22/7/08

Ara es porta la ignorància

"Esto es una panadería, sin embargo en el cartel pone forn de pa"... Mireu aquest vídeo de TeleMadrid. ¡És que ni les pel·lis de Buster Keaton!

7 comentaris:

llenguaddicta ha dit...

Ja em perdonareu que avui em comenti jo mateixa en primer lloc. Però és que encara no m'ho acabo de creure.

¿No se suposa que el català és la llengua oficial de Catalunya? Doncs, ¿quin sentit té aquesta notícia?

El més alarmant és que la periodista que la presenta ¡parla català!

Més cosetes interessants: el "cazurrismo" és el que es porta entre el turisme de Catalunya. Els exemplars de turista que es mostren al vídeo no tenen la primària acabada, és evident. El comentari de l'andalús (si es un bocadillo de queso pa' qué lo llaman entrepà de formatge) em recorda l'Espanya de bombo y pandereta de l'època franquista més fosqueta, quan els españolitos bavejaven veient les sueques a les platges...

És increïble que victimizin el turisme (segur que el senyor de l'entrepà de formatge entendrà perfectament el que és un BAR, estigui en català o en castellà...).

I és que no som els únics que boicotegem el turisme: els francesos són uns terroristes, ¡a les patates els diuen pommes de terre!

Y viivaa Ejpañaaaa...

DL ha dit...

Les tintes exagerades, justament, les posen catalans (o catalanoids) que s'han de fer perdonar la catalanitat (o la catalanitud). Allò que, en mans d'un espanyol, hauria estat la típica queixa de "por que no lo ponen también en castellano" (si és en català) o "por que lo ponen también en catalán" (si és en "bilingüe") es transforma en una crida a la substitució lingüística directa en tots els àmbits.

El problema dels qui es volen fer perdonar la catalanitat (o catalanitud) és que ells confien en un paradigma:

"Com que si no defenso Espanya em poden trencar la cara, mentre que si ataco Catalunya no en passa res, decideixo defensar Espanya i atacar Catalunya".

Si el paradigma es trenca, també els podrien trencar la cara per cara-girats. Com deia Machado, una de la dos te helará el corazón. Si els pétainistes haguessin sabut que Hitler anava a perdre la guerra no haurien estat uns col·laboradors tan arrauxats.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Jo penso en la pobra noia reportera. Ella és catalana i no crec que fós del tot conscient del que farien amb el muntatge del vídeo. Tendeixo a pensar que s'hi va veure obligada perquè necessitava el sou i que desconeixia el resultat final tan esperpèntic.

llenguaddicta ha dit...

DÍDAC: Crec que tard o d'hora als catalans se'ns acabaran inflant de debò, i direm un PROU tan fort que callaran d'una vegada. La paciència té un límit, i la nostra està a punt d'esgotar-se (RENFE, AVE, FECSA, Estatut, finançament, impostos... i a sobre ens provoquen amb la llengua).

EDUARD: Em sembla que peques d'innocent. Jo penso més aviat que la noia és una filla de papà que juga a ser periodista, i que no es tracta de que sigui o no conscient del muntatge, sinó que ni tan sols entén el que ella mateixa està dient. Vaja, en poques paraules, que a aquesta li han regalat el títol de periodisme perquè es veu clar que s'ha saltat alguns capítols de Barrio Sésamo. Si fos per mi, no tindria ni el graduat escolar... Puc dir-ho més alt però no més clar.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

És clar que a fer l'innocent, només hi jugo. Tampoc et passis: no saps res d'aquesta periodista, potser tenia mala intenció o és una inconscient més aviat...

llenguaddicta ha dit...

Inconscient o no, només cal sentir-la per veure que 1) no estima la seva llengua; 2) ni tan sols sap que el català és una llengua, i 3) tant li fa la ideologia de qui li pagui (cosa que la converteix en una venuda). Potser sóc radical, però és que començo a pensar que estem massa acostumats a abaixar el cap i empassar-nos massa coses. Està clar que 40 anys de dictadura han fet molt de mal, però ja va sent hora de superar-ho i reclamar, com a mínim, respecte.

Salut, república i independència.

PD: Sí, avui estic radical...

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

1. No estima PROU la seva llengua

2. Sembla una venuda