"Ostres, li he de fer una foto". El metro és a punt d'arribar, però la llenguaddicta ha d'immortalitzar aquest cartell abans no desaparegui (la llenguaddicta té por que en Superlingüista -que durant el dia és un periodista amb ulleres, maldestre i tímid, però a la nit es converteix en superheroi-, comenci a corregir amb els seus superpoders tots aquests cartells que ella fotografia).
Un cop al metro, respira tranquil·la: missió assolida. Quan arriba al passadís de transbordament entre la línia groga i la blava, una mena de lipotímia s'apodera de la seva estabilitat: "¿Què està passant? ¿On sóc?" El cartell anterior es repeteix a totes les parets del passadís, i a més, aquests:
La llenguaddicta es mareja, intenta esquivar l'allau de viatgers que no la deixen fotografiar els cartells; persones estressades que caminen amb ràbia, que la miren com a un bitxo estrany perquè treu fotos d'anuncis. Finalment, ho aconsegueix. Mira el rellotge: "¡Merda! ¡El tren!". Encara ha d'agafar el metro de la línia 5 des de Verdaguer fins a Sants. Baixa corrent les escales, puja àgil al darrer vagó mentre el xiulet li anuncia que les portes són a punt de tancar-se, i mentre es refà del recent incident, aixeca el cap lentament i observa:
Superlingüista, si et plau, si estàs llegint això, ajuda'ns: hi ha un ésser malvat que intenta acabar amb l'ortografia de la llengua catalana. Atrapa'l, t'ho prego.
Epíleg: Malgrat els entrebancs, la llenguaddicta va aconseguir pujar al tren de les 18.55h amb destinació Sant Vicenç de Calders. Va arribar a l'andana número 7 de l'estació de Sants just en el mateix instant en què el tren s'aturava.
4 comentaris:
Jjajajajjaa. Molt bona la historia.
M'ha agradat la manera de explicar el teu viatge.
Ets una passada!
Molts petonets.
Hi ha coses més importants que l'ortografia. Però és cert que l'ortografia catalana, en mans dels catalans, sembla un guirigall, una lluita de guerrilles, on tants caps tants barrets i cadascú fa la seva (grafia).
Que la Sexta s'anuncii en català fa gràcia. Però amb els mitjans tècnics actuals no els hi costaria gens d'esforç passar "Prison Break" en una versió doblada al català o subretolada en català. I ho dic com a cosa opcional, que per alguna cosa s'ha inventat el tele-text, el dual, etc.
Els de l'acció humanitària traballen. Què hi farem! Però la primera frase em sembla un xic forçada. No seria millor 'Vine-hi'?
Els de Ryanair, haurien d'esmerçar-s'hi més. "Desde"* s'ha d'escriure "des de". Però encara és pitjor dir "inclós"* per comptes d'inclòs, ja que això afecta la pronúncia del text.
Els del metro han ben fotut aquests dies a la gent de Collblanc, especialment a la gent de Sant Ramon, que tenen molt lluny encara l'estació de Pubilla Cases i no gaire a prop la de Badal. Segur que no han parat esment en l'accent gràfic que falta a la primera "direccio"*.
Veritablement, en qüestions ortogràfiques això és can penja i despenja. Crec que era Miquel de Palol qui fa uns anys proposava a les pàgines de l'Avui de simplificar l'ortografia. Sant Salvador d'Horta no ho permeti! Que si es fes cap renovació ortogràfica tindríem l'anarquia pura: entre 'renovadors', 'tradicionalistes' i 'llibertaris' no quedaria més remei que refugiar-nos en l'oralitat.
Hola Raquel!
Qué buena esta entrada! Me ha gustado especialmente el tratamiento de ti misma en tercera persona, tipo Aïda Nízar o Maradona, ja, ja. Ahora en serio, la verdad es que no me había dado cuenta de que estamos tan rodeados de faltas de ortografía y errores gramaticales: es brutal. Pero si no cuesta nada que un profesional revise textos tan pequeños... No quiero ni pensar qué debe ser corregir los documentos internos de esas compañías, donde deben dar rienda suelta a sus instintos lingüísticos más básicos. Debe ser como una orgía para cualquier corrector!
Ciao!
CONCHA, més que una orgia, jo en diria el paradís... ¡I els que encara em queden per penjar! Ara mateix m'hi poso, que avui ha estat un dia especialment productiu.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada