15/9/08

No hablo catalán. Además soy francesa

Dilluns 15 de setembre de 2008, a l’entrada d’un gimnàs molt esnob de Barcelona.

P.R.: ¡Hola, bona tarda!
Recepcionista: ¡Hola! ¡Dígame!
P.R.: Hauria de programar el control mèdic. Ja el vaig pagar el més passat, però encara no l’he passat.
Recep.: ¿Usted va a pagar el control con targeta o en efectivo?
P.R.: No, només hem de decidir quin dia el faré, ja el vaig pagar.
Recep.: Perdone, ¿cómo lo va a pagar?
P.R.: A veure... no-més el vull pro-gra-mar. Ja el vaig pa-gar.
Recep. [amb la cara irritada d’una persona que pensa que parla amb un nen capritxós]: Lo siento, no hablo catalán. Además soy francesa.
P.R. [després de deu segons de silenci per calmar-se, i de manera amable]: Perdona, ¿que hi ha alguna col·lega teva que parli català?
Recep.: No, ahora no, lo siento, ninguna de las que estamos aquí ahora habla catalán.
P.R. [amb un somriure d’angelet]: Oh, really? I’m soooo sorry, darling, I’m Italian and I don’t speak Castilian. Well... I was trying to tell you that I wanted to... [etc.].

Informació rellevant: P.R. és un company de la facultat, lingüista també, italià (tal com li confessa a la recepcionista). La seva llengua primera (o materna, si voleu) és el friolà, que, al contrari del que molts puguin dir, no és un dialecte, és una llengua (ja coneixeu la peculiar situació político-lingüística que viu Itàlia). Des del primer moment que va arribar a Catalunya, per fer el doctorat, en P.R. s'ha comunicat en català amb tothom. TOTHOM. Millorant amb els anys, ho constato. És, com a mínim, un exemple digne d'un aplaudiment. Jo em trec el barret.

8 comentaris:

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Per què ningú comenta aquest article? Si és molt bo! Un estranger contra un altre. Aquí no hi ha racisme que valgui. En podem estar orgullosos d'alguns estrangers.

llenguaddicta ha dit...

Mira, Eduard, porto una setmana preguntant-me el mateix. Em sembla un cas impressionant de com el fet que el català estigui en perill no és culpa dels estrangers, tal com diuen algunes persones (a l'escola, per exemple, te'n fas un fart de sentir-ho). El que passa és que els dos "estrangers" de l'article no són dues persones qualssevol: l'una és francesa (amb el monolingüisme que això implica i la negació de les altres realitats lingüístiques), l'altre és d'una regió d'Itàlia on es parla una llengua minoritzada pel suposat estàndard i, a més, lingüista. Decididament, és una situació en desequilibri.

El que em sembla fantàstica és la manera com P.R. condueix la situació, triant qualsevol altra llengua en lloc del castellà, perquè, ¿qui diu que hagi de ser el castellà la llengua de comunicació alternativa en una situació comunicativa com aquesta?

Ho vaig dir al post, em trec el barret.

Anònim ha dit...

"Además soy francesa" by l'Anònim

TAKE 1

Linguist Jones: ¡Hola, bona tarda!
Recepcidiota: Hola, dígame.
LJLJ: Hauria de programar el control mèdic. Ja el vaig pagar el mes passat, però encara no l'he passat.
R.idiota: ¿Usted va a pagar el control con tarjeta o en efectivo?
LJ: No, només hem de decidir quin dia el faré, ja el vaig pagar.
R.idiota: Perdone, ¿cómo lo va pagar?
LJ: A veure... no-més el vull pro-gra-mar. Ja el vaig pa-gar.
R.idiota (amb cara irritada): Lo siento, no hablo catalán. Además, soy francesa.
LJ: I què? Ser francesa et fa automàticament incapaç d'aprendre llengües?
R.idiota: ¿Qué dice?
LJ: No pot ser pas, perquè has après espanyol.
R.idiota: No le entiendo.
LJ: A més, si no parles català, com sabies que et parlava en català?
R.idiota: ¿Perdone?
LJ: És clar! saps que existeix, oi? Saps que a Catalunya es parla almenys una llengua que no entens i, quan sents que algú et parla i no l'entens, ja saps que parla català, oi? Perquè oi que no et sona a swahili? Caram, quina nena més llesta! I a més a més, francesa. Quin luxe, tu! Llesta i francesa. Totalment inesperat. Igual d'inesperat que el fet que entri un catalanoparlant en un gimnàs de Barcelona! Pura sort, escolta.
R.idiota: ¿Qué?
LJ: Ara, com és que has pensat en el català quan has sentit una cosa que no entenies? No té sentit! Ets francesa! Pots desconèixer un nombre virtualment il·limitat de llengües: com saps que la llengua que no has entès és el català que no parles i no, per exemple, el quítxua que tampoc parles? Perquè si l'has identificat com a català, vol dir que alguna cosa et sona.
R.idiota: ¿Cómo?
LJ: I si et sona, aleshores no diguis "No hablo catalán", digues "Sólo hablo un 1% de catalán, Mi cerebro es minúsculo y no cabe un 2%. Además, soy francesa y trabajo en un gimnasio, me pagan por correr y saltar, no por tener cerebro".
R.idiota: Tengo trabajo.
LJ: Ja ho crec que tens feina. Tens molta feina a aprendre a anar pel món, subespècie d'antropoide.
R.idiota: Por favor, vuelva en otro momento.
LJ: Ens veiem quan parlis català.


TAKE 2

Linguist Jones: ¡Hola, bona tarda!
Recepcidiota: Hola, dígame.
LJ: Hauria de programar el control mèdic. Ja el vaig pagar el mes passat, però encara no l'he passat.
R.idiota: ¿Usted va a pagar el control con tarjeta o en efectivo?
LJ: No, només hem de decidir quin dia el faré, ja el vaig pagar.
R.idiota: Perdone, ¿cómo lo va pagar?
LJ: A veure... no-més el vull pro-gra-mar. Ja el vaig pa-gar.
R.idiota (amb cara irritada): Lo siento, no hablo catalán. Además, soy francesa. Un escudo impenetrable de ignorancia me protege.


TAKE 3

Linguist Jones: ¡Hola, bona tarda!
Recepcidiota: Hola, dígame.
LJ: Hauria de programar el control mèdic. Ja el vaig pagar el mes passat, però encara no l'he passat.
R.idiota: ¿Usted va a pagar el control con tarjeta o en efectivo?
LJ: No, només hem de decidir quin dia el faré, ja el vaig pagar.
R.idiota: Perdone, ¿cómo lo va pagar?
LJ: A veure... no-més el vull pro-gra-mar. Ja el vaig pa-gar.
R.idiota (amb cara irritada): Lo siento, no hablo catalán. Además, soy francesa: no estoy aquí por hacer bien mi trabajo, sino porque siempre estoy de moda.


TAKE 4

Linguist Jones: ¡Hola, bona tarda!
Recepcidiota: Hola, dígame.
LJ: Hauria de programar el control mèdic. Ja el vaig pagar el mes passat, però encara no l'he passat.
R.idiota: ¿Usted va a pagar el control con tarjeta o en efectivo?
LJ: No, només hem de decidir quin dia el faré, ja el vaig pagar.
R.idiota: Perdone, ¿cómo lo va pagar?
LJ: A veure... no-més el vull pro-gra-mar. Ja el vaig pa-gar.
R.idiota (amb cara irritada): Lo siento, no hablo catalán. Además, soy francesa.
LJ: I a més de francesa, ets una estúpida.
R.idiota: Estúpido lo será usted.
LJ: Caram, pensava que no parlaves català.



TAKE 5

Linguist Jones: ¡Hola, bona tarda!
Recepcidiota: Hola, dígame.
LJ: Hauria de programar el control mèdic. Ja el vaig pagar el mes passat, però encara no l'he passat.
R.idiota: ¿Usted va a pagar el control con tarjeta o en efectivo?
LJ: No, només hem de decidir quin dia el faré, ja el vaig pagar.
R.idiota: Perdone, ¿cómo lo va pagar?
LJ: A veure... no-més el vull pro-gra-mar. Ja el vaig pa-gar.
R.idiota (amb cara irritada): Lo siento, no hablo catalán. Además, soy francesa.
LJ: Pásame con tu superior, s'il vous plait.



TAKE 6

Linguist Jones: ¡Hola, bona tarda!
Recepcidiota: Hola, dígame.
LJ: Hauria de programar el control mèdic. Ja el vaig pagar el mes passat, però encara no l'he passat.
R.idiota: ¿Usted va a pagar el control con tarjeta o en efectivo?
LJ: No, només hem de decidir quin dia el faré, ja el vaig pagar.
R.idiota: Perdone, ¿cómo lo va pagar?
LJ: A veure... no-més el vull pro-gra-mar. Ja el vaig pa-gar.
R.idiota (amb cara irritada): Lo siento, no hablo catalán. Además, soy francesa.
LJ: Qui són els francesos?

llenguaddicta ha dit...

Ostres, Anonim, i em pensava que la radical era jo...

PT ha dit...

Una anècdota real (juro que és real) que em va passar ahir mateix amb dos dels meus nanos.

(escena: terrassa d'un bar de l'Eixample)

JO: Voldria un suc de préssec, si us plau.

CAMBRER: No tenemos. Sólo hay de piña y de melocotón.

JO(i els meus fills de 9 i 10 anys): ??????

CAMBRER (s'impacienta i mou la barbeta, també belluga el cos com volent dir si no "parles en cristià" jo toco el dos, que a mi se me'n fot).

JO: Doncs, porti-me'n un.

CAMBRER: De cuál?

JO: Del que he dit.

CAMBRER: ¿De piña?

JO: No.

CAMBRER: ¿De melocotón?

JO: Això mateix.

Naturalment, no li vaig donar propina.

llenguaddicta ha dit...

Hola, pt, benvingut (benvinguda?) al meu blog. Ens coneixem? M'ha encantat l'anecdota. S'esta convertint en un fet habitual que a casa teva no t'entenguin quan parles la teva llengua. I es molt trist.

Aquest estiu vaig estar uns dies en un camping de Pals (Girona). La cambrera del bar (portuguesa) nomes parlava castella, i d'aquella manera. Pero es que la dependenta de la botigueta no parlava ni tan sols castella. Entro a la botiga:

llenguaddicta: Teniu llanternes?
dependenta: Que? No entiendo.
ll: Llanternes, per veure-hi de nit, per fer llum.
dep: No entiendo.
ll (em nego a usar el castella, com fa el nostre estimat P.R., i li faig el signe de 'llanterna' en llengua de signes catalana, que es molt visual, mentre afegeixo a camera lenta): Llum.
dep: Ah, ya, no tenemos.

En fi... cal tenir paciencia...

PT ha dit...

Gràcies per la benvinguda. Em dic Pere i havia sentit a parlar d'aquest bloc. La felicito. És excel·lent i ple d'informació interessant. Personalment m'interessen molt les llengües, començant per aquella en què "soná lo meu primer vagit, quant del mugró matern la dolça llet bebia".
L'anècdota que vaig explicar em va passar de debò i li asseguro que els meus fills es van quedar ben esverats. Jo ja hi estic més avesat. No abandoni aquest bloc, jo ja me n'he fet addicte.

llenguaddicta ha dit...

Moltes gracies, Pere. Benvingut de nou.