.
No és nou el fet que el cervell és plàstic i es readapta segons la situació, però aquest estudi aporta nova llum a la llegenda urbana que els sords tenen la visió perifèrica més aguda.
7/10/10
Descobreixen una llengua a l'Himàlaia
Tot i que ja fem tard, ¡llarga vida al koro!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)