12/11/07

Pragmàtica i savoir faire

Avui, a la consulta del metge (premi per qui encerti de quina branca es tracta. La solució, al final del post):

"Doctor X: ¿Treballes o estudies? (Mentre anota tot de paraules inintel·ligibles en un paper).
Llenguaddicta: Totes dues coses.
Doctor X: ¿Què estudies?
Llenguaddicta: Lingüística.
Doctor X: ¿De què?
Llenguaddicta: De res, lingüística i punt. (Amb ressignació: és la pregunta més freqüent quan dius que estudies Lingüística).
Doctor X: ¿I de què treballes?
Llenguaddicta: Sóc mestra de primària.
Doctor X: ¿I ets de les que creu en l'educació com a formació de ciutadans o com a transmissió de coneixements?
Llenguaddicta: Els mestres hem de formar persones.
Doctor X: I els coneixements, ¿com arribaran?
Llenguaddicta: Els coneixements els tenen a l'abast arreu on mirin, però seria un debat molt llarg d'encetar ara... (Noti's aquí el meu to irònic i d'impaciència).
Doctor X: Sí, sí, és clar... A veure, ¿li persisteixen els dolors?"

No hi ha premi per qui hagi apostat per la branca de la psicologia. Era un simple digestòleg (amb una passió frustrada evident de periodista o entrevistador, psicòleg o portera).

PD: Amb tots els meus respectes pel gremi (ma mare va ser portera durant uns dotze anys, i jo, filla de portera els meus primers deu anys de vida).

5 comentaris:

garib ha dit...

Doncs és un debat molt llarg però interessant per a algun post, encara que no sigui tema estrictament lingüístic. A mí ningú no em fa cas a la uni quan parlo de que no estem allà per transmetre coneixements.

Una mica dolenta amb lo de "simple" davant de digestòleg per la implicació que pot tenir, no?

Jo havia apostat per que estaves en un antro tipus bar musical prenent alguna cosa i algú se t'havia apropat.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Ei hola!

He vist que has afegit la Xana als teus enllaços. Una sorpresa agradable. Li diré a ella, si no és que li has dit o li vols dir tu, que segur que li farà il·lusió. M'he llegit els teus articles. Has estat activa aquests últims dies. Jo estic amb tu: formar persones. Això de formar ciutadans no acaba de sonar bé , per l'ús que se'n fa actualment (els polítics), tot i que es podria arribar a entendre formar persones i formar ciutadans de manera semblant. Bé fins dilluns. Que vagi bé!

llenguaddicta ha dit...

Garib: Benvingut al meu blog. Sí, potser he estat un pel dolenta, però em sembla inadequat que el digestòleg faci preguntes tan personals.

Eduard: Potser sí que quan trobi un moment entro al blog de la Xana i li dic que et conec, i que l'he afegida al meu. Merci, i fins dilluns!!!

garib ha dit...

No vull que pensis que era una crítica, estic d'acord en que era inadequat, per això he comentat irònicament que semblava més un bar.

llenguaddicta ha dit...

GARIB: Bé, de fet, si m'hagués convidat a un te o un donut, potser hauríem passat del meu mal d'estómac i hauríem pogut allargar el tema (interessant, d'altra banda) tant com ell hagués volgut. Malhauradament, quan una va al metge el que s'espera és que li preguntin per la seva salut, i no per les seves tendències ideològiques en matèria educativa... Així va el país.

Gràcies per les intervencions.