Avui he assistit a la primera de les dues sessions d'un seminari sobre llengües de signes com a llengües minoritàries, al CCCB. Segons el programa, totes les ponències tenen traducció simultània al català, i a la llengua de signes catalana. Els ponents són, tots dos dies, majoritàriament catalans (oients o sords). Com a convidats hi ha dos anglosaxons, un holandès, un alemany, una brasilera i una galega. I ara ve la pregunta del milió: ¿sabeu en quina llengua han fet les interpretacions simultànies els dos intèrprets que teníem a la sala? ¡¡BINGO!! En castellà, a petició del senyor Josep Mª Mestres, per -textualment- "consideració amb les persones que assisteixen al seminari des d'altres indrets del territori espanyol" (i.e., la ponent galega, ja que els foranis tenen interpretació a l'anglès). I això en un seminari on pràcticament tots els assistents són lingüistes. Doncs mira, jo vull que les facin en portuguès, en consideració amb la ponent de Brasil (que entén el català i el castellà perquè és lingüista, perquè té com a llengua primera una llengua romànica, i perquè fa l'esforç d'entendre'l ja que és una persona sensible a les minories). És que té gràcia la cosa. El seminari es diu "Les llengües de signes com a llengües minoritàries", i es debat el fet que durant segles han estat menystingudes i no considerades llengües. Al seminari s'ha presentat l'estat actual de la llengua de signes catalana i de la llengua de signes espanyola, s'ha parlat de la lluita que s'ha hagut de dur a terme perquè fossin considerades llengües de ple dret i, finalment, oficials a l'Estat espanyol. Es parla del fet que les persones sordes porten tota la vida havent d'adaptar-se a diverses situacions comunicatives en què no se'ls ha permès fer servir la llengua pròpia, la signada... i ve una ponent de Galícia (ni de Castella, ni de Madrid, ni d'Extremadura, per dir 3 comunitats a l'atzar), d'una comunitat on hi ha cooficialitat lingüística, i ens passem al castellà perquè sí.
Un pas endavant... cinc enrere.
Un pas endavant... cinc enrere.
1 comentari:
Ja tens raó. Normalment el CCCB avisa de si una conferència serà en català o en castellà i compleixen. Això és així si al moderador no li pica d'obligar el traductor a canviar de llengua amb una autoritat que no li ha concedit ningú, cosa que em sembla que deu haver fet Josep Ma. Mestres (aquesta ª petita és una castellanada). De totes maneres, aquesta activitat no és organitzada pel CCCB, sinó que només és acollida pel CCCB. Ara, és veritat que alguns encara semblen curts de gamblas si no veuen que una activitat per a lingüistes es pot fer gairebé en qualsevol llengua, especialment la del lloc i la de la majoria d'assistents. Allò de, com que són estrangers, pobrets, tot en castellà ja està tant florit com la dictadura franquista.
Publica un comentari a l'entrada