18/9/08

TV3, nous fitxatges

Avui, malauradament, se m'ha acudit la genial idea d'engegar la tele mentre dinava, i com que he dinat en horari europeu he vist el TVist, un programa presentat per Mari Pau Huguet. Una de les reporteres "ditxaratxeres" (si em permeteu) del programa és Lina Forero, més coneguda entre el públic català com la peruana que s'enamora del Paco de Ventdelplà, la Ruth. Qui segueixi les sèries de TV3 mínimament sap que sempre hi ha hagut un personatge "de fora" que acabava aprenent català. ¿Qui no recorda el Huari del Cor? La sorpresa arribava quan els telespectadors s'assabentaven que el Huari era, en realitat, valencià. La feina de l'actor inclou en ocasions haver de canviar la veu o donar matisos a la seva llengua per semblar "de fora". El mateix trobem amb personatges com la Svetlana o la Nicole, també de Ventdelplà, amb els seus peculiars accents fingits. Però, ¡sorpresa!, la Lina Forero no fingeix l'accent. A la vida real parla el català igual com a la sèrie (i quan dic igual vull dir igual de malament). I no només això, sinó que a més fa reportatges al programa de la Mari Pau.

Ara alguns em titllaran de radical, però m'és ben igual. Una cosa és que aplaudim la gent que ve de fora i els reconeguem l'esforç d'aprendre la nostra llengua, però una de ben diferent és que la televisió catalana tingui col·laboradors que són l'antítesi de l'exemple lingüístic. Em semblaria fantàstic si la presentadora en qüestió parlés català amb l'accent de la seva terra, sigui quina sigui, però el problema és que allò que parla aquesta "presentadora" no és ni de bon tros català (o com a mínim no arriba a nivell C):"¡Que noies tan marxoses!" o "La banda de la Gloria Stephan està ensayant" són tan sols dos dels exemples.

Una mica de rigor, si us plau.
____________________

Avui divendres 19, l'esmentat programa acabava amb la queixa de dos telespectadors que van fer arribar al 5430 (Servei d'Atenció a l'Espectador i l'Oient) la seva protesta perquè a TV3 es parla malament el català. Una representant d'aquest servei donava resposta a un home que es queixava del fet que davant els noms propis es fes servir l'article determinat en la sèrie Ventdelplà. L'home al·legava que li sonava barceloní. Evidentment, se l'han cruspit amb patates...; i una dona posava de manifest que a les sèries de TV3 s'ometen per sistema els pronoms febles, però la pena ha estat que han dedicat tanta estona al tema dels articles (jo l'hauria enllestit en un pim-pam), que no ha quedat temps per al veritable problema lingüístic de TV3: els febles. La representant del servei 5430 li donava la raó a la telespectadora convidada dient que ometre els pronoms febles és del tot incorrecte, però no ha fet cap referència al fet que a TV3 tothom se'ls "mengi".

Jo crec que haurien d'haver dut al president Montilla a defensar TV3...

12 comentaris:

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Ostres, i la Judit Mascó què! No li diuen res els correctors de TV3 o és ella que no fa cas? El concurs dels 25 que ha presentat ara no parava de dir bestieses: com el famós pronom "lis", que no existeix, i la guanyadora va ser "la ésther" i no "l'estér", i "solsament" i tot això.

La trappola ha dit...

A la F1 a TV3 tenen un nou fitxatge que entrevista els mecànics i pilots italians, parlant en castellà (?). El fet s'entendria si els entrevistats coneguessin aquesta llengua, però no és el cas. És surrealista.

Dídac López ha dit...

Fa temps que TV3 va tocar fons. El cas és que des de llavors no han deixat d'excavar-hi. Si la xenofòbia radical és menyspreable, també ho és la xenofília radical (o autoctonofòbia radical) que en el tripartit de Montilla i el desgovern zapateril són la única ideologia oficial

llenguaddicta ha dit...

¿Què podem esperar d'una comunitat autònoma que pretén ser país, i que té com a president una persona de fora? Consti que sóc mig andalusa-mig catalana, però el que es veu en aquest país no es veu enlloc més.

Eduard, el català de la Judit Mascó fa pena. La teva proposta d'aquesta tarda m'ha agradat: davant el dubte, digues "fe'ls-hi" per comptes de "fer-lis", si no saps que la forma correcta és "fer-los" (una pregunta, per exemple, en el cas del concurs que presentava la model).

Ostres, Trappola, no m'hi he fixat. I mira que m'agrada la F1... hauré de connectar el dispositiu d'emergència.

Dídac, l'autoctonofòbia està de moda, un altre cop. Sembla que tornem als temps en què tot allò que era de fora era bo per ser de fora. A més, pel que es veu és "modern" tenir un president de Catalunya que no és català, i una colla de presentadors de la tele autonòmica que no parlen la llengua de la tele autonòmica. Demencial.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

De veritat que teniu alguna cosa en contra que hi hagi presidents "de fora"? Això tant li fot! Tots es guien per interessos econòmics i tots estan disposats a defensar qualsevol cosa que els dugui beneficis. Un de fora podria ser bo, per què no? Llàstima que és impossible que n'hi hagi cap de bo.

llenguaddicta ha dit...

¿En contra? No, però fa pena veure un Ibarretxe que no parla euskera, o un Montilla que parla catanyol. Em semblaria fantàstic si fessin el que han de fer, i llavors no m'importaria la llengua que parlessin, però com que només miren per ells mateixos, em fot que a sobre t'ho diguin malament.

Res, ens queixem per queixar-nos.

Anònim ha dit...

Colla,

Aquests darrers dies al blog s'ha respirat un optimisme veritablement asfixiant. Sisplau, modereu l'entusiasme ;-) Vet aquí un extracte (intencionadament esbiaxat i demagògic, evidentment ;-) d'expressions que hi heu escrit:

xenofòbia
tant li fot
emergència
demencial
impossible que n'hi hagi cap de bo
desgovern
va tocar fons
surrealista
ideologia
bestieses
fa pena
interessos econòmics

Sembla l'historial de cerques al Google d'un adolescent el dia abans de suicidar-se. Els meus sensors de síndrome post-vacacional han quedat fets bocins. Quin octubre més llarg us espera ;-)

D'altra banda, tot i que ho he omès perquè el modificador en restringia el referent i, per tant, n'atenuava el significat, la paraula "xenofòbia" sortia acompanyada d'un adjectiu, i.e. "xenofòbia radical". Com a lingüista m'abstinc d'opinar-ne, però com a parlant jo veig el terme "xenofòbia" massa carregat de connotacions com per voler fer-ne un ús tan inusual. He volgut esmentar-ho perquè em confesso sorprès per l'adjectivació. Sóc d'aquells que, en circumstàncies normals, no admet que es posi adjectius a paraules com ara "xenofòbia". Seria com adjectivar "dictadura" i dir "dictadura radical". Quina dictadura no és radical?

Ara entrant en matèria: comparteixo les vostres preocupacions. És efectivament neguitejant que TV3 no pugui trobar gent capaç de parlar bé el català, i de fet és poc creïble: és dubtós que no hi hagi ningú que parli bé el català que sigui alhora capaç de fer la feina d'aquesta noia a què us referíeu. No veig que res justifiqui agafar una analfabeta en aquest cas: segur que hi ha persones alfabetitzades que poden fer el que fa ella.

De totes maneres, també crec que es podria entrar a considerar fins a quin punt som davant d'un problema lingüístic (o d'un símptoma d'un problema lingüístic): atès el funcionament de pràcticament totes les institucions humanes i, especialment, les públiques, el nepotisme forma part de totes les equacions. Podria ser el cas simplement que els criteris lingüístics estiguessin per sota dels nepotistes, però que aquests, al seu torn, estiguessin molt alts. L'observació dels estats resultants d'un sistema d'aquestes característiques portaria a pensar que tothom parla malament, però el cert és que simplement s'estaria manifestant una forma d'ordre més bàsica: parla qui és amic de, i els amics de no parlen bé. Un observador imparcial se sentiria temptat a pensar que la gent parla malament, però en realitat les dades estarien amagant una altra realitat molt més plausible: qui participa en pràctiques nepotistes parla malament.

No sé vosaltres, però jo sóc del parer que l'educació prepara tant per parlar bé com, sobretot, per actuar bé: qui demostra no actuar bé des del moment en què accepta formar part d'estructures nepotistes, segurament sigui la mena de persona que tampoc no mostrarà la cura per la seva llengua pròpia de qualsevol persona preocupada per fer bé les coses.


L'Anònim

llenguaddicta ha dit...

Mmmm... accepto pop com a animal de companyia. Nepotisme? No te aixo relacio amb l'Esglesia? Em sembla que t'has xutat una bona dosi de criptonita, Anonim. Que t'han fet aquest estiu?

Anònim ha dit...

Per al·lusions. Llenguaddicta, crec que el jet-lag no et prova ;-) Cito textualment del DIEC:

"""nepotisme
1 m. [LC] [SO] Favoritisme envers els parents. Han acusat de nepotisme el president del tribunal.
2 m. [LC] [SO] Abús de poder comès a favor de parents i d’amics"""

Com pots veure, que a l'Església el nepotisme sigui especialment massiu no vol dir pas que en sigui privatiu. Ara, m'ha agradat que la teva primera reacció fos pensar en l'Església! :-) És molt il·lustratiu! El significat cognitiu del mot "nepotisme" que tens al cap reflecteix fidelment l'ús de la llengua en termes de Wittgenstein ;-)

En fi, ja saps, quan tornis t'hauràs d'empollar una mica el DIEC ;-) No pateixis, no li penso dir als teus profes ;-)


L'Anònim


PD: Criptonita? No pas. Baileys cada dissabte ;-)

Eulalia ha dit...

anonim:
La llenguaddicta te tota la rao al pensar en l'esglesia en primer lloc, ja que precisament els clergues de la edat ¿mitjana?, van ser els que mes van dur a terme aquestes practiques nepotistes.
Bon exemple d'aixo va ser, com ja sabras, el Borgia, que va fer cardenal a un suposat nebot seu quant era un infant.
Una abraçada.
P.S. (Jo si que tinc accents, però no se mai on posar-los.

llenguaddicta ha dit...

Molt bona, Eulalia, la P.S. Tens rao, Anonim, potser el jet-lag m'ha afectat mes que no em pensava... Haure de consultar el DIEC mes sovint.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Ep, no ens en descuidéssim que el "Borgia" de qui parla l'Eulàlia és en Roderic Gil de Borja i Borja. Hi ha un llibre de cartes seves escrites en bell valencianesc que segur que és molt interessant.