21/11/07

Plurilingüisme institucional

La vergonyosa actuació del jutge de l'Audiència Nacional en el judici dels dos gironins acusats de cremar fotos del rei és digna de post.

Anem a pams. En primer lloc, el raonament del magistrat per exigir que parlessin en castellà era absurd: com que es trobaven en una Comunitat Autònoma on es parla el castellà, havien d'expressar-se en castellà, a més tenint en compte que el comprenen i que estan obligats a conèixer-lo. Però el que el jutge estava obviant era que l'Audiència Nacional, en tant que estament públic i estatal, no pertany a la Comunidad Autónoma de Madrid, sinó a l'Estat espanyol i, per tant, també als catalans (¿no diuen que som a Espanya?). És a dir, que l'Audiència Nacional, per més que estigui ubicada a la capital de l'Estat, no es troba en territori madrileny, sinó estatal. I com a tal, com a organisme, institució, etc., estatal, ha de garantir l'atenció personalitzada en qualsevol de les llengües cooficials.

És més, ¿què hauria fet aquest jutge si els acusats haguessin estat estrangers? Posem per cas, paquistanesos acabats d'arribar, o millor, per evitar prejudicis etnicoculturals, francesos o alemanys. ¿Els hauria prohibit defensar-se perquè no parlaven castellà? ¿O potser els hauria buscat un intèrpret? Si la llei és igual per a tothom, que es noti.

L'altra gran bestiesa del magistrat és el fet que no entenia l'actitud dels acusats, tenint en compte que la defensa s'expressava en un "castellano perfecto", com si existís aquest concepte, cosa que em fa pensar que si l'advocat hagués estat de Sevilla o de Múrcia, el jutge (gran lingüista, pel que es veu), s'hauria estalviat el comentari...


Per acabar, imagino que aquest jutge, com molts d'altres de l'Estat, es troba sovint davant de textos escrits en altres llengües (ja sigui només per allò que diuen que cal estar al dia en matèria de sentències internacionals). I no crec que li resulti cap trauma haver-se de comunicar amb col·legues d'altres nacionalitats. ¿Per què tants prejudicis lingüístics quan es tracta de llengües veïnes minoritzades?

7 comentaris:

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Sí! Visca el plurilingüisme funcional! Jo imagino un futur (que ja es dona en algunes persones) en què la majoria de la gent coneixerà 5 o 6 llengües grans, en major o menor grau de domini. També coneixeran un parell de llengües minoritàries i un parell de dialectes: el propi i un d'estranger. Algú pot pensar que és estrany que un estranger aprengui un dialecte llunyà, però es pot imaginar el cas en què això és perfectament funcional: un estranger passa els estius en una zona recòndita d'algun bell país i es vol integrar al màxim en el païsatge. Per exemple: un alemany a Mallorca, que parla perfectament el mallorquí. Són pocs, però estic segur que existeixen.

Respecte a això del jutge i els que volien declarar en català, és ben cert, a veure si es treuen la idea de "un país, una llengua" i comencen a distingir àmbits públics i usos lingüístics etc. Jo si hagués estat l'acusat i m'haguessin dit: "venga no fastidies; ahora nos harás buscar un intérprete?". Jo els diria. Teniu raó, però no és una qüestió personal, si no ja parlaria en castellà, és una qüestió pública i la llei em recolza.

Que el temps ens ajudi.

llenguaddicta ha dit...

eduard: m'agrada aquest futur com el pintes. De fet, segur que de gent com la que has descrit aquí n'hi ha a grapats, però no van pregonant el seu plurilingüisme com sí que fan els monolingües amb la seva manera obtusa de veure el món.

A més, fa ràbia quan es pensen que ho fem per emprenyar. La gent no tria una llengua o una altra per fotre el veí, la tria perquè li és funcional, i punt. ¿Quan els caurà la bena dels ulls?

Eulalia ha dit...

Que potser no has sentit el que proposa en Rajoy, (Marianico I el cortico, com jo l'anomeno), si guanya les generals (Deu no ho vulgui)?.
Proposara, si es necesari per decret llei, que tot-hom estudii en castella o español, com diuen ells, ja que per ells les demés llengües de l'estat no son espanyoles.
I després s'extranyen de que volguem fotre el camp!.
Petonets.

garib ha dit...

Jo crec en la utilització de la llengua que sigui més còmoda per aconseguir la comunicar-se en cada moment, però és clar, dins d'una situació d'igualtat. Estic segur de que si la Audiència tingués habilitats mitjans per permetre als ciutadans expressar-se en altres llenguas oficials de l'estat, curiosament al final, això que comenta eduard de no fer buscar intèrprets es faria sovint. Però és molt diferent fer-lo perquè vols facilitar el procés però sabent que pots fer servir la teva llengua, a haver de fer-lo per imposició, que a més pot fer-te sentir un cert menyspreu.

La prova de que en ningún cas hi ha raons argumentades, encara que algú hagi comentat algun article de nosequè llei, és que en altres casos, quan no interesa que hagi problemes, sí que es busquen traductors a l'Audiència, segons he llegit. En el cas dels terroristes que volen declarar en euskera.

llenguaddicta ha dit...

EULALIA: sí, sí, he sentit el munt de bestieses que han sortit de la boca d'aquell individu, i espero de tot cor que a les properes generals la gent no s'hagi begut l'enteniment i votin en consciència. Ara que, molta majoria hauria de treure per imposar una begenada com aquesta. I quina manera de provocar, sembla que vulgui seguir el passos del "enano" i anar a la tomba recordat com el segon dictador de l'Estat. (Tal com passa als EUA quan goberna el fill d'un ex-president).

GARIB: imagino que el dret d'usar la teva llengua (que no oblidem que és una de les oficials de l'Estat) en un ens públic com l'Audiència Nacional deu estar recollit en alguna esmena a la Constitució, si no a la Constitució mateixa. El problema aquí, a més de no voler fer complir la llei, és pensar que un ho fa de mala fe, perquè molts monolingües no són capaços d'entendre la diversitat, i no entra al seu cap que algú pugui expressar-se millor en una altra llengua que no sigui la d'ells. Per a mi és un clar exemple d'intorlerància i falta de respecte, de no ser capaç de posar-se en la pell de l'altre, de supèrbia i d'estupidesa aguda.

Salut i llarga vida a les llengües silenciades a l'Audiència Nacional!

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

L'última bestiesa lingüística l'ha dit la poc valorada ministra de Foment Magdalena Álvarez. L'Herrera d'iniciativa li va dir al parlament, utilitzant les paraules de la ministra al miting d'andalusia en què Zapatero i ella s'anaven llançant floretes, que els qui estan doblados són els usuaris de renfe.

Ella com a resposta no va poder dir altra cosa que: jo el que vaig dir és "doblá" i no doblada, que n'hi ha alguns que no volen que els diguin José Luis (referència a Carod-Rovira), doncs jo tampoc vull que canviïn la meva manera d'expressar-me.

Això, a part de ser una sortida de to de criatura, és un insult a la gent que treballa per al vertder reconeixement de la llengua andalusa, que és una varietat que té tot el dret a existir i a ser escrita i defensada. No és cap castellà malparlat ni cap derivació inculta del castellà. És una varietat amb personalitat pròpia, drets, i un substrat pre-aràbic lleu però existent.

llenguaddicta ha dit...

EDUARD: Començo a creure que el Congrés és una llar d'infants, i no m'estranya que les coses estiguin com estan, tenint en compte en mans de qui estan. ¿Coneixes la sèrie de dibuixos Lil' Bush? És una sàtira brutal al govern dels EUA, on apareixen un petit George Bush Jr., una petita Condolezza, un petit Cheney i un petit (ara no recordo el nom de l'altre babau), i el missatge és espatarrant: "mireu què passa quan deixem la Casa Blanca en mans de nens".

Quina pena que la gent intel·ligent haguem de sentir segons quines coses de boca dels que tallen el bacallà (el su CI és inversament proporcional al sou que cobren).