Morfologia escolar

Fa uns dies vaig assistir com a observadora a una classe de català a cinquè de primària a l'escola on treballo. El motiu de l'observació és un treball de recerca sociolingüística (usos de l'alumnat, hàbits i tria de codi), i quina va ser la meva sorpresa en trobar-me això:

"¿Com es forma el femení? Hi ha diverses maneres:
1. Afegint una -a (nen/nena)
2. Canviant la -e per una -a (mestre/mestra)
3. No canviant ni afegint res (excursionista/excursionista)
4. Canviant tota la paraula (cavall/euga)
5. Afegint -na (lleó/lleona), -ina (gall/gallina) o -essa (comte/comtessa)."

Podeu imaginar que el motiu bàsic de la meva observació va quedar en un absolut segon terme davant d'una aberració morfològica (i didàctica) com aquesta. I em vaig parar a pensar per quin motiu a l'escola s'ensenyen la morfologia i la sintaxi (recordeu que vam comentar que encara ara t'ensenyen que el subjecte és qui fa l'acció) d'una manera tan incorrecta, inadequada i inútil.

Anem a pams: en primer lloc, ¿per què no es pot explicar a la canalla de 10-11 anys la forma subjacent de les paraules? D'acord que aquesta terminologia ens la podríem estalviar, però no pas l'explicació correcta de per què de "lleó" fem "lleona". ¿D'on surt la -n-?, es podrien preguntar molts nens, pregunta que quedaria resolta a l'instant, ja que paraules com "lleó/lleona" quedarien assignades al grup 1 de l'explicació de més amunt. (Per no dir que, si acceptem l'al·lomorfia -a/-na pel femení, haurem d'acceptar també -et/-net pels diminutius, -às/-nàs per l'augmentatiu i -era/-nera pel sufix "lloc on").

En segon lloc, ¿on col·loquem les parelles "actor/actriu", "emperador/emperadriu" o "bruixa/bruixot" en aquesta explicació d'estar per casa? Perquè està clar que no es tracta de mots diferents, ja que s'observa una arrel comuna, i tampoc semblaria coherent anar allargant la llista d'afixos de l'opció 5. (Els exemples que faig servir són tots extrets de la classe en qüestió).

En definitiva: pot ser que ens trobem davant d'una mena d'intent erroni de simplificació de la gramàtica (per allò que a la canalla no cal marejar-la amb qüestions massa complicades), o pot ser (i em començo a decantar per aquesta segona opció) que el problema sigui un sistema educatiu basat en conceptes caducs i no revisats, que arriben a les escoles de la mà dels editors dels llibres de text i d'una allau de docents que o bé no se senten capaços de trencar amb el sistema, o bé estan tan caducs com els conceptes que ensenyen.