American Indian Sign Language

Molt abans que arribessin els anglesos a nord-amèrica, els indis ja tenien una llengua de signes amb diverses varietats regionals. En aquest enllaç podeu trobar informació interessant i alguns vídeos ben antics.

Una ONU casolana

El mateix dia que penjava el post anterior, vaig anar a sopar amb la companya de pis i els seus amics per a celebrar el seu aniversari i el d'una altra noia, una francesa que viu a la mateixa residència que jo.

A taula érem: una alemanya (la meva companya de pis), una francesa i jo, i quatre (homes) serbis. Els serbis entre ells parlaven serbi, i amb l'alemanya també parlaven serbi (són companys de màster). La llengua franca en aquella taula era l'anglès. Jo de tant en tant amb la francesa parlava francès, especialment si no volia que els altres sabessin què li deia. Quan l'alemanya i la francesa s'havien de dir alguna cosa que no volien que els homes entenguessin, parlaven alemany, amb la qual cosa, tampoc jo me n'enterava, tot i que... això de signar m'ha despertat les habilitats de comprendre el tema d'una conversa observant gestos, mirades i expressió facial. Exemple pràctic: l'alemanya li diu alguna cosa en alemany a la francesa, mentre treu el tabac de la butxaca; la francesa li diu alguna cosa i dirigeix una mirada ràpida, completament involuntària, al plat de l'alemanya; jo li dic a l'alemanya en anglès "ella té raó, t'hauries d'acabar primer la carn", totes dues em miren i em pregunten "¿com has sabut de què parlàvem?" Quan algú es queda de pedra amb les meves dots adivinatòries en situacions similars, sempre dic: "Sóc lingüista".

La nota divertida de la taula la va posar un noi romanès que va arribar pel cafè (venia de la seva graduació). Era amic de la francesa, i amb ella parlava en francès. La noia ens va presentar, un per un, dient d'on érem. "Ell és en ..., és de serbia", i el romanès li va dir alguna cosa en serbi que no vaig entendre. Tots ens vam quedar sorpresos, "uau, parles serbi", "només una miqueta". "Ella és la ..., és d'Alemanya", i el romanès li va dir alguna cosa en alemany que només ella i la francesa van entendre, i es va reproduir el mateix diàleg. "Ella és la ..., és de Catalunya", i el romanès em va dir "oh, de Catalunya, molt de gust, m'encanta el teu país". I ens vam quedar tots de pedra.

Fa un parell de setmanes vaig estar en una taula, sopant, amb una situació similar. Era el comiat del meu (mig)germà, que fins ara estava vivint a pocs kilòmetres de Londres i se'n tornava al seu país d'origen, França. Aquella nit a taula érem ell i el seu germà (francesos), quatre polonesos, un d'Estònia, un altre francès, un anglès i jo. La llengua franca era l'anglès. Els polonesos, entre ells, parlaven polonès, i amb el noi d'Estònia també. El meu germà i son germà parlaven francès. El meu germà amb mi parlava català. Amb l'altre noi francès parlàvem francès i anglès. Amb l'anglès, només parlàvem anglès. I, sorprenentment, un dels polonesos coneixia la llengua de signes anglesa (BSL), i vam passar una estona compartint els nostres coneixements súper bàsics de BSL: el noi és veterinari, i sabia els noms dels animals, jo llavors només havia fet una classe: nombres i transports...

M'encanten aquestes situacions multilingües, encara que em perdi converses. Em sento com peix a l'aigua.

Creixent en un món multilingüe

Avui l'Eduard m'ha enviat uns enllaços que he volgut compartir amb vosaltres: són blogs de gent que viu unes situacions lingüístiques ben peculiars a casa, i la canalla creix en un entorn on s'usa més d'una llengua. Feu-hi una ullada:

Bringing Up Baby Bilingual
BabelKid - Raising a Multilingual Child
Bilingual Babes
Multi Tongue Kids

¿Música per a sords?

Fa poc més de tres anys que un cantant de rap finlandès, Marko Vuoriheimo, s'ha fet famós en la Comunitat Sorda mundial. ¿Per què la Comunitat Sorda s'interessa per un cantant de rap? Perquè Marko (Signmark) és sord.

Fins ara, les expressions artístiques de la Comunitat Sorda abastaven la poesia (en llengües de signes fa molt que existeix) i el teatre, apart de l'escultura i la pintura que, òbviament, no necessiten de la llengua oral per a ser enteses. Pel que fa al cinema, recentment s'han engegat festivals de cinema sord en què els directors són sords, així com els actors, la qual cosa ha significat un pas endavant, més enllà del típic paper de sord amb problemes d'integració que estem acostumats a veure en pel·lícules dirigides i interpretades per oients (Fills d'un Déu menor, per citar-ne una que tots coneixeu). L'esfera musical, però, es limita a facilitar un intèrpret en llengües de signes per als concerts, per tal que els Sords tinguin accés a les lletres de les cançons (lletres escrites en una llengua oral i adaptades a la llengua de signes a la qual són interpretades).

Signmark ha suposat una revolució en el món de la música. És un cantant sord, i canta amb les mans, amb el cos, amb la seva expressió facial. Per a les seves cançons fa servir la Llengua de Signes Americana (ASL), tot i que la seva llengua primera és la Llengua de Signes Finlandesa (Suomalainen Viittomakieli, en finès). El seu company interpreta les cançons a l'anglès, perquè els oients també les puguin seguir. Curiós, ¿no?

Aquí teniu un exemple del que fan (la música i l'adaptació a l'anglès és de Heikki Soini i Kim Eiroma):

(La primera cançó parla de conflictes. La segona parla del fet de ser Sord).

El debat és inevitable: una cançó en una LS no pot ser emesa per la ràdio. Les cançons de Signmark sonen a les ràdios de tot el món, i només els oients hi tenim accés. ¿Discrimina això la Comunitat Sorda?

(Recomanació per als oients: un cop l'hagueu vist i escoltat, torneu-lo a posar però sense veu. No importa si no enteneu tot el que signa Marko, segurament tampoc enteneu tot el que diu l'intèrpret que canta en anglès, però sentireu com és la música per a sords).

Per fi...

Finalment, els companys de màster (tots lingüistes) hem sortit a fer una cervesa. Ens ha costat tot un trimestre, però al final ens hi hem llançat. I és que els lingüistes les tenim, aquestes coses... Som freaks per naturalesa, ¿què voleu?

El més interessant és que ha sorgit una mena de compromís, de cara al proper trimestre, d'ajuntar-nos un cop a la setmana per a discutir articles d'interès comú. Un altre dels objectius de les trobades serà presentar els nostres treballs amb la idea de "fer el ridícul i equivocar-nos davant dels companys abans de fer-ho davant les autoritats competents encarregades de posar-nos la nota". Genial, ¿no trobeu? Un grup de 13 lingüistes, especialitzats en diferents àrees, compartint els seus coneixements amb els altres. Sona fantàstic (i el gotet de vi blanc que m'he fotut mentre ho decidíem no té res a veure amb l'eufòria que m'envaeix mentre escric aquest post).

:)

Usted tonta poco? Es necesario aumentar los ingresos? (Aquest post ha estat ampliat)

Aquest és l'assumpte d'un correu electrònic que he rebut avui. Com podeu imaginar, es tracta d'un correu d'aquells que van directes a la carpeta Correu Brossa del Gmail. Normalment no me'ls miro, els esborro definitivament. Però aquest m'ha cridat l'atenció: "Usted tonta poco?" M'he estat trencant les banyes una bona estona intentant descobrir quina paraula ha traduït el traductor automàtic per "tonta", però no l'he trobada. Potser estic assumint que l'original era anglès, quan podria ser, ves a saber, suec. O potser estic assumint que l'original devia dir alguna cosa com "¿Vostè cobra/guanya poc?", quan potser l'original deia alguna cosa com "¿És vostè poc tonta?", volent dir, no tens ni un pèl de tonta...

La resta del missatge, però, també té suc [entre claudàtors els meus comentaris], la negreta és d'ells:

Bienvenida.
Estamos interesados en le como un empleado.. [le como un empleado, o dos, siempre que estén tiernos]
Si desea ganar ademas- aprovechar la oportunidad para convertirse en remoto [¡sí, sí, sempre he volgut ser remota!] te propuesto nuestro empresa y cobrar de 10 a 30 euros por hora en la Internet. [aquesta l'ha escrit el Johan, segur]

Todos lo necesite- habilidades con ordenador personal, acceso gratuito a Internet y cuestionario enviado por correo a nosotros, que contengan datos de nombre completo, edad y lugar de residencia.

Aqui esta nuestro Manager Tommie@es-west.org

Ya un par de horas. [home, no ben bé, només un minut de fet, que el missatge fins ara no ha estat tan llarg]
Le enviaremos una carta en respuesta detallada instruccion trabajo.
Solo esperamos de usted laboriosidad. Esto no requiere ningunos archivos adjuntos! [no, la laboriositat no requereix arxius adjunts, això ho sabem tots]


Usted mismo vera, que refina - vera! [sembla la lletra d'una cançó de Franco Battiato]

Crec que els traductors automàtics estan sobrevalorats...
_____________________________

ADDENDA: Oh, oh, oh, és que n'he rebut un altre, i aquest és potser encara millor que l'anterior.

Assumpte: Vacaciones con los salarios de 1.473 euros

Usted registrado recientemente en el sitio de las vacantes.
Estamos contentos de informarles que nuestra base de vacaciones se ha recentado y nosotros abrimos un nuevo servicio - la seleccion de las vacaciones por sus datos.
Puede obtener libre garantizado y una lista de pertinentes de las vacantes usted. Enviar encuesta en esta direccion: Mickey@es-trabajo.net

Por favor, estos tres puntos:
1. Nombre, apellido.
2. Su edad y educacion.
3. Cuanto tiempo un dia esta listo para trabajar?

Por favor, no desea responder.
En promedio, se consideran encuestas durante el dia. A travis de la jornada recibira una carta de respuesta.

Adios.

(En un altre molt similar comencen amb aquesta frase: Mucho gusto le dan como nuestro usuario). Boníssims, ¿no trobeu?)

Una miqueta cansada de repetir la mateixa història

Aquesta darrera setmana me l'he passada explicant per què s'ha de vetllar perquè les llengües no desapareguin. El primer va ser el company de pis (a recordar: novaiorquès de 28 anys que tan sols parla anglès i japonès, i aquest darrer per obligació). El seu argument era per què cal mantenir una llengua com el japonès que perpetua les diferències entre homes i dones (parlant de la flexió que pateixen els verbs i de la tria d'alguns elements lèxics quan una dona s'adreça a un home o a l'inrevés). Jo li explicava que a casa meva fem servir el "vostè", flexionant el verb com toca, per a parlar amb la gent que no coneixem i/o que són més grans que nosaltres, però no el vaig convèncer. També vaig fer ús de l'argument del suposat sexisme del castellà i del català (bé, de tota llengua que té gènere morfològic i usa el masculí com a no marcat), defensant que el nom no fa la cosa, que si som sexistes ho som perquè ho som, no pas perquè la llengua ens hi porti; però no li va servir. Ell seguia creient que tots hauríem de parlar una sola llengua (això sí, tant li era quina, i tant se li en fotia si era anglès com swahili). També vaig treure les armes per a mirar de fer-li veure que el que convindria seria acostar-nos als altres comprenent la seva llengua, de manera que poguem comprendre la manera com expressen els seus pensaments, sentiments, etc., perquè tot i que en totes les llengües es pot parlar de tot, la manera canvia d'una llengua a una altra, etc. Però res. Llavors em va explicar que al Japó els joves fan servir una adaptació fonètica de "I love you" per a dir-se que s'estimen, la qual cosa vaig trobar estúpida: si en la teva llengua tens una manera de dir-ho, ¿per què necessites la d'una altra llengua?

Ahir a la tarda, un altre noi, en aquest cas un que parla unes 6 llengües (indi de naixement, viu a Londres des dels 7 anys), em va sortir amb el mateix tema: tots hauríem de parlar una sola llengua i, si volem, aprendre les llengües dels altres.

Grrr... Prou, dimiteixo. ¡Se m'acaben les energies!

Addenda: Sort que hi ha iniciatives que em fan recarregar les piles. Cliqueu aquí (espero que pogueu veure l'enllaç).

Caçadors de bolets

El passat 18 de novembre els protagonistes del programa de TV3, Caçadors de Bolets, eren un grup d'homes sords usuaris de la Llengua de Signes Catalana (LSC). M'ha semblat oportú inserir el vídeo per tal que pugueu veure com es creen noves paraules: ¿com es creen noms per als bolets?

El món boletaire, i el de la botànica en general, juga amb els llatinismes com a nom científic i les adaptacions a les llengües diguem-ne vernàcules, normalment basats en colors, mides, formes, o en similituds amb altres realitats (e.g. peu de rata, camallarg, mataparents, cep...). Si el català ho fa, ¿per què no ho hauria de fer la LSC? Mireu el vídeo i veureu com es generen noms per als bolets, emprant exactament les mateixes tècniques (però en aquest cas, amb una llengua visual i força icònica).

Addenda: és una pena que el vídeo que han penjat a TV3 no estigui subtitulat per a sords. Les parts amb veu no són accessibles per a ells. (Ja he escrit al defensor de l'audiència per a alertar-los). Apa, ¡bona cacera!

Barbaritats (que no barbarismes)

Us devia un post sobre algunes de les barbaritats que la professora del curs d'anglès ha deixat anar a classe. Només perquè passeu una estona entretinguts:

1. L'explicació del genitiu saxó (a partir dels exemples del llibre que ella fa servir):

-The professor's secretary

-Students' marks

Professora: "Com podeu veure, amb els plurals l'apòstrofe va darrere de la s".

I es queda tan ampla. Cap esment al fet que quan el nom al qual modifica el genitiu és un nom acabat en s, la s del genitiu cau per motius més que probablement fonètics (de fet, dubto que la professora sàpiga que es tracta d'una marca de cas residual de l'anglès).

2. Sobre l'estructura del paràgraf: topic sentence (frase que conté el tema a tractar, aquí li direm "frase temàtica" --perdó per la traducció patillera), supporting sentences (frases que donen suport a la frase temàtica), concluding sentence; això és el que diu el llibre:

"The topic sentence is usually the first sentence in a paragraph. It gives the topic and the main idea. The first sentence of a paragraph can be indented. The supporting sentences come after the topic sentence, and they explain the topic sentence. The concluding sentence comes at the end of a paragraph".

(Traducció al català: "La frase temàtica és normalment la primera en un paràgraf. Ens presenta el tema i la idea principal. La primera frase d'un paràgraf pot estar sagnada [entrada amb el tabulador, per als no entesos en la matèria]. Les frases de suport venen després de la frase temàtica, i expliquen la frase temàtica. La frase de conclusió ve al final del paràgraf").

¿Enteneu ara per què em sento com si estés a P5? Només li falta afegir una imatge d'en Coco fent la distinció entre "davant" i "darrere". I això per no comentar el fet que la primera frase d'un paràgraf només està sagnada si tries un estil concret de paràgraf. ¿D'on coi ha tret el llibre? ¿Li va sortir dins una capsa de cereals?

3. Exercici d'omplir forats: gramàtica.

-I look forward ...... you soon. (Que en català seria una cosa com: "Tinc ganes de veure't aviat").

a) seeing b) to seeing c) to see

Resposta correcta: b. I look forward to seeing you again.

Pregunta dels companys de classe (gairebé tots havíem triat la c): "Però, ¿per què -ing en aquest cas i no l'infinitiu?"

Resposta de la professora: "Perquè en aquesta expressió el verb ha d'anar amb -ing". Vaja, més clar l'aigua. Ara només m'he d'aprendre uns quants centenars d'expressions per l'estil, i com flexionen el verb cadascuna d'elles. És molt més fàcil que aprendre's una norma, ¿oi? (¿O era a l'inrevés?)

De fet, l'únic motiu que tinc actualment per a seguir assistint a les seves classes és el de tenir teca per al blog. Però ja us informo ara: em canvio de grup.

Nota: ser parlant nadiu d'una llengua no et converteix en mestre d'aquesta llengua.

Bilingüisme, o com dir un munt de mentides en dos paràgrafs

¿No us ha passat mai que buscant el sucre al supermercat trobeu de tot menys el sucre? O a casa, buscant la cinta mètrica o una tirita (aquelles coses que no feu servir sovint), ¿no us ha passat que heu trobat la funda de les ulleres o una carta d'un amic de la infantesa?

Avui he obert un llibre a la biblioteca pensant-me que hi trobaria el que estava buscant (bilingüisme en llengües de signes --digueu-me rara, però el llibre es diu Sign Bilingualism. Language development, interaction, and maintenance in sign language contact situations), i quina ha estat la meva sorpresa en trobar-me això:

"In theoretical terms, Catalan/Spanish bilingualism [està parlant de les llengües orals] can be considered to have achieved the highest level of equality (this parity has also been maintained in the latest legal forms), as both languages receive the same number of teaching hours, as well as additional time dedicated to the reflection and comparison of the structures that are common to both languages [està parlant de l'educació obligatòria]. In the teaching of other subjects, Catalan is the most commonly used language, as it represents the vehicular language for the entire period of compulsory education. Indeed, this bias discriminates against Spanish, and has been the object of constant criticism from certain social/political groups (details of the most recent of these are available on the following web site: www.ciutadansdecatalunya.info).

Considering that rights correspond to people, and not to territories, the Ciutadans de Catalunya Association defends the notion that both languages form part of the heritage of the people of Catalonia, and that their equal consideration at the institutional level would represent an example of tolerance and mutual respect between these two communities, and contribute to reduce the widely spread association of low working class with Spanish in the Catalan society".

L'autora d'aquesta aberració és una de les editores del llibre, i signa el capítol titulat "Sign bilingualism in Spanish deaf education". No només dóna una versió bastant esbiaixada de la realitat que vivim al nostre país (pel que fa a les llengües orals), sinó que al llarg del capítol omet deliberadament l'existència de la Llengua de Signes Catalana. Fins i tot quan parla de la llei de 2007 que regula l'ús de les llengües de signes del territori espanyol, i les reconeix com a cooficials, tan sols esmenta la Lengua de Signos Española. Encara més, en una graella on presenta el projecte lingüístic de les diferents escoles de la província de Barcelona que usen la LSC a l'aula (ja sigui com a llengua vehicular o com a matèria curricular), l'autora la cita com a "Sign Language", sense especificar que és "Catalan Sign Language". El més preocupant és que el mateix títol del llibre és fals: no hi ha un sol dels capítols que parli del que s'esperaria trobar en un llibre amb un títol com el d'aquest, és a dir, en cap cas parlen de contacte entre llengües de signes, sinó del contacte entre una llengua de signes i una  (o dues) d'oral(s).

Sens dubte, a Londres estic aprenent un munt de coses: especialment, com no s'ha d'escriure un llibre.

(Nota: aquesta senyora ha escrit un article sobre el sistema verbal en LSC juntament amb Rosa Boldú, una eminència en sintaxi de la LSC).

¿Per què parlem?

La BBC ha editat un documental sobre el llenguatge: "Why do we talk?" És un documental d'una hora que us recomano. Experts de diferents universitats i diferents disciplines presenten els seus experiments i les seves troballes, i ho fan d'una manera molt accessible per als no entesos en la matèria. Alguns d'aquests experiments no us seran desconeguts, perquè se'ns han explicat a classe o els hem trobat descrits en articles i llibres. El documental fa un ampli recorregut per l'adquisició de la primera llengua i l'anatomia del tracte vocal, passant per l'autisme i els trastorns del llenguatge.

Malauradament s'obliden de les llengües de signes, com és habitual. Tan sols en un moment en fan esment, però amb tan poca gràcia que la informació que en donen és incorrecta: "La llengua de signes és tan sols una d'entre les 6.000 llengües que es parlen al món". Mira que era fàcil construir una frase que donés una informació més acurada sobre les llengües de signes...

Tampoc no han aprofitat el fet que la recerca en llengües de signes des del punt de vista neurolingüístic i psicolingüístic ha ajudat a esclarir molts dels misteris del naixement d'una llengua, així com a entendre el funcionament del cervell quan pateix una lesió que afecta a alguna de les àrees del llenguatge.

Malgrat tot, el documental val molt la pena (i conec a dos dels experts que hi apareixen: en Gary Morgan i en Gerardo Ortega, la qual cosa sempre fa il·lusió compartir).

(¿M'ho sembla a mi o l'estructura del meu català comença a patir les conseqüències de passar el dia envoltada d'anglès?)

ADDENDA: Ara sí que podeu veure el vídeo (i no he estat jo qui l'ha penjat al YouTube, consti...). L'enllaç us durà a la primera part del vídeo, està dividit en 6 vídeos de 10 minuts. Seieu còmodament i... enjoy!

El Parlament

Avui he escrit un correu electrònic al servei lingüístic del Parlament (arran d'un parell d'errades que he trobat en l'article publicat a la pàgina web, que parlava de l'aprovació del projecte de llei que reconeix la llengua de signes catalana).

En enviar el correu electrònic he rebut una resposta automàtica, un avís de confidencialitat, escrit en cinc llengües diferents: català, aranès, castellà, anglès i francès.

D'acord amb el francès, per allò que són el país veí, però, ¿anglès?

Cinema en valencià

Avui m'ha sorprès aquest titular de El País: Aprender valenciano en el cine. A primer cop d'ull pot semblar que del que parlen és del doblatge de pel·lícules a la variant nord-occidental (ara que hi penso, ¿per què en diem nord- i no simplement occidental?). Però si llegiu l'article veureu que en un moment donat El País escriu: "...se reunieron ayer en el UGC Cine Cité de Valencia para la proyección de varias películas dobladas al catalán".

Com diu la Carme Junyent, tant me fa com li diguin... mentre el parlin.

Escala pentatònica

Avui, sessió doble al blog de la llenguaddicta. M'han enviat aquest enllaç i no me n'he pogut estar de compartir-lo amb vosaltres.

Triga una mica a carregar-se: premeu la pausa, espereu que carregui i mireu-lo tot d'una tirada (si l'aneu mirant tallat no té gràcia).

The Language Show

Aquest cap de setmana Londres ha acollit The Language Show, un esdeveniment anual en el qual es troben els representants de les diferents institucions que s'encarreguen de la difusió lingüística arreu del món. L'Institut Ramon Llull hi ha tingut un estand, en el qual jo mateixa he estat treballant avui.

Una de les coses que m'ha sorprès gratament és descobrir el munt de gent que coneix la nostra llengua, que coneix els seus origens i que, a més, estan interessats a aprendre-la. El tast de català (una classe introductòria de mitja horeta) ha estat avui un èxit: 15 "alumnes". No us sabria dir quanta gent ha passat per l'estand demanant informació en les 6 hores que jo hi he estat, però segurament em quedo curta si us dic que he atès a 50 persones (i a l'estand érem 4 i no hem parat).

Molta de la gent que hi passava venien amb l'estès estereotip del català com a "barreja entre el castellà i el francès", la qual cosa he mirat de corregir ben educadament tot explicant (again and again) que de fet van néixer totes més o menys al mateix temps i que, per tant, més aviat podem considerar-les llengües germanes o cosines entre elles. Alguns se sorprenen de saber que el català i el castellà són tan distants l'una de l'altra com ho poden ser el castellà de l'italià o el francès i del portuguès; la llenguaddicta ha exercit de mestra quan algun dels visitants preguntava per què el català se sembla més a l'italià que no pas al castellà; molts tenien coneixements d'una d'aquestes llengües i ens explicaven experiències personals: els anglòfons que han après alguna llengua romànica se senten encoratjats a aprendre'n alguna de nova, perquè entenen que un cop que n'han après una, les altres els semblaran més senzilles.

Malauradament, en un esdeveniment multitudinari sempre t'acabes topant amb la poma podrida: jo avui me n'he hagut d'empassar dues. La primera, un home anglès que presumia de parlar 6 llengües, algunes de les quals havia hagut d'aprendre per motius laborals: "He estat vivint 6 anys a Luxemburg, i m'he negat a aprendre luxemburguès: és una llengua horrible, quan la sents parlar sembla que vomitin; és una llengua estúpida". Aquest senyor tan intel·ligent que parla 6 llengües m'ha explicat que el seu pare viu a Alacant: "Allà parlen català, ¿oi? Si vaig a Alacant a viure amb el meu pare, amb les nocions de castellà que tinc, ¿podré fer vida normal, podré anar a un bar i demanar un cafè, o he d'aprendre català? És que a aquestes alçades, com que ja parlo 6 llengües, no tinc ganes d'aprendre una llengua petita que no em servirà per a res en la meva feina". La llenguaddicta, tot mantenint la calma (tot i que li han vingut ganes de fotre-li un mastegot), li ha preguntat, molt subtilment: "Potser per motius laborals no, però, ¿què me'n diu dels motius personals? Conèixer gent i poder-s'hi comunicar en la seva llengua és molt gratificant". Crec que l'home tan intel·ligent que parla 6 llengües ha captat el meu sarcasme.

La segona poma podrida me l'he empassada amb cor i cua incloses: un home força brut s'acosta a l'estand, em parla amb veu més alta del que és necessari per demanar-me si pot agafar un llapis. Li contesto amb un somriure, "és clar", i m'aixeco del tamboret per a acostar-m'hi i iniciar la meva tasca d'informadora. L'home em mira i em diu (en un castellà força estrany, sorprenentment fluït): "¿Qué miras? No soy un ladrón. Solo he cogido dos". En aquell moment la proximitat entre la seva cara i la meva era prou com per detectar un excés d'alcohol al seu estómac. Evidentment, no he contestat. He continuat somrient i no he obert la boca, no fos cas que es pensés que li volia donar conversa. Però ja sabeu que els borratxos et parlen malgrat que tu no els hagis fet cap pregunta, i aquest, a més d'anar molt borratxo, era un maleducat: "No me hables de Cataluña ni del catalán que ya sé de qué vais". Ha començat així, i ha acabat dient-me que no em puc sentir catalana perquè sóc espanyola (perquè ho diu el meu passaport i perquè Espanya és un país i Catalunya no ho és). També m'ha dit que el català no serveix per a res (si hagués estat més ràpida li hauria dit un insult ben groller en català i després li hauria dit que, com a mínim, per a insultar sí que serveix). Llavors ha començat a riure del nom de la institució a la qual jo representava en aquell moment: "¿Llull? ¿Quién es Llull? ¡Nadie lo conoce! ¡Qué nombre tan absurdo! ¡Cervantes! Ese sí es conocido. Tendríais que llamaros Gaudí. Todo el mundo conoce a Gaudí". La llenguaddicta no se n'ha pogut estar, i ha evidenciat la ignorància supina de l'individu que tenia al davant: "¿Qué sentido tendría poner el nombre de un arquitecto a una institución lingüística? Cervantes fue el primer escritor en lengua castellana. Llull fue el primer escritor en lengua catalana". L'individu em mira i em pregunta: "¿Aún vive?" Li contesto: "Espero que no: nació en 1232". Llavors se m'ha acudit preguntar-li al meu interlocutor d'on era. Premi per qui l'encerti.

Afortunadament, la valoració global del Language Show és del tot positiva.

(Per cert, el nostre estand estava situat davant mateix del de l'Instituto Cervantes. M'he quedat amb les ganes d'anar-los a preguntar per què tenien un pòster de Salvador Espriu a la paret).

Columbus, Colom, Colón, Colombo

Com potser ja sabeu, s'acaben de publicar dos llibres que verifiquen l'origen català de Cristòfor Colom. El País en feia ressò avui mateix. Malhauradament, la llengua en què han estat escrits aquests dos llibres és l'anglès, i tan sols es preveu una traducció al català (no pas al castellà). ¿De què ens serveix que es tradueixi només a la nostra llengua, si el que ens interessa és que se n'enterin els del país veí, els que s'entesten a perpetuar la fal·làcia per a posar-se les medalles? ¿No hauria d'invertir alguna de les nostres editorials bilingües en la traducció al castellà d'aquests documents? No és que jo sigui una gran defensora de l'origen català de Colom (realment, m'és bastant igual d'on era aquest bon home perquè, si ens ho mirem fredament, el seu fantàstic descobriment va permetre un dels més grans genocidis de la Història de la Inhumanitat), però sí sóc defensora de la veritat, i si s'ha demostrat que era català, ¿què en treiem nosaltres de confirmar-ho? ¿Estarrufem les plomes i ens donem copets a l'espatlla nosaltres mateixos? ¿Quin sentit té?

L'ordre dels sumands...

Necessito la vostra ajuda. Començaré explicant-vos que sóc l'única lingüista de la classe de "English for Academic Purposes" (una classe per a no anglòfons que ofereix el Centre de Llengües, amb intenció de millorar les nostres habilitats amb l'anglès parlat i escrit). Ser l'única lingüista en una classe de llengües és una situació que, com sabeu, no experimento per primer cop (ho vaig ser quan feia rus, quan feia japonès...). Un cop més, em reafirmo en la idea proposada fa un temps: els professors de llengües haurien de tenir un bagatge lingüístic més que bàsic. Però deixarem aquest tema per a més endavant.

Ara el que us demano és que m'ajudeu amb aquest enigma: l'ordre dels adjectius en una seqüència en anglès. Com ja sabeu, en anglès pots fer una seqüència d'adjectius precedint un substantiu sense l'ús de comes entre ells, ja que en anglès la sintaxi la fa l'ordre de les paraules. En català, per dir que una pilota és gran, rodona i vermella, no puc dir: "una pilota gran rodona vermella".  En anglès sí.

Segons el llibre de gramàtica How English Works (Swan and Watter, 1998. Oxford), l'ordre dels adjectius ha de seguir la següent norma: color-origen-material-propòsit, i llavors el substantiu. Tot el que no sigui això es col·loca abans de "color". Ara bé, pareu atenció al fet que en anglès, els substantius que modifiquen a altres substantius (com seria el cas de "vaixell de paper" en català) ocupen la posició prenominal ("paper ship"). Però segueixen sent substantius.

L'exercici a classe era decidir, de 4 possibles respostes, quina era la correcta. Eren seqüències de 4 adjectius que complementen el substantiu compost (o, si voleu, el substantiu modificat amb un altre substantiu) "riding boots". L'opció correcta és, segons el llibre:

old red Spanish leather riding boots

I el que la llenguaddicta té a dir és el següent: tal com jo l'entenc, aquesta frase el que em diu és que les botes de muntar són velles, vermelles i estan fetes de pell espanyola, perquè:

[old red [Spanish leather] riding boots]

¿No? O fins i tot, que les botes de muntar són velles i estan fetes de pell espanyola vermella:

[old [red Spanish leather] riding boots]

O encara, que les botes de muntar estan fetes de pell espanyola vermella i vella:

[[old red Spanish leather] riding boots]

La mestra deia que no, perquè el llibre diu que aquest és l'ordre, però no responia a la meva pregunta: "¿què entén vostè quan llegeix això?" El que jo volia aclarir és si ella entén que les botes són espanyoles, o si entén que estan fetes amb pell espanyola. (Quan torni a casa el meu company de pis americà li faré la pregunta, a veure què entén ell... si no arriba amb massa cerveses entre pit i esquena).

L'argument que li he donat és que "leather" és un substantiu (i no un adjectiu, com ella em volia fer creure, per més que ocupi un lloc genuïnament destinat a adjectius: he buscat a Longman, Oxford i MacMillan), i per tant, l'adjectiu/s immediatament anterior/s l'està/n modificant. L'alternativa que jo proposava era "Spanish old red leather riding boots", perquè:

[Spanish [old red leather] riding boots]

(Però aquesta proposta podria acabar significant el mateix si correm el segon claudàtor cap a l'esquerra, i llavors el meu argument cau pel seu propi pes), per tant:

[[old red leather] Spanish riding boots]

¿Què me'n dieu?

(Nota: en vermell els noms, en blau els adjectius).

Al·lòfons

Avui m'ha picat la mosca pensant en aquest concepte. Un al·lòfon, segons el DIEC, és una "Variant fonètica regular en què es manifesta un fonema en funció del context en què apareix". És a dir, un exemple d'al·lòfon és la [b] aproximant (per comptes d'oclusiva) que tenim en contextos com "tribu", o (el meu exemple preferit) totes les manifestacions de la /n/ preconsonàntica ([m] en contextos com "informal", velar en contextos com "fang"...). En tots aquests casos d'al·lofonia, l'única diferència entre el fonema i els seus al·lòfons és un tret distintiu (en els exemples que he donat, el punt d'articulació).

Ara bé, ¿com expliquem el fet que el fonema /v/ (labiodental fricativa) es manifesti com a bilabial oclusiva? (Suposo que el dia que ho explicaven a classe vaig fer campana).

¿Algun fonetista a la sala?

Les llengües ignorades

El titular de El País d'avui sobre la publicació del nou Astèrix (50 anys) ignora l'existència d'altres llengües a l'estat espanyol que no són oficials. ¿Tan difícil era afegir "oficiales" després de "lenguas"?

Les cordes vocals en acció

Catalunya triomfant...

El New York Times publica un article de 1934 sobre la independència de Catalunya. Molt interessant.

Horaris

Dimecres:

• Research Design and Statistics (de moment, d'oient... aquesta me la deixo per l'any que ve)
• Introduction to the Brain and imaging the Brain

Dijous:

• Deafness, Cognition and Language

Divendres:

• Issues in Research Practice and Investigating Research

¡I això és només el primer trimestre!

Ai, mareta...

Doblatge

Com tots sabeu, la tendència general en el món és subtitular les pel·lícules (sèries i similars). El nostre país és un dels pocs que encara dobla. Havia sentit molts cops que els estudis de doblatge catalans són els millors del món (la Neus us ho podria corroborar), ja que busquen que en la mesura en què sigui possible, l'actor de doblatge interpreti (per això se li diu "actor"). A més, el doblatge català vigila molt l'inici i el final de les tires fòniques (per tal que la boca no segueixi movent-se sense so de fons, o a l'inrevés), així com el fet que algunes consonants estiguin ben sincronitzades (especialment les bilabials, ja que és on es nota més el punt d'articulació).

Tot i que no sóc partidària del doblatge, he de reconèixer que és cert: els doblatges catalans són els millors del món. ¿Amb què els comparo? Amb els polonesos: el doblatge polonès és més semblant a la traducció d'un documental que al doblatge pròpiament dit. Mirant una pel·lícula horrible en un canal polonès, a casa del meu germà a Rochester, sento la banda sonora original en anglès, i per sobre un sol lector polonès que, sense cap mena d'intenció en la seva entonació, tradueix el que diu cadascun dels personatges. Podeu imaginar que la solució polonesa resulta inquietant, perquè sentir la veu del lector quan parla una dona desorienta.

Burrocràcia

L'aterratge a London ha estat fallit. Només arribar a la Registration Office per tal de fer el meu enrolment (per a matricular-me, vaja), em diuen que no surto a la base de dades. La meva cara va canviant de color a mesura que es confirma que no existeixo. Em fan passar a una altra taula, amb una base de dades diferent, la dels estudiants amb una conditional offer. Resulta que la meva oferta està pendent de rebre un document: el meu títol i les meves qualificacions. Recordo perfectament haver-ho enviat. En català, és clar, en espera de rebre el llibret que la UB t'ofereix (previ pagament de 10 euros) el dia que pagues el títol. El famós llibret, també conegut com a suplement europeu, és un detall de la teva titulació i del teu expedient acadèmic, notes, etc., tot en anglès. L'esmentat suplement va ser abonat el mes de febrer, amb la confirmació, per part de la secretària de la UB, que abans de marxar a Londres el tindria.

Pocs dies abans de marxar vaig trucar a la secretaria. Em van dir que no els havien rebut, i que de fet podia esperar-me asseguda (no van dir-m'ho així, és clar, però la idea era aquesta), ja que triguen com a mínim 1 any a fer-los. Ara necessito aquests documents en anglès, i com que la primera persona que em va atendre a la UB, que era o bé una negada o bé una torracollons, no em va informar del temps d'espera, hauré de pagar una traducció jurada.

En fi, que aquells que esteu a punt de pagar el títol, no us deixeu enredar: el suplement europeu no serveix ni per eixugar-se...

He demanat al Departament de Llengües de la universitat anglesa si em farien la traducció; avui estaven tots ocupats i la recepcionista (qui m'ha confessat que era el seu primer dia de feina en aquell lloc de treball) n'ha pres nota. Però vés a saber si l'entendran, la nota:

Translation: certificate and transcripts. From Cattelan to English.

(Addenda: això de la Unió Europea i de Bolònia és un frau. Allà on vas has de dur els documents traduïts: si envies una carta de la universitat de Londres al Ministeri d'Educació del nostre país, la volen traduïda al castellà. Si has de presentar el teu títol a la universitat anglesa, el volen en anglès. ¿Algú em pot explicar de què serveix la globalització?)

¡Visca el plurilingüisme!

L'aventura valenciana

Arribo dilluns a l'estació del Nord de València. Pregunto a un guàrdia de seguretat: "Perdoni, ¿per quina via surten els trens cap a Gandia?" Reacció de l'home: "¿Qué?" Miro de dir-li molt més breu (ja sabeu, informació bàsica): "Rodalies". "Sí, cercanías", diu ell. "¿Gandia?" "Sí, ¿qué?" Tan amable l'home. I afegeixo jo: "¿Per quina via?" Hauríeu d'haver vist la seva cara. Com si li parlés rus. Igualet. I a sobre em contesta: "Es que si me hablas tan rápido no te entiendo". És clar, la llenguaddicta no se'n va poder estar: "No senyor, el problema el té vostè que no parla la llengua del país". I me'n vaig anar.

Avui, a la terrassa d'un bar a la plaça del Prado, una companya vol demanar una mitjana, però suposa que aquí li diuen d'una altra manera: "¿Em poses un terç? Perquè li dieu terç a la mitjana, oi?" La cambrera se la mira amb cara de no saber de què li parlen. "Un tercio, por favor". "Muy bien", anota a la llibreta. La companya que hi insisteix: "¿Le llamáis tercio, entonces?" "Sí, sí". "¿Y en catalán cómo se llama?" Resposta: "Ai, hija, si no sé hablar valenciano voy a saber hablar catalán".

Interessant el fet que 10 minuts després he sentit aquesta mateixa cambrera cridant al gos d'una clienta: "Vine per ací".

Cultureta lingüística general

Tinc un amic a Canadà fent un curs d'anglès. Com ell, gent d'arreu del món ha estat becada per anar a perfeccionar l'idioma. Fa uns dies, un dels seus companys de curs, un noi mexicà (si no recordo malament), li preguntava: "¿Qué lengua te parece mejor? ¿El castellano o el inglés?" (Obvio aquí el fet que el meu amic parla castellà només si no hi té més remei). A la cara a quadres del meu amic, usuari d'una llengua minoritzada, l'intrèpid mexicà va afegir-hi: "O sea, en términos de cuál de las dos tiene más palabras".

Els ex

Nova detenció d'un exalt
càrrec del govern Matas pel
"cas Palma Arena"

Aquest era el titular d'avui d'una notícia al web del 3/24, amb la partició de línia tal com l'he escrita. Un comença a llegir "Nova detenció d'un exalt", i quan arriba a "càrrec", ¿com és que costa entendre el concepte? Morfològicament (basant-nos a més en motius semàntics) hauríem de dir que "alt càrrec" és una paraula. Un compost, si voleu. La norma diu que, eliminats els guions que unien prefixos com aquest al mot al qual modifiquen, cal escriure "ex" i "alt", en aquest cas, tot junt. ¿Cal? ¿És encertat? Unint "ex" a l'adjectiu, ¿està modificant només a aquest o a tot el compost? ¿No s'entendria molt més i a la primera vist així: "ex alt càrrec"? ¿Què me'n dieu?

El Carxe (un reducte catalanòfon a les Espanyes)

Un amic m'ha passat aquest enllaç de l'Avui.cat que parla de la regió murciana on es parla català. És un vídeo curtet, no gaire currat des del punt de vista lingüístic (és a dir, no és un reportatge ideal per a lingüistes perquè dóna ben poques dades, no entra gaire en aspectes sociolingüístics, menys en els històrics i ben poc en els polítics), però reflecteix el sentir d'un poble que mira de mantenir viva una llengua en un territori que la rebutja. Vaja, David contra Goliat.

Nova llei de normalització de la LSC

Fa uns dies us anunciava l'aprovació per part de la Generalitat d'una nova llei de normalització de la llengua de signes catalana. Ahir, al 3/24, Encarna Muñoz, presidenta de la Fesoca (Federació de Persones Sordes de Catalunya), va explicar la importància d'aquesta llei. Us deixo amb ella:

El català a Madrid

Navegant pel Moodle de l'Institut Ramon Llull (¿sabíeu que m'han concedit una plaça de lectora de català a una universitat anglesa?) he trobat això:

No tenen vergonya

Com ja sabeu, la llenguaddicta està preparant-se per anar a estudiar a l'estranger. I com ja sabeu, m'han denegat totes les beques que he demanat. Els seus motius tindran, dic jo. Els del Ministeri d'Afers Exteriors (és a dir, el Govern central) han tingut la barra de mentir als candidats: fa una setmana, veient que els dies passaven i no tenia resposta de la beca del MAE, vaig trucar-hi. La persona que em va contestar al telèfon em va informar molt amablement que el MAE havia decidit anul.lar la convocatoria per manca de pressupost, i que havien prioritzat les beques demanades per anar a estudiar a països en vies de desenvolupament (obvi: és més car fer un màster a Londres que a Nicaragua). No és només que el Govern hagi mentit quan el senyor Zapatero va dir que per sortir de la crisi es prioritzaria la recerca, l'ensenyament, etc., és que han tingut la poca vergonya de comunicar-m'ho (de manera oficial) aixi:

Estimado/a solicitante:
Su solicitud de Beca MAEC-AECID, Convocatoria 2009-10 para el Programa III-B: Becas para Españoles para Estudios de Postgrado, Doctorado e Investigación en Universidades y Centros Superiores Extranjeros de Reconocido Prestigio y para Prácticas en Organismos Internacionales no ha sido seleccionada por la Comisión de Evaluación.

Lamentando que su petición no haya sido seleccionada en esta ocasión, reciba un cordial saludo.

Departamento de Cooperación Universitaria y Científica
Dirección de Relaciones Culturales y Científicas
Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo
Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación

V Setmana de les Llengües de Signes (Vth Week on Sign Languages)

Gasteiz, May 24th 2009. The city is grey and rainy. And it will be for the next 3 days. It's Sunday (funny irony, it seems typical linguists humour). The catalan group of research (Guillem, Marta and Raquel -Gemma is still in Barcelona) gets to the train station at lunch time. We are in the mood for having a great week in Euskadi.

May 25th. The Fifth Week on Sign Languages starts with a conference: Elisabeth Engberg-Pedersen's "Pointing Signs. An overview". Then Martha Kaperotxipi (from the basque group of research) and Guillem Massó drive a workshop on Corpus and Phonology. Interesting comments from the experts in the audience (Martha, have you made a note of it?). Shared luch time at the vegetarian's restaurant. Afternoon with Roland Pfau starting the PhD Course on Sign Languages of the World: an introduction to the theory of the gesture's origin of language. Simply amazing.

May 26th. Conference on "Eye Gaze and Agreement" by Robin Thompson. Workshop on "Non-manual features" by Brendan Costello and Marta Mosella. Lunch time at the university's cantina. Afternoon with Roland Pfau: from gesture to sign. Night of celebration: it's Raquel's birthday. Some of us go for a couple of pintxos and txakolis. Nice evening, indeed.

May 27th. Last conference of the week: "Transcription of phonological features in a sign language corpus" by Onno Crasborn (also named Cono Crasborn). Workshop on "Deixi" by Gemma Barberà and Javier Fernández. Cantina again and siesta on the green grass of the campus, just strengthening our boundaries. Afternoon with Roland: secondary sign languages. Memorable night: Barça's winning of the Champions League Cup, dinner at an indian restaurant, disco until 3.00.

May 28th. Presentation of a TV programe in LSE (most of the crew just left the ship: too much dancing yesterday). Lunch at the vegetarian: today the food tastes weird (is the sad taste of goodbye). Afternoon with Roland: village sign languages. Quite night.

May 29th. The last day. Free morning (museums, flowers and sun). Last lunch at the vegetarian: just 4 of us left. Afternoon with Roland: sign language typology. It's always hard to say goodbye.

But... we will always have Lille.

PS: These photos reflect just a tinny part of the week. The rest, of course, is top secret.

V Setmana de les Llengües de Signes

Com molts de vosaltres sabeu, sóc a Vitòria, a la VSLS. Quan torni a casa penjaré el post que estic preparant per tal de compartir amb vosaltres aquest event: fotos, anècdotes, pinzellades d'una setmana ben interessant.

As many of you may know, I'm in Vitoria, at the V Week of Sign Languages. Back home I'll upload the post that I'm preparing, in order to share with you this event: photos, anecdotes, and a few strokes of the brush (sorry for my literal translation, my English is not as good as Onno's) of a really interesting week.

Sense comentaris

"Mi abuelo les prohibió que hablaran en vasco en su casa [...] y así no se encerraron en el granero", Jaime Mayor Oreja (y Menor Cerebro).

Seguim per a BINGO

I com que no n'hi ha dos sense tres... Vicens Vives, llibre de castellà de 4t de primària:

"Se escriben con b todos los verbos terminados en -bir menos hervir, servir y vivir".

Ep, que és tot un capítol d'un tema titulat "Los verbos terminados en -bir". Bravo pel mètode...

Juego de niños

¿Recordeu aquell concurs on uns famosos havien d'esbrinar paraules, conceptes, personatges, fets, descrits o definits per una colla de marrecs vestits amb bata d'escola? Va, per un gallifante:

"són els que formen dos costats"

Difícil, ¿no? Doncs imagineu com ho tenen els alumnes de 4t de primària que tinguin el llibre de mates de l'editorial Vicens Vives (sí, m'ha agafat per aquesta, ara), quan intenten aprendre els següents conceptes (tema: els polígons):

"Costats: segments que formen la línia poligonal tancada.
Vèrtexs: punts on s'uneixen els costats.
Angles: són els que formen dos costats."

O com dirien en aquell concurs: "es una cosaaaaaa...".

¿Què és el verb?

Segurament tots recordem quan érem petits i a l'escola ens deien que el verb és la paraula que ens serveix per expressar accions. Alguns potser recorden haver-se qüestionat aquesta definició quan tocava buscar el verb en una frase com "La Maria és la meva veïna", o "Demà plourà". Sembla que és més que obvi, avui dia, que aquesta definició és incompleta (a més de lingüísticament incorrecta), i els editors de llibres de text s'esforcen per tal d'afinar les definicions dels seus productes. És clar que, com sempre, uns s'esforcen més que d'altres... Mireu si no el que diuen al llibre de castellà de Vicens Vives (Segundo Ciclo, 4º curso):

"Los verbos son palabras que expresan acciones (Laura corre y Andrés esquía), estados (Mario duerme y Encarna reposa) y sucesos (Hoy llueve y ayer granizó)."

Com si no n'hi hagués prou amb aquesta barbaritat, en un dels exercicis els demanen de classificar els verbs segons siguin acciones, estados o sucesos:

avanzar
existir
investigar
parecer
acaecer
saber
suceder
acontecer
retroceder
dividir

Suposant que un nen de 10 anys català hagi sentit alguna vegada en el seu entorn proper paraules com "acaecer" o "acontecer" (cosa que dubto bastant), ¿on se suposa que les ha de classificar? ¿Són sucesos perquè són sinònims de suceder? ¿Són accions similars a Laura corre? ¿S'han oblidat d'una categoria en aquesta classificació completament ad hoc?

Cartells ambigus

Tots hem vist cartells similars als lavabos dels bars, restaurants i discoteques. Però el que em crida l'atenció d'aquest és el missatge que oculta. "Deje el lavabo limpio como le gustaría haberlo encontrado", ¿implica que, si te'l trobes brut (o no exactament com t'agradaria haver-lo trobat) t'has d'arromangar i posar-te a netejar? A més, t'agraeixen després la col·laboració, amb la qual cosa interpreto que sí, que et toca posar-te els guants i apa, a fregar. No deixa de ser curiós que aquesta mena de cartells són de mal escriure, perquè tots sabem que en realitat el que volen dir és "Pixa dins sense esquitxar massa; llença els productes d'higiene femenina a la paperera; passa l'escombreta després de cagar". ¿O no?

Plaça de Tiananmen

No afegiré cap enllaç a vídeos de la batalla campal d'ahir a la meva facultat. Crec que amb el que corre per Internet i el que s'ha vist a les notícies és més que suficient. És increïble que en un estat de dret passin coses com aquesta, que es violin les llibertats dels ciutadans, que s'ataqui sense miraments a persones innocents (estudiants, periodistes, i gent que passava per allà -nens inclosos-). I el més increïble de tot són les absurdes declaracions del cap de Mossos i del senyor Saura. Tots sabem que no passarà res, que d'aquí a dos dies tindrem una notícia qualsevol amb què ens distrauran l'atenció. Ja n'estem acostumats, als rentats de cervell.

¿M'ho sembla a mi o els mossos són més animals ara que tenen un conseller d'esquerres, ecologista, pacifista i antisistema?

Indignant

L'editorial Barcanova diu en el llibre de Lengua Castellana de 2n d'ESO: "En España se hablan cuatro lenguas: castellano, catalán, gallego y vasco". Punt. No es parla de l'astur-lleonés, ni de l'aranès, ni del murciano, ni de l'andalú, ni del caló, ni molt menys de les llengües de signes de l'Estat. ¿Què estem ensenyant als alumnes de 15 anys? ¿Els estem ensenyant el món tal com és o tal com a alguns els agradaria que fos? ¿Quina mena de perfil busquen els editors de Barcanova a l'hora de triar els seus redactors? ¿De debò és tan esbojarrat donar bé la informació? No dic que els nens de 15 anys hagin de saber-se la llista de totes les llengües que es parlen a l'Estat, però com a mínim que sàpiguen que existeixen, ¿no?

ADDENDA: Segons el mateix llibre de la mateixa editorial, l'andalús, l'extremeny i el murciano són dialectes del castellà... El cas és que, com passa sovint, diuen "andalús", "murciano" i "extremeny" a les variants regionals del castellà en aquelles zones de la península. Però, ¿oi que a ningú se li acudiria dir que el basc, el català i el gallec són dialectes del castellà? (Bé, sabem que sí, que aquestes bestieses s'han arribat a dir). Consulteu el llibre Llengües ignorades, de Jordi F. Fernández i Gorka Redondo (editat per Mnemosine) i sabreu de què parlo.

Petit homenatge

T'enyorarem. ¡Ets collonut!

Experiències

Ahir vaig donar una classe sobre les llengües de signes a la universitat, a alumnes de primer curs de Filologia. Com ja sabeu molts dels que em llegiu, una professora de Lingüística (la culpable que jo sigui lingüista i no filòloga) em va demanar de fer-los la classe dedicada a aquest tema "perquè en sóc l'experta". Tot i que el qualificatiu em queda mooooolt gran, l'accepto amb orgull venint de qui ve.

¿Com va ser l'experiència de passar una hora i mitja parlant a un grup de 40 persones? ¡Bestial! Òbviament, al principi em vaig sentir un pèl nerviosa: tots ells són adults, majors d'edat, res a veure amb les classes a primària... ¿I si em pregunten una cosa que no sé? ¿I si només veure'm pensen: "bufff, a veure quin rotllo ens explica ara aquesta"? ¿I si xerren a classe perquè passen de mi? ¿I si de cop se m'oblida tot el que vull explicar? Perquè heu de saber que el meu mètode per a ensenyar es basa en la meva memòria: em preparo la classe dins el meu cap, em documento, m'informo, llegeixo tot el que cal, i després no duc a sobre res més que un paper amb quatre dades que temo no recordar en el moment adequat. Res de fitxes, ni d'apunts, ni de powerpoints... El guió del contingut (per passar-lo als alumnes i que sàpiguen on som en cada moment), i la meva memòria.

Bé, doncs en acabar, la satisfacció era total. El públic havia estat atent a les meves explicacions, ¡prenien apunts!, i alguns em van fer preguntes i tot. En acabar la classe, vaig sentir una coseta a l'estómac quan una alumna ben joveneta se m'acosta i em diu que està súper interessada en el tema, que sempre l'han apassionada les llengües de signes i que en vol més informació.

Ja friso per ser doctorada i poder fer classes a la universitat (cobrant, és clar).

Poliglots

Com a lingüista que sóc, m'agrada envoltar-me de gent que estima les llengües. Una d'aquestes persones és el Nacho, el poliglot més sorprenent que conec. Amb només 28 anyets s'ha especialitzat en llengües orientals. Parla xinès, japonès i coreà, però no us penseu que aquí acaba la llista de llengües que domina. Afegiu-hi també el rus, el grec, l'anglès, el català i el castellà. I per si fossin poques, està estudiant 4t de llengua de signes catalana. En fi, una joia com aquesta no podia passar gaire més temps desapercebuda als mitjans de comunicació, i avui La Vanguardia li ha dedicat una plana.

Felicitats, Nacho!

PD: Avui 26 de febrer han entrevistat al Nacho a Catalunya Ràdio (bé, m'estalviaré l'opinió sobre la presentadora i els seus comentaris poc adequats). Nacho, carinyu, ¿com no l'has corregida quan ha dit erròniament "llenguatge de signes"? Tot i així, felicitats de nou. Ja t'ho he dit un munt de vegades: ets un crack. (I gràcies per l'al·lusió... Un petó).

¡Jo vull viure a Galícia!

Prou prínceps blaus...

...jo vull un...

La mala educació

La llenguaddicta busca feina. Això de la crisi està començant a afectar de debò, i cal posar-se les piles. Per tant, fa dies que envio el meu currículum a tort i a dret: llibreries, editorials, serveis lingüístics... Fa dos dies vaig contactar amb una empresa de serveis lingüístics del Penedès via Internet, tot omplint el formulari de l'apartat "Treballa amb nosaltres". M'interessava perquè ofereixen cursos d'idiomes, entre ells català i castellà per a estrangers, a més de classes particulars, etc. Us transcric aquí l'intercanvi de correus entre el Director d'estudis i una servidora.

Advertència: el contingut del text següent pot ferir greument la sensibilitat dels lectors
(sobretot d'aquells que aprecien la llenguaddicta).
La conversa original és l'anglesa. Afegeixo en lletra petita la traducció al català
perquè tinc lectors que, si no, no sabrien què hi diu.

Hello Raquel

Thank you for writing, would you like to send a copy of your cv?

Gràcies per escriure, et faria res enviar una còpia del teu CV?

Some important points are, do you get on well with children,

Alguns punts importants són, te'n surts bé amb la canalla,

Are you a car driver, do you have a car and how well do you speak English.

Condueixes cotxe, tens cotxe i com parles l'anglès.

Thank you.

J.

Director of studies

__________

Hello J.

Thank you for answering. I attach my CV and my IELTS certificate. As for the two questions you've asked me: yes, I deal very well with children as I am a teacher; and yes, I am a car driver but don't have a car.

Gràcies per respondre. Adjunto el meu CV i el certificat de l'IELTS [certificat d'anglès]. Quant a les dues preguntes que m'ha fet: sí, me'n surto molt bé amb la canalla perquè sóc mestra; i sí, condueixo però no tinc cotxe.

Thank you very much for considering me as a candidate for the job.

Moltes gràcies per considerar-me com a candidata per a la feina [atenció, consti que en aquell moment no havíem parlat encara de cap feina concreta...]

Yours sincerely,

Raquel

__________

Hello Raquel

The problem seems to be, how can you get to Vilafranca and home again.

El problema sembla ser, com t'ho faràs per anar a Vilafranca i cap a casa un altre cop.

We don’t exactly have a job going at the moment, but we are always interested

In talking to teachers who live close by.

No tenim exactament una feina ara mateix, però sempre ens interessa parlar amb professors que visquin a prop.

Get back to me and we can arrange to meet.

Torna'm a escriure i fem una cita per conèixer-nos.

Thank you

J.

__________

Hello J.,

I didn't realise you were at Vilafranca, but I'm sure that would not be a problem. I can use the train, that is what I use to do to get to Barcelona everyday to study (I have always done it).

No em vaig adonar que éreu a Vilafranca, però segur que no serà un problema. Puc fer servir el tren, que és el que faig normalment per anar a Barcelona cada dia a estudiar (sempre ho he fet).

If you prefer, contact me when you'll have a job, and we can meet and talk about the offer.

Si ho prefereix, contacti amb mi quan tingui una feina, i podem conèixer-nos i parlar de l'oferta.

Thank you very much for your attention and interest.

Moltes gràcies per la seva atenció i el seu interès.

See you soon,

Raquel

__________

I have been in this business for longer than you have been on this planet.

Porto en aquest negoci més del que tu portes en aquest planeta.

You do not have proficiency, your overall band score is 7.5….. good user.

No tens el proficiency, la teva nota és de 7.5... bon usuari.

Also there are grammatical errors in your last email.

A més, hi ha errors gramaticals en el teu darrer email.

If you are studying in Barcelona, when will you be available to teach in Vilafranca?

Si estàs estudiant a Barcelona, quan estaries disponible per donar classes a Vilafranca?

This week I have received 8 cvs from qualified native speakers. If you believe for one

Moment that I am going to contact you ‘’and talk about the offer’’ when a job appears

You are sadly mistaken.

Aquesta setmana he rebut 8 CVs de parlants nadius qualificats. Si has cregut per un moment que contactaré amb tu "i parlarem sobre l'oferta" quan tinguem una feina, estàs lamentablement equivocada.

_____________

I ja està, sense encapçalament, sense destinatari, sense allò de "Hello Raquel", sense signar al final, sense bones maneres, sense més. Segur que friseu per saber què li he contestat després de recuperar-me del mal tràngol (perquè us puc assegurar que m'he quedat blanca, el cor se m'ha aturat i si em punxen no em treuen sang). Aquí ho teniu:

Hello J.,

Li escric en català perquè és la meva llengua. Em sembla molt lamentable que una persona que porta en la docència més temps del que jo porto al planeta sigui tan maleducada com per no signar el seu darrer e-mail. El to despectiu amb què s'ha adreçat a mi era del tot sobrer, ja que en cap moment he pretès ser el que no sóc. No sóc nadiua anglesa, ni ganes. És el primer cop que algú em respon amb tan mala educació, però imagino que en aquest món hi ha de tot...

Quant als meus errors gramaticals en una llengua que no és la meva... bé, m'agradaria veure'l a vostè escriure en català, i ja en parlaríem. Per cert, sóc mestra de català, potser li interessaria rebre classes particulars?

Molt cordialment,

Raquel

PD: Òbviament, no cal que respongui aquest mail.

Al·là només entén l'àrab

Sembla que Al·là no és tan totpoderós com alguns creuen. Un periodista afganès ha estat condemnat a mort per traduir al darí l'Alcorà. Sobta que una religió monoteïsta i amb ànsia d'expansió no faci tots els possibles perquè els seus fidels puguin entendre la paraula divina, parlin la llengua que parlin. Si vols llegir l'Alcorà has d'aprendre àrab. I és clar, deu ser més senzill això que no pas posar tot un equip d'intèrprets al costat d'Al·là, oi?

Si s'hagués fet això mateix amb la Bíblia...

Beques

C.S.I. (com sempre incorrecte)

No és que m'entusiasmi la sèrie, molt menys després que la productora s'hagi tret de la màniga el munt de variants geogràfiques (NY, LA, Miami...). Però fa uns dies tenia la tele engegada i estaven fent C.S.I. (no em pregunteu quina, no relaciono els personatges amb les ciutats, era la saga en què apareix la Doctora Providence, gran sèrie aquella, per cert...). Doncs bé, no li estava parant excessiva atenció, com és habitual, però desgraciadament l'antena lingüística no desconnecta mai. Un dels ce-essa-ís li ensenya un tros de tela amb empremtes al cap de colla, i aquest li diu: "Todavía no hemos analizado forensemente esta huella". Aix, quin mal...

Lingüista de debò

Sí, de debò perquè ja he acabat la carrera, i això em converteix en lingüista de ple dret (fins ara era una lingüista de ple esquerre). Sé que us tinc abandonats, però això d'acabar la llicenciatura i preparar el màster a Londres és més esgotador del que em pensava. Tot i així, com ja sabeu, la llenguaddicta té una xarxa de "negres" que treballen cercant cagades lingüístiques interessants. Aquí en teniu una. Apa, ¡a destrossar-la!

Aragonès i català oficials a Aragó

A la Comunitat Autònoma d'Aragó hi ha un moviment que demana signatures per al reconeixement del català i de l'aragonès com a llengües oficials de la Comunitat juntament amb el castellà. Només cal que cliqueu aquí i llegiu la Carta por la Ley de Lenguas. Al final de la carta trobareu el formulari per a signar.

Com peix a l'aigua

Ostres, ostres, ostres... Acabo d'aterrar de Londres, on he anat per a visitar el DCAL (Deafness Cognition and Language Research Centre). Tenia cita amb la seva directora, qui si tot va bé em dirigirà la tesi i el projecte després del màster que, també si tot va bé, aniré a fer al University College of London aquest octubre (MRes on Speech, Language and Cognition, amb alguna assignatura específica d'afàsia en sords signants). En fi, que només arribar al centre els ulls ja m'han començat a fer pampallugues: m'han presentat els professors, els investigadors, alguns dels estudiants que tot i ser divendres encara corrien per allà, i he pogut constatar que al nostre país encara som a anys llum de tenir un centre de recerca en llengua de signes i sordesa com aquest. Tenen una biblioteca especialitzada amb uns 300 llibres i totes les publicacions periòdiques sobre el tema; al voltant de 20 projectes de recerca en marxa, amb subvecions estatals i col·laboracions privades... Vaja, que allà les coses funcionen d'una altra manera.

El més sorprenent: sentir que algú que amb prou feines et coneix confia en tu i aposta pel teu projecte.

Espera'm, London, que ja falta poquet...

(He afegit l'enllaç al DCAL a la llista d'enllaços de llengües de signes).