28/7/08

¡¡¡Per fi algú s'hi pronuncia!!!

I jo em pregunto... ¿serà el Lingüista Anònim?

Malgrat que la llenguaddicta no tingui temps de llegir la premsa diària (he escrit sovint en què empro les hores del dia), compta amb un eficient equip d'exploradors que li envien imatges, articles, talls de ràdio... Una de les exploradores més engrescada és ma mare (és clar...). Avui ha trobat això a La Vanguardia:


10 comentaris:

Dídac López ha dit...

La referència a la dialectologia com a ciència de la variabilitat geogràfica de la llengua entronca amb el punt de "variacionisme" del manifest anònim.

No es tracta d'un argument massa freqüent. Entre d'altres coses perquè el variacionisme demostra que, a grans trets, això de les "llengües romàniques" és una segregació superstructural, car el la variació lingüística romànica és contínua (o ho ha estat fins fa, pràcticament, quatre dies).

No obstant, el to general de l'article és diferent. És evident que no és el mateix que parlar entre convençuts que fer-ho entre lectors de la Vanguardia que, per definició, són diglòssics cosa de no dir.

llenguaddicta ha dit...

Sí, és ben diferent el to general, però... una persona pot fer servir estils ben diferents, si vol.

L'acabarem desemmascarant, abans que no s'ho pensa.

Anònim ha dit...

Hola colla!

Confirmat, NO sóc el senyor que ha escrit l'article aquest de La Vanguardia (que a més a més sembla molt més docte que no pas jo ;-)

Ara mateix sóc a la costa del Mar Negre, a la ciutat de Varna, continuant un viatge molt interessant i enormement enriquidor amb amics de Barcelona i nous amics de Sofia. Durant la darrera setmana he conegut gent de trenta-sis (36!) països diferents i entre aquesta gent he trobat persones que han esdevingut ràpidament molt especials per mi.

Ahir ens hi vam posar en marxa, amb la intenció de creuar Bulgària, i vam passar la nit a Veliko Tarnovo. Demà al matí sortirem cap a Nessebar, de manera que ara us he de deixar: em sap greu, però continuo sense tenir temps per escriure; només ho puc fer perquè tinc una espècie de "Bat-portàtil" que em treu de tots els embolics ;-)

L'Anònim

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Me n'alegro que a La Vanguardia hi publiquin això. No m'estranya, altres vegades ja han fet mostres de seny semblants.

No ho sé qui deu ser aquest anònim. En tot cas, li desitjo un bon viatge. Potser el company Hèctor ens donaria alguna pista sobre l'anònim. Ja ho veurem.

llenguaddicta ha dit...

Mmm... Em sembla que veig per on vas, Eduard... Doncs mira, no havia pas pensat en ell. ¿Potser era a Bulgària en un congrés d'amants de l'esperanto? Tot i que, si no ho vaig entendre malament, i no ens va enganyar l'anònim, és algú que ja ha acabat la carrera de Lingüística, i em sembla que a l'Hèctor encara li quedava alguna assignatura... Per cert, ¿quin podria ser el premi per qui el desemmascari? Com a mínim a un cafè ens haurà de convidar, ¿oi, anònim?

Et desitjo un molt bon viatge.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Oi, però si no és l'Hèctor, almenys ell ens podria donar pistes, perquè segurament coneix gairebé tots els catalans que se'n van a passejar per bulgària.

He llegit un article signat per professors majoritàriament de Madrid en què es posicionen en contra del Manifiesto. Un d'ells és en Moreno Cabrera, no és estrany. Però una cosa: l'article està molt mal escrit! Com poden haver signat una cosa tan enrevessada i desordenada. No sé si ens fan gaire favor així. De totes maneres els ho agraïm. A sota de l'article hi ha els comentaris dels lectors, que valen la pena de llegir, per veure que no estem sols. Podeu llegir-ho aquí.

llenguaddicta ha dit...

EDUARD: Tens raó, la redacció d'aquest article és penosa. Han volgut ser tan doctes que crec que l'han pifiada, perquè el 80% de la població pot arribar a entendre potser, amb sort, el 20% del text, i això no vol dir que el 20% restant de lectors sigui capaç d'entendre'n el 100% (potser ni tan sols el 80%).

Goita si estic matemàtica, avui...

Eulalia ha dit...

Teniu rao, l'article es enrevessat de collons. Pero no se si heu vist els comentaris. M'ha cridat l'atenció un acudir que explica una tal Xoana.
Diu "Chiste auténtico que se cuenta en Portugal:
-¿Como se llama a la persona que habla más de 3 lenguas?-
-Políglota-
-¿Y a la que habla 3?-
-Trilingüe-
-¿Y a la que habla 2?-
-Bilingüe-
-¿Y a la que habla soslo una?-
-Español-"

Una abraçada.

Anònim ha dit...

Colla,

1) Quant al premi per a qui em desemmascari, millor parlar-ne quan em desemmascareu, no? ;-)

2) De passada, he de dir que no conec aquest Hèctor de qui parleu. I, com la Llenguaddicta ha assenyalat encertadament, jo ja he acabat la carrera (sortosament, cal afegir! :-)

Per tant, la recerca segueix :-)

Ara mateix sóc a l'aeroport. Estic fent una escala molt poc llevadora a Praga. El meu vol arriba a Barna a les 23:15. Si algú vol desemmascarar l'Anònim, només cal que sigui a l'aeroport d'El Prat a les 23:15 aproximadament. Formaré part d'un grup de tres passatgers amb molta pinta de guiris :-), un dels quals portarà un barret i un altre anirà de taronja.

Més fàcil, impossible :-)


L'Anònim

llenguaddicta ha dit...

Anònim: És temptador això d'anar a l'aeroport a desemmascarar-te, però sincerament, tenint en compte que no tinc cotxe i que les 23.15 del Prat són les 24.30 (mínim) de qualsevol altre país del món (tret Cuba, és clar), em sembla que no aniré a rebre't. Però no et pensis que no et descobrirem...

EULÀLIA: A mi també m'ha fet riure molt l'acudit aquest. Jo el coneixia amb anglesos. Hi ha una pel·lícula que a mi m'agrada molt ("Before rising", amb Ethan Hawk) on el prota, nordamericà, i la prota, francesa, de viatge d'InterRail per Europa, paren a Alemanya. Allà troben uns nois autòctons a qui volen preguntar com arribar no sé on. El yanki li pregunta a un: "Perdona, ¿parles anglès?", i l'alemany li contesta alguna cosa així com: "És clar, però no estaria malament que l'esforç el fessiu vosaltres, de tant en tant". Un dels comentaris a l'article dels catedràtics m'ha fet pensar en aquesta anècdota de la pel·li: un noi que deia que vivia a BCN, que era espanyol i la seva llengua era l'espanyol, i que el seu cercle d'amics era tant de castellanoparlants com de catalanoparlants, i que mai ningú no li havia manifestat incomoditat ni res per l'estil per haver de passar al castellà per adreçar-se a ell. M'ha semblat molt egoïsta: en lloc de dir que ell viu de meravella a BCN perquè tothom amb qui es troba parla amb ell en castellà, hauria pogut dir que reconeix l'esforç de canviar de llengua a una d'al·lòctona per part dels seus amics. De debò que aquest individu no sap com l'estimen, els seus amics catalanoparlants...