El cas es que els doblatges al castella es fan a Mexic (?). Quan es tracta d'una pel.licula de dibuixos animats no em fa res, perque vaig viure la infancia de les pel.lis Disney en mexica. Pero quan es tracta d'una pel.licula amb persones de carn i os... ai... llavors em desespera. I no es l'accent el que em fa posar la pell de gallina, sino la traduccio emprada pel doblatge: gairebe paraula per paraula. A mes de comencar amb el pronom personal practicament sempre ('Nosotros pensamos que el asesino fue...', 'Yo supongo que...'), l'ordre dels constituents es purament angles: 'Nosotros encontramos el cadaver de una bonita joven mujer'. En castella no agrupem adjectius com ho fan en angles, i l'ordre no marcat es nom + adjectiu.
Es possible que els canvis sintactics que experimenta la llengua aqui puguin ser deguts a un empatx de construccions d'aquesta mena a la televisio? Se m'acud pensar en la manera tipica de fer les interrogatives amb pronom de segona persona: 'Que tu quieres?' 'Donde tu estas?' 'Cuando es que tu vienes?'. Es un calc de l'angles, pero, per que? Quan va passar l'angles per davant del castella? Va ser amb la guerra de 1898, quan Cuba i Puerto Rico es van independitzar? Va ser llavors?
11 comentaris:
Colla,
"Quan va passar l'anglès per davant del castellà?"
Caldria fer el càlcul corresponent. Si acceptem a) els models neurolingüístics en què el cervell és una màquina estadística i b) una visió dinàmica de la llengua, aleshores la resposta serà una cosa de l'estil de "quan la combinada de l'efecte quantitatiu i qualitatiu de l'input en anglès va superar la de l'input en castellà".
D'altra banda, jo no tinc GENS clar que siguin calcs de l'anglès el que has observat amb les preguntes. Si fas l'anàlisi, les preguntes (canòniques) de l'anglès tenen la categoria INF (inflexió) i/o T (temps) en la posició on el castellà la té, entre la paraula qu- i el subjecte:
"¿Qué hace Luis?" = "What does John do?"
qu- INF subj = qu- INF subj lex
+T +T
+lex
De manera que un calc sintàctic que realment ho fos no tindria per què canviar, a priori, l'estructura de les preguntes, i això és més cert com més sintàctic sigui el fenomen.
En canvi, si, en contra de totes les assumpcions de la teoria sintàctica moderna, acceptéssim que el nucli de la interrogativa és el verb lèxic i no la paraula qu- (cosa que a mi, personalment, ja m'agradaria), aleshores la inversió per calc sí que s'explicaria en castellà, ja que efectivament l'ordre canònic relatiu entre subjecte i lexema verbal (vs. auxiliar) és el contrari en castellà estàndard i anglès, vid.
"¿Qué haces (tú)?" = "What do you do?"
qu- lex subj qu- subj lex
vs. castellà de Puerto Rico
"¿Qué tú haces?" = "What do you do?"
qu- subj lex qu- subj lex
Tot i que potser caldria investigar el pes de preguntes no canòniques a l'anglès, perquè jo he sentit acceptar "She smiled?" com a variant de "Did she smile?". Suposo que als britànics els grinyola, però la gent s'entén igualment.
Me'n falten dades, aquí la cosa es complica. Per exemple, no sé si la flexió té l'estatus morfològic de pronoms o subjectes explícits; tampoc no sé si la flexió irregular de l'anglès es pot considerar que ocupa la posició habitual de T o INF en l'arbre sintàctic; tampoc no estic segur de la posició de totes les categories conceptuals que s'hi han de posar, de fet, ni tan sols de l'inventari que s'ha de fer servir.
Llenguaddicta, per què no retires la pregunta i ens n'anem tots a casa tranquil·lament? ;-) Ja s'ho faran.
L'Anònim
Llenguaddicta,
Aquests tres punts suspensius que volen dir? Que sóc un pesat?
Per si de cas, aclareixo que quan et demanava que retiressis la pregunta estava fent broma, eh!
L'Anònim
Acceptare pop com a animal de companyia... No fare mes posts i aixi no hauras de dir-me que retiri res... :P
I a sobre em treus la llengua? Ostres tu, m'auto-desemmascaro i després encara es dubta de les meves intencions.
Quina tela.
A partir d'ara em poso en vaga de comentaris.
L'Anònim
T'he tret la llengua de canto, que es mes com un 'he he'. Es que els emmascarats no enteneu res, eh?
Llenguaddicta,
:-P
;-)
L'Anònim
PD: Res, que no parlo. Estic de vaga.
Pero sin el como
Un parell de paraules bonissimes:
taqueria: lloc on venen 'tacos' (allo mexica que es menja).
muebleria: no cal definir-la.
doblecleta: premi per qui endevini que es.
Colla,
"doblecleta"? Seria molt heavy que no tinguessin el mot "bicicleta" en castellà de Puerto Rico. De fet, ni que només tinguessin el terme anglès, atès que aquest, igual com el del castellà, comença amb bi-, aleshores fins i tot un manlleu o interferència hauria donat com a resultat un terme amb "bi-" també en castellà de Puerto Rico.
Així doncs, per més que ignorin el significat del prefix bi- (com sospito que pot ser el cas -digueu-me radical- i la qual cosa descartaria doncs que el que observem ara pugui ser una traducció expressa), l'haurien pogut copiar "tal qual" de l'anglès i, d'aquesta manera, tenir-lo per anomenar la bicicleta típica. Per tant, aquest altre terme més marcat del qual dones notícia no crec que pugui referir-s'hi.
Per tant, m'arriscaré i diré que la "doblecleta" és la bicicleta tàndem.
Quin és el premi per a qui l'encerti? ;-)
L'Anònim
Anonim... fred, fred...
El premi? Ja ho veurem.
Es la bici normaleta, oi?
Publica un comentari a l'entrada