26/9/08

Calc sintactic

(Recordo als meus lectors que escric en un teclat no apte per a linguistes).

Mireu que he trobat avui:





Traduccio literal de la construccio anglesa 'of you(r) telling' (corregiu-me si ho he fet malament). Es en la sintaxi on cal determinar si una llengua esta en perill o no en una zona. Es evident que el castella no es una llengua en perill d'extincio, pero es parla a tants llocs i te contacte amb tantes llengues que potser acabara sent com el llati: desapareixera lentament per donar pas a noves llengues filles que mantindran una certa similitud amb la llengua mare.

8 comentaris:

Dídac López ha dit...

La idea d'un llatí fragmentat en llengües romàniques és seductora. El llatí es va diversificar, és cert. Com també ho ha fet l'àrab. Són condicions extralingüístiques les que fan que parlem de "llengua àrab moderna" (i no de llengües àrabs, amb la concessió feta, de nou per raons extralingüístiques, al maltès) i de "llengües romàniques" (i no de llengua romànica). Saber si en el futur l'espanyol o l'anglès es fragmentaran, o bé l'anglès esdevindrà la llengua universal és complicat. Hi ha tendències disgregadores (com la de cartell) que alhora són signe d'assimilacions lingüístiques (el calc indica que, en 2, 3 o 4 generacions, el castellà seria superflu a Puerto Rico). I d'altra banda la idea d'un anglès com a llengua universal, pot veure's sacsejada del tot si avancem cap a un món multipolar (Xina amb el xinès; Índia amb un nacionalisme hinduïsta que podria fer valer l'hindú; etc.). D'aquí a 100 anys es parlaran menys llengües que avui dia, i les que es parlaran seran dialectalment més homogènies; però, paradoxalment, les barreres lingüístiques potser seran més altes que no pas en l'actualitat.

Anònim ha dit...

Colla,

En l'estat actual, el castellà de Puerto Rico és més mort que viu: a jutjar pels testimonis de la Llenguaddicta, la interferència a Puerto Rico és majoritàriament unidireccional i de l'anglès cap al castellà, no a l'inrevés (en aquest últim exemple, la sintaxi de l'anglès desplaça la del castellà; en els exemples de l'altre dia, el lèxic i les locucions de l'anglès desplaçaven les expressions pròpies del castellà). Aquesta tendència implica que, lluny d'haver-hi diglòssia stricto sensu, el castellà queda confinat a les illes pragmàtiques on encara no ha arribat l'anglès. És una qüestió de temps que ho faci. En aquest context, el castellà desapareixerà. Requiescat in pace. Òbviament, mai no ho farà del tot, perquè deixarà elements i testimonis (p.ex. topònims) de substrat en l'anglès que s'acabarà parlant a la regió, però el castellà com a tal deixarà de ser una llengua funcional, com de fet sembla que ja passa: que les estructures sintàctiques de substantivació de subordinades s'hagin d'agafar d'una altra llengua és realment molt bèstia, si em permeteu el terme.

D'altra banda, però, jo no temo per la diversitat lingüística. Aquesta és fruit de la variació, i la variació al seu torn és fruit de l'ús i, en particular, d'errors i de limitacions en la parla. Com els errors i les limitacions mai no es podran suprimir, les llengües tenen l'heterogeneïtat assegurada :-)

Com indica el fet que les llengües acumulin canvis al llarg del temps, les llengües varien en funció del nombre de parlants: un nombre més gran implica més enunciats diferents i, en aquest sentit, una major probabilitat d'"errors" o, senzillament, novetats (usos creatius). (Anàlogament, més generacions de parlants són també més parlants, la qual cosa explica la variabilitat diacrònica.) En aquest sentit, efectivament existeix la paradoxa de l'expansió (aquells que hagueu anat a classe de Ramon Cerdà potser n'haureu sentit a parlar), en virtut de la qual com més estesa estigui una llengua, i.e. com més es parli, més variabilitat presentarà. Això vol dir que el dia que el món parli una única llengua (que no arribarà, però imaginem que sí), aquesta serà la llengua més variada que hagi existit mai (la qual cosa no vol dir que no pugui existir com un continuum on la intel·ligibilitat, per tant, mai no es perdrà).


L'Anònim

Eulalia ha dit...

Deixant de banda que els meus coneixements en lingüística son molt propers a 0, si que us puc dir que he sentit parlar a gent de molts paisos on la llengua base es la castellana, ja que tinc o he tingut companys de feina ecuatorians, peruans, argentins, etc. i tots ells parlen el seu castellá, que s'assembla prou al castellá d'aquí com per entendre'ls perfectament.
Per el que he vist i sentit, es tan sols a Puerto Rico on el castellá s'ha asimil·lat a l'anglés i s'ha fos amb aquesta llengua, suposo que donat per el fet de que aquest pais es un estat lliure asociat a Estats Units, on, com tots sabem, la llengua propia es l'anglés, (el seu anglés, diría jo, ja que també te diferencies amb l'anglés d'anglaterra, tot i que més de pronunciaciò que de mots).
Aixi que no patiu, que el castellá no tindrá la fi del llatí. (Si més no ja s'encarregará la dreta "pañola" de evitar-ho).
Una abraçada a tot-hom i un petó per la llenguadicta.

llenguaddicta ha dit...

Ai, no us imagineu la gracia que em fa que la meva estada aqui estigui provocant un debat tan interessant. Es com tenir-vos a tots al meu costat... Snifff... Us enyoro...

Avui n'he sentit una de molt bona: 'esprayar' (de l'angles 'to spray'=aplicar un esprai). El mes gracios del cas es que l'he dita jo... M'estava aplicant un protector solar en esprai i ma germana m'ha demanat que li'n poses a la cara; ha tancat els ulls i la boca i s'ha plantat davant meu, i li he dit: 'No, loca, no te lo puedo esprayar directamente, pon la mano'. Ja veieu que la llenguaddicta s'adapta rapid el medi. D'aqui a dos dies els mosquits em sentiran parlar i ja no em picaran.

Anònim ha dit...

Ai mare,

1) La virulència de la diglòssia a Puerto Rico sembla molt elevada. Recomano escriure un "manifiesto" per posar l'illa en quarantena, com fan a Catalunya des de Madrid ;-)

2) Llenguaddicta, pots combatre l'evolució de la malaltia i evitar contagiar-nos a través del teu blog amb una sèrie de senzills exercicis. Escriu cinquanta perífrasis verbals totalment conjugades i després administra't els següents antídots:

"No, no loca, no te puedo rociar directamente (con él)"
"No, loca, no te lo puedo echar directamente"

Memoritza-ho i repeteix-ho un mínim de tres cops al dia.

I també t'hauràs de sotmetre a una teràpia de DIEC, això és evident. Els símptomes de l'altre dia eren preocupants, però ara és que ets carn de consulta ;-)

3) Bromes apart, jo també sóc un gran partidari de la productivitat i aquesta mena d'usos no em fan gaire mal. Entenc que són molt pràctics. Ara, per mantenir el decòrum entre les llengües, convindria recordar que moltes coses que l'anglès expressa lexicalitzant com a verb el corresponent substantiu, poden calcar-se en llengua romànica sense perdre les essències simplement fent servir una combinació amb el nom d'on hauria derivat el corresponent verb, i un verb lleuger (dar, echar, poner, meter, etc.) o de vegades no tan lleuger.

Em pregunto què prefereix el sistema lingüístic de la ment dels parlants: tenir pocs verbs lleugers i combinar-los amb un munt de substantius, o tenir molts verbs formalment idèntics a substantius. Suposo que la segona opció genera força ambigüitat. La primera permet conservar la flexió verbal concentrada en el verb lleuger, gairebé un auxiliar, i treure-la del lexema que porta el significat, que d'aquesta manera pot limitar-se a ser simplement un nom. Això, a llarg termini, hauria de donar lloc, en principi, a un sistema sense flexió verbal per derivar noms, i amb molts auxiliars, com ara l'anglès, justament, però, paradoxalment, no com l'anglès que fa servir la simple recategorització per derivar noms i, per tant, prescindeix també dels auxiliars.

Sembla que aquests són un vestigi de l'etapa en què l'anglès encara tenia flexió, però que la tendència actual de l'anglès, sintàcticament rígid (i, més ben dit encara, ambigu), és ja la de prescindir fins i tot dels propis auxiliars, i fer construir les relacions sintàctiques en funció exclusivament de la distribució, com es pot veure en el fet que treballi directament amb arrels i les converteixi en noms o verbs en funció del context.


L'Anònim

Dídac López ha dit...

De "Manifiesto" a Puerto Rico podríem dir un parell de coses. Els signants de "manifestos" que coneixem es divideixen en dos grups. Hi ha el grup contra-contracorrent, el qual no piularia de la situació del castellà a Puerto Rico, o sí ho faria seria per glorificar l'avançament de l'anglès. Hi ha un segon grup que és castellanista-castellanista i que pateix pel castellà de Puerto Rico com pateix pel castellà de la Plana de Vic. Aquests darrers són fàcil de desemmascarar, ja que no poden anar d'anti-identitaris. I, els primers, en posar-se en qualsevol conflicte sempre al costat del més fort, són encara més impresentables.

Pere ha dit...

A Catalunya i, més concretament a Barcelona, sí que tenim problemes: l'Ajuntament no sap escriure el nom dels barris i els carrers. N'he trobat un exemple amb foto en aquest web (com que els que fem comentaris no podem publicar fotos, copio l'enllaç):
http://www.reagrupament.cat/novaweb/index.php?option=com_content&task=view&id=473&Itemid=1

llenguaddicta ha dit...

Pere: Em sembla al·lucinant la foto que has enllaçat, però em temo que qui s'encarrega d'aquests cartells no és l'Ajuntament, sinó l'empresa constructora. En aquest mateix carrer una mica més a prop de la plaça Lesseps n'hi ha un altre que diu "Itinarari recomenat".