22/9/08

Puertorrican spanish

Nota inicial: escric amb un teclat sense accents, dieresi, ni, per descomptat, ce trencada.

Soc a Puerto Rico. Hom diria que aqui parlen castella, pero no ben be... Quan fa una estona que sents parlar la gent dius: 'Jo els entenc', pero alguna cosa sempre se t'escapa. I llavors t'adones que l'estructura es, en moltes ocasions, un calc exacte de l'angles. I no parlo nomes de lexic (que tambe: 'El plomero me dijo que tenia que cambiar la llave). Que us sembla aixo?: 'OK, que tu quieres? Llamame pa'tras'.

Vull aprofitar el viatge per explorar les llengues autoctones. Estic segura que malgrat la forta presencia del castella i de l'angles, a l'illa ha de quedar algun vestigi de les llengues anteriors a la colonitzacio. Si algu vol donar-me un cop de ma, li estare molt agraida.

El bilinguisme que es respira aqui es estrany. Estem en una antiga colonia espanyola que s'ha convertit en un estat de USA. Gairebe tothom enten i parla l'angles i el castella (veuen les pel.licules en VO sense subtitular, llegeixen diaris d'aqui i de USA). Pero el canvi i l'alternanca de codis es impressionant. No es nomes que de tant en tant facin servir paraules d'una llengua quan parlen l'altra, sino que passen de l'una a l'altra amb molta mes frequencia que nosaltres. Normalment tenim clar que la llengua es un habit, que quan entres en contacte amb algu en una llengua, la mantens per sempre (en la majoria dels casos). He sentit converses aqui en les quals els interlocutors canviaven del castella a l'angles com si res, i no eren casos concrets (com seria l'us del discurs directe per explicar que ha dit algu anteriorment).

Be, ja veieu que tinc feina aquests dies. Espero que m'arribi el temps per a tot.

11 comentaris:

RGAlmazán ha dit...

Pues sí, me recuerda a muchos amigos catalanes que también cambian sin ningún esfuerzo de catalán a castellano y viceversa. Es una riqueza cultural, aunque algunos no lo entiendan. Hay un problema. ESte bilingüismo no debería, a veces ocurre, a empobrecer ninguna de las dos lenguas (a veces ocurre que se mezclan inadecuadamente, como tú bien dices, creando hábitos que
pueden empobrecer alguna de las dos --el famoso espanglis).
Buena estancia en Puerto Rico.
Un beso.
Salud y República

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Ostres noia, doncs sí, busca llengües autòctones i a veure si ens portes algun llibre interessant, que ja ens agradarà de veure'l. Que vagi molt bé per aquí!

Eulalia ha dit...

A mi també em va sobtar molt això de que entre ella, essent els dos interlocutors hispano-parlants, de cop i volta deixesin anar algunes paraules en anglés.
Fins i tot semblava com si quan no s'enrecordaven de com es deia alguna cosa en castellá,, la deien en anglés sense problemes.
Un peto molt fort.

Dídac López ha dit...

Potser el punt interessant és el lèxic de l'espanyol (i de l'anglès) de Puerto Rico que té origen taíno. A veure si en fas recull. No s'hi val huracán o hamaca, ni d'altres taïnismes que avui formen part del lèxic universal.

Anònim ha dit...

Colla,

L'Eulàlia m'ho ha tret de la boca: pel poc que he estudiat de canvi de codi, em sona que un dels factors clau que expliquen les transicions és el desconeixement de la traducció dels termes.

En català això típicament dóna lloc a calcs, i mai, que jo hagi vist, a alternances com aquelles que caracteritzen el canvi de codi (amb seqüències més llargues de paraules produïdes directament en l'altra llengua, sense adaptació de cap mena). Ara, això també pot ser fruit que català i castellà són lèxicament i sintàctica molt semblants. Caldria veure què passa en cas de contacte entre parells de llengües més allunyades on la traducció o el calc no és immediatament accessible. Per exemple, he conegut alguna professora que durant anys va fer (i encara ara prefereix fer) la classe en anglès perquè era incapaç de fer-la en català: havia après tota la terminologia com a doctoranda en l'estranger, i era incapaç de traduir-la en temps real i parlar una cosa que s'assemblés al català.

Igualment, tinc entès que també hi ha canvi de codi entre àrab marroquí i francès, un altre cop força diferents, igual com l'anglès respecte del castellà.

Per mi, l'explicació és pragmàtica (afavorida per la distància tipològica): si no m'equivoco, moltes situacions de contacte de llengües impliquen diglòssia i la subsegüent diferenciació funcional de les llengües implicades. Això és el que les manté aïllades, i el que explica que els parlants aprenguin a no barrejar-les, de la mateixa manera que passa amb els argots. Ara, si hom elimina les barreres pragmàtiques o, dit d'una altra manera, si el contacte lingüístic no queda circumscrit a esferes específiques (p.ex. administració, vocabulari militar, vocabulari científic, etc.), sinó que arriba a tots els àmbits socials, aleshores deixa d'haver-hi raons conscients per voler limitar l'ús de paraules d'una altra llengua.

El que estic dient, de fet, és que no són els parlants que canvien de codi els que representen el cas marcat: ells són el cas no marcat, parlen de la manera natural (barrejant paraules sense compartimentacions pragmàtiques sancionades per l'ús i fent servir simplement les paraules tal com els vénen al cap com a resultat del procés mixte d'aprenentatge de la llengua). En canvi, els parlants diglòssics sí que vetllen activament pel manteniment d'unes determinades barreres lingüístiques, i ho fan per raons sovint socials i de prestigi, d'altres vegades funcionals, etc.


L'Anònim

llenguaddicta ha dit...

A mi em fa l'efecte que aqui hi ha diglossia. Quan entres en una botiga et saluden en angles, encara que facis pinta d'hispanic. Entre dos autoctons, identificables pels trets facials, per exemple, la conversa comenca molts cops directament en angles, i potser despres canvia al castella. Crec que es possible que tinguin l'angles com a llengua de prestigi. Caldria saber com sent la gent la seva propia relacio amb ambdues llengues, mirare d'esbrinar-ho sense que es noti gaire...

Anonim, glad you're back.

Dídac López ha dit...

De fet, els estudis sociolingüístics de Puerto Rico foren una de les bases de les anàlisis de Lluís Vicent Aracil.

El bilingüisme de Puerto Rico és asimètric. La majoria de la població identifica el castellà com a llengua familiar. L'anglès, però, és la llengua de prestigi. També és interessant veure com l'anglès és la llengua de relacions exteriors (amb els desconeguts, amb els forasters, etc.). En aquest sentit el castellà de Puerto Rico actua com si fos una illa lingüística dins de l'Anglosfera. La disglòssia fa referència a la distribució de tasques entre les dues llengües, mentre que la interferència lingüística assenyala les relacions exteriors (particularment, la formació de neologismes).

Anònim ha dit...

Colla,

Interessant l'aportació d'en Dídac. Dóna a entendre que la diglòssia a Puerto Rico té unes propietats per mi, almenys, força característiques:

a) El castellà és la llengua familiar.
b) L'anglès és llengua de prestigi.
Fins aquí diglòssia típica, si l'anglès hagués de ser, per exemple, la llengua de l'administració. Ara, sembla ser que a més a més:
c) L'anglès és la llengua per relacionar-se amb gent que no pertany al nucli familiar.

La qual cosa sí que és relativament estranya, perquè aleshores el prestigi de l'anglès no pot venir donat per ser "la llengua de l'administració" (o de qualsevol altre poder): que jo sàpiga, ningú no fa servir "la llengua de l'administració" per parlar amb la gent del carrer. Això vol dir que l'anglès a) ha arrelat al teixit social b) sense alhora perdre prestigi, la qual cosa implica que el seu prestigi no li ve donat per la seva exclusivitat (com és el cas de les llengües de l'administració o, per exemple, del llatí durant l'Edat Mitjana), sinó pel contrari, és a dir, per la seva universalitat (i.e. per ocupar tots els espais de la societat. En oposició a un hipotètic "Si vols parlar amb l'administració, aprèn espanyol", ara trobem un "Per a qualsevol cosa que vulguis, aprèn anglès") i, en aquest sentit, per contradir les tendències diglòssiques (que acostumen a compartimentar les llengües en funció justament dels espais de la societat: l'anglès no té compartiments perquè, amb l'anglès tens accés a virtualment tot, ja que l'espanyol era la llengua de l'aïllament i no donava accés a res): pot ser que l'anglès hagi donat lloc a diglòssia pel fet d'haver entrat en contacte amb el castellà, però si el domini de l'anglès sobre l'espanyol és realment tan gran com suggeriu (i.e. com per haver-lo desplaçat de la interacció humana quotidiana), aleshores la seva presència és tan aclaparadora que la diglòssia, a la pràctica, no es dóna: no és que facin funcions diferents, és que tot el que funciona es fa en anglès, que assoleix una presència tan gran que els límits pragmàtics de la diglòssia s'esborren.

De fet, està clar que el que no és diglòssia són el primers testimonis que ens proporcionava la nostra Llenguaddicta-sobre-el-terreny: "El plomero me dijo que tenía que cambiar la llave", "Ok, ¿que tú quieres? Llámame p'atrás". No sé com de majoritari és o deixa de ser aquest fenomen, però és evident que trascendeix la mera diglòssia (el que dèiem de la competència: si els parlants no són competents en una llengua, hauran de passar-se a l'altra. Com més gran sigui l'exposició a una de les dues, més recursos hi tindran i més s'hi passaran, i com l'anglès segurament bombardegi lingüísticament Puerto Rico, el canvi de codi és lògicament molt freqüent a favor de l'anglès.) En aquest context, la diglòssia es converteix progressivament en canvi de codi, que previsiblement portarà en última instància a una fusió asimètrica d'ambdues llengües, a favor de l'anglès i en perjudici del castellà.


L'Anònim

llenguaddicta ha dit...

Soc a casa de ma germana. Es un quart de vuit del vespre a PR. Vosaltres dormiu (o no...). He passat la tarda aqui, mirant la tele. He fet una volta sencera al ventall de canals que es poden veure gratis. Diria que unes tres quartes parts dels canals que he vist eren en angles. Be, es logic tenint en compte que PR es un estat dels USA, i que la TDT permet accedir a tots els canals lliures de pagament del voltant. A mes d'un parell de canals espanyols (TVE i A3), alguns portorriquenys i algun canal 'latino' (d'Argentina, per exemple), la resta son dels USA i de Canada. (Per a enveja de tots us dire que acabo de veure els dos primers capitols de la tercera temporda de 'Heroes').

Amb un simple cop d'ull pot semblar que la convivencia entre ambdues llengues es igualitaria, pero no es aixi. Si passejes per un centre comercial, practicament tots els cartells publicitaris de productes diversos (des de xiclets fins a telefons mobils) son en angles. Es mes que provable que aquests productes siguin dels EEUU, i que no facin l'esforc de traduir-los al castella.

Avui he anat a la llibreria mes important de PR: Borders, una mena de FNAC d'aquest canto de l'Atlantic. Doncs be, miressis on miressis nomes veies llibres en angles, i molt t'hi havies de fixar per trobar-ne en castella. He comprat un parell de llibres de llengua i cultura taina, quan me'ls miri ja us en fare cinc centims, i un per a gringos sobre expressions boricuas, es a dir, expressions en puertorrican spanish. Aquest es interessant perque es un recull de paraules i expressions on es pot veure ben clara la influencia de l'angles en el castella de l'illa: 'faxear' (de 'to fax'=enviar un fax), 'flushear' (de 'to flush'=tirar de la cadena del vater), 'llamar para atras' (aquest ja el coneixeu, ve de 'to call back'), 'dropearse' (de 'to drop'=fer campana), aquesta es bona: 'mucho Santaclo y poco Thanksgiving' (s'usa quan a algu li agrada molt rebre regals pero no els correspon)...

Albert ha dit...

Iep! parem màquines! De llengua i llenguatge no et puc discutir res però que Puerto Rico és un estat d'USA "campana y se acabó MOOOOOC". És un territori no-incorporat, no pas un estat. I encara que sembli el mateix, ser estat o territori és diferent.
Salut!

llenguaddicta ha dit...

Estat o territori, el cas és que són més gringos que els habitanta de NYC. És una situació estranya perquè saps que allò no és USA, però quan passeges pels carrers et sents en una pel·li ianqui.