¿Creuer o Egipte?

Anava la llenguaddicta passejant tranquil·lament cap a casa després de la classe de ioga, tot pensant en la proximitat de les vacances (avantatges de ser mestra) i en la manera com gastarà els 200 eurets del Zapatero (diuen que la meitat dels famosos 400 ens la donen de cop amb la paga extra d'estiu). De sobte, com si es tractés d'un missatge del destí, es troba davant l'aparador d'una agència e viatges.

Aix, si no fos perquè al "juriol" la llenguaddicta farà el tercer curs de llengua de signes catalana, segur que triava aquest viatge amb "escursions" incloses "desde" 619 euros. Evidentment, la curiositat l'ha empès a seguir mirant ofertes:

¿Què serà això de les "7 nits de crecer"?, es pregunta la llenguaddicta. ¿I les "tases d'embarc"? Encara moguda per l'anhel de trobar el viatge dels seus somnis, mira una oferta més:

¡Home! Això ja és una altra cosa, tu: "7 nits de creucer", també "tases d'embarc" i, el més important, "totinclòs". Decidit: la llenguaddicta se'n va a les illes gregues a investigar què és això de les "tases d'embarc". Tota cofoia segueix caminant. La calor a les 8 de la tarda és considerable, i li ve molt de gust alguna cosa fresqueta:

Ai, no, la cervesa light (deu ser perquè té un 15% menys de pronoms febles) li fa rum-rum... ¿I un gelat?

Amb un lema tan ben pensat (¿hi ha gent que cobra per escriure aquestes coses?) segur que deu ser boníssim. Finalment, ni creuer, ni viatge, ni cervesa, ni gelat. La llenguaddicta se'n va a casa amb el cap cot per no trobar-se cap altre cartell que la distregui...

Res, no hi ha manera...